Un centenar de municipis insten a desconnectar-se del mercat elèctric espanyol amb una xarxa pública

GironaA Espanya, quatre grans companyies –Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP– controlen més del 80% del mercat de producció i distribució d'electricitat. Per intentar revertir aquest control hegemònic de les empreses privades sobre l'energia, des de fa més de tres anys un centenar de municipis i entitats de Catalunya treballen per impulsar la creació d'una xarxa elèctrica de titularitat pública que garanteixi el control i l'accés a l'electricitat a tots els ciutadans. Aquest dijous, en una assemblea extraordinària organitzada a Girona, 114 municipis catalans, entre els quals figuren ciutats clau com Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Terrassa, han signat un manifest a favor de desconnectar-se de "l'oligopoli" del mercat espanyol per recuperar la xarxa de distribució energètica.

"L'energia elèctrica és un dret, però, en el context actual, no està garantit i els ajuntaments no disposem de les competències i els mitjans per fer-lo efectiu, ja que no podem exercir control i seguiment sobre les empreses privades", ha defensat Patrícia Reche, presidenta de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública (Amep), que ha organitzat la jornada juntament amb la Xarxa per la Sobirania Energètica i l'Ajuntament de Girona. Reche ha lamentat que la consideració de servei regulat implica una certa protecció al consumidor però no assegura la protecció del dret a l'accés a l'energia i, en aquest sentit, ha subratllat que s'hauria de poder fer "com amb l’aigua" i decidir si es vol municipalitzar el servei. 

El manifest proposa cinc mesures concretes que els autors signants confien poder encaminar en els pròxims dos anys amb una reforma pertinent del marc legislatiu al Congrés dels Diputats, on ja han començat converses amb tots els grups polítics de l'arc parlamentari. "S'ha de mostrar que el mercat lliure no funciona, calen mesures per garantir la competència real entre els actors del sistema elèctric, assegurant la separació efectiva de les activitats i l'eficiència econòmica", argumenta l'alcalde de Girona, Lluc Salellas. I afegeix: "L'Energètica de la Generalitat de Catalunya també ha de tenir un paper central per impulsar l'ús públic de l'electricitat". Algunes de les altres mesures de l'acord són: fomentar l'actuació de comunitats energètiques, posar fre a l'enriquiment de les companyies energètiques i donar transparència o accés públic a les dades del servei.

Garantir la transició verda

Per a tots els municipis que formen part de l'Amep, la nova xarxa pública d'electricitat, a més de garantir el dret a l'energia i la redistribució del benefici de les empreses privades, també és clau per afavorir la transició verda: consideren que la regulació actual de les empreses privades no incentiva la reducció de l'electricitat generada a partir de combustibles fòssils, urgent per mitigar els efectes del canvi climàtic. "El repte de la descarbonització passa per l'electrificació i, per tant, necessitem una xarxa molt més potent que només podem garantir des del servei públic imitant models com els de França, Alemanya o Dinamarca", manifesta el tinent d'alcaldia i regidor de Medi Ambient de Tarragona, Guillermo García de Castro.

A més de comptar amb el suport de les quatre capitals catalanes, la declaració disposa de l'adhesió de consistoris de municipis petits o micropobles, com Ordis (Alt Empordà), de 300 habitants, pioner en la implementació de comunitats energètiques, i l'ús del biogàs o plaques solars. "Es tracta d'una nova cultura de l'energia basada en un sistema comunitari, que incideixi en la proximitat i el coneixement popular, sense necessitat de grans línies de transport, que els ens municipals, siguem de la mida que siguem, hem d'abanderar", conclou Anna Torrentà, alcaldessa d'Ordis i membre de l'Associació de Micropobles de Catalunya.