El gran centre de FP a Martorell, buit tres anys després d’inaugurat

Barcelona“Tenim un centre fantàstic, però és buit; actualment no arriba ni al 5% de la seva capacitat”. El lament és de Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell, i fa referència al Centre de Formació Professional de l’Automoció, ubicat en aquest municipi. La història d’aquest centre, que es va vendre com una aposta decidida per la FP, és un relat ple d’entrebancs polítics i burocràtics: “Un desori”, admeten fonts municipals de Martorell.

Gairebé una dècada després que s’anunciés la seva creació, aquest centre de la Generalitat encara no funciona a ple rendiment ni tampoc està gestionat en concessió per una empresa privada del sector, tal com estava previst inicialment, com a col·laboració público-privada. El concurs per gestionar el centre s’ha aturat diverses vegades, i aquest dilluns es reprendran les negociacions per fer-ho, segons ha pogut saber l’ARA. L’objectiu és que es materialitzi, si pot ser, abans que s’acabi aquest 2018, gairebé deu anys després que comencessin els tràmits per construir el centre.

“S’hi van invertir al voltant de 13 milions d’euros de diner públic i és una llàstima que només s’hi facin alguns cursos del SOC [Servei Públic d’Ocupació]”, recorda l’alcalde de Martorell, del PDECat.

El projecte s’anuncia per primer cop el 2009 -malgrat la crisi incipient- per potenciar la FP dual, un model educatiu que la Generalitat s’havia fixat impulsar. L’Ajuntament de Martorell cedeix els terrenys i les obres es liciten l’any següent, el 2010, però no comencen fins al 2012 i s’allarguen molt més del previst. Finalment, l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, inaugura el centre tres anys més tard, el març del 2015, però l’últim pas, la licitació de la gestió (i per tant de l’oferta educativa) s’encalla.

Els departaments d’Educació i Empresa i Ocupació havien preparar la documentació, però, amb el canvi de Govern, el 2016 l’estructura de la Generalitat canvia: la conselleria d’Empresa i Ocupació (que controlava el projecte) es divideix en dos. D’una banda, Empresa; de l’altra, Treball.

“El centre és del SOC, de Treball, però la gestió la porta el consorci que es va crear i que penja d’Empresa”, explica Mercè Garau, directora del SOC, que afegeix que el plec de la licitació que s’havia preparat el 2015 “ja no val perquè està fet basant-se en una estructura governamental que ja no existeix”. “Vam estar un temps en una mena de buit legal, fent moltes consultes”, admet Garau, i afegeix: “No pot ser que tinguem el centre buit, per això mentrestant des del SOC hi fem cursos de formació; aquest primer semestre s’hi han impartit 2.500 hores lectives, però cal més activitat”. Fonts d’Empresa afegeixen que quan es va solucionar aquest impediment i es va tenir enllestit el nou plec, l’any passat, “aleshores els fets de setembre, l’1 d’octubre i el 155 ho van tornar a aturar tot”.

El sector de l’automoció, enfadat

“És una vergonya que aquest centre estigui buit perquè les conselleries no es posen d’acord i no avancen”, diu una font del sector. Segons les darreres informacions, el centre té capacitat per acollir més de 12.000 alumnes a l’any, però, segons algunes fonts pròximes al centre, “n’hi ha coma màxim una setantena”, que varien en funció dels cursos que s’hi imparteixen. “L’activitat és molt minsa”, explica una altra font.

“La FP és la història d’un fracàs col·lectiu”, lamenta l’alcalde de Martorell. Fonollosa reclama al Govern que desencalli el projecte inicial. “Això havia de ser un centre d’excel·lència de l’automoció a la capital de l’automoció, on es concentren la principal empresa i bona part de la indústria dels components; però el projecte ha anat derivant en altres coses”, es queixa Fonollosa, que es planteja demanar el retorn dels terrenys que va cedir l’Ajuntament si la situació s’allarga o si no s’hi acaba fent un programa educatiu accessible o la formació que s’havia acordat: un grau superior d’automoció, formació contínua per a treballadors i també FP dual.

Segons Fonollosa, la FP i especialment la FP dual hauria de servir per augmentar el nombre d’operaris qualificats. “A Alemanya funciona, però aquí no ens en sortim”, lamenta. “Aquí hi ha moltes persones sense cap qualificació i moltes amb llicenciatures i, per contra, molt pocs operaris de grau mitjà ben formats”, lamenta. “Donarem un altre vot de confiança al projecte; com a mínim el centre ja està fet”, conclou.

LES XIFRES

100.000

Aquesta és la xifra d’alumnes que estudien FP a Catalunya, segons les dades de la Generalitat. És la meitat que el nombre d’universitaris, que l’any passat van ser 200.000.

10%

A Catalunya només un de cada deu alumnes que fa FP escull la modalitat dual, que compagina els estudis amb la feina. Són uns 10.000 en total, segons l’últim informe del Govern.

70%

Aquesta és la taxa d’inserció laboral que tenen els alumnes que han escollit la modalitat de la FP dual. Segons el CTESC en estudiants de la FP tradicional és del 50%.

90%

La FP dual aconsegueix una millor adequació entre feina i estudis. Dels alumnes que troben feina, nou de cada deu diuen que està relacionada amb el que han après als centres.

1.200 €

Segons un informe del CTESC, el 49% dels titulats en un grau mitjà de la modalitat dual cobren més de 1.200 euros bruts al mes. En la resta de la FP, només el 18% cobren això.