Els centres comercials s'expandeixen per Catalunya tot i la crisi
La superfície de centres comercials per habitant va créixer un 7,9% a Catalunya el 2011 tot i la crisi, segons Aguirre Newman. El petit comerç alerta del perill que l'excés d'oferta ofegui els més dèbils.
BARCELONAMentre el govern espanyol presenta la seva proposta de liberalització d'horaris, que els botiguers veuen com una manera d'afavorir les grans superfícies, a Catalunya segueixen obrint-se centres comercials, malgrat la frenada en sec del consum. L'últim exemple és el que s'enllesteix a Sabadell al voltant del gegant del moble suec Ikea, que hi construeix la seva tercera botiga a Catalunya, que preveu obrir abans de finals d'any.
L'aterratge d'Ikea ve acompanyat d'altres cadenes de parament de la llar i bricolatge. La multinacional francesa Leroy Merlin va inaugurar la seva botiga en aquests centre del Vallès fa unes setmanes, i Conforama acaba d'obrir portes. Aquestes estrenes mostren una tendència alcista dels centres comercials, que ha constatat l'estudi que fa cada any la consultora immobiliària Aguirre Newman. L'any 2011 la seva superfície va créixer a Catalunya un 7,9% tot i la crisi. Un augment que pot haver contribuït a unes vendes que, segons el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, han estat nefastes els primers mesos del 2012.
El creixement d'uns ha significat l'encongiment d'altres. Concretament, els petits comerços, segons el president de Comerç Centre de Sabadell, Josep Maria Porta. "Actualment la demanda és mínima i qualsevol augment de l'oferta, especialment d'aquestes dimensions, serà en detriment dels comerços més dèbils", alerta Porta.
Però perdre vendes per un augment de l'oferta no és l'únic que inquieta els botiguers. El model d'expansió d'aquests centres passa sovint per la creació de noves zones comercials als afores de les ciutats. Els comerciants creuen que posa en perill les àrees "menys consolidades", que poden quedar "despullades" d'activitat, diu el president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi.
Lluny de la saturació
La llei catalana preveu limitacions per als centres comercials que es vulguin instal·lar fora de la trama urbana consolidada (més enllà de les àrees urbanitzades de les ciutats). Aquestes obertures estan subjectes a la concessió d'una llicència de la Generalitat, que estudia la idoneïtat del projecte segons les característiques de l'entorn. Aquesta competència, de moment, no es modifica en l'esborrany de decret llei sobre comerç que ha posat sobre la taula el govern espanyol i, en general, fa que a Catalunya hi hagi menys presència d'aquest format d'establiments que a la resta d'Espanya.
Els petits comerços ho veuen com una mesura de protecció. Per a la gran distribució, però, es tradueix en una gran oportunitat, o "camp per créixer", segons el director de venda al detall i centres comercials d'Aguirre Newman, Jordi Marugan.
La superfície d'aquest tipus de centres per cada mil habitants és a Barcelona de 223 metres quadrats, comparats amb els més de 304 de la mitjana espanyola i amb els 325 que Aguirre Newman considera "nivell d'equilibri". Això fa més atractiu el mercat català per als inversors. Són nombrosos els projectes en preparació. La rigidesa de la normativa, però, dificulta els projectes, segons Marugan, que assegura que seria positiu per a l'economia flexibilitzar els criteris per concedir llicències.
Frenar un centre comercial no és una feina fàcil. Els projectes juguen amb una carta de presentació que els fa irresistibles: la creació de llocs de treball. Entre les tres botigues que es construeixen al centre comercial de Sabadell ocuparan directament 600 persones. Només Ikea, segons fonts del grup, contractarà 380 empleats i ha rebut 55.000 currículums un mes. A més, crearà entre 50 i 70 llocs de treball indirectes.
