Primer dia del judici pel control de Celsa: "Treballar amb els fons fa por"

BarcelonaEl futur de Celsa i la seva propietat entra aquesta setmana en una fase determinant, amb l'inici aquest dilluns del judici d'oposició a l'homologació del pla de reestructuració de l'empresa presentat per alguns fons creditors. El vicepresident del consell d'administració de Barna Steel –companyia que forma part del grup–, Francesc Mesegué, ha estat un dels que han participat en aquesta primera jornada de litigi. El directiu ha defensat davant del jutjat mercantil número 2 de Barcelona que el projecte empresarial dels fons creditors de l'empresa "no asseguraria la continuïtat del grup".

Mesegué ha apuntat que la reestructuració "sumiria l'empresa en una incertesa que pot portar al desastre", ja que, segons ell, la intenció dels fons és vendre actius quan puguin. En aquest conflicte judicial està en joc l'entrada a l'accionariat de part dels fons especialitzats que des de fa anys acumulen bona part del deute milmilionari que escanya Celsa: representen el 90% del deute jumbo i el 89% del deute convertible. De moment, la família Rubiralta té el 100% de la propietat. "Treballar amb els fons fa por", ha assegurat en referència al risc que els proveïdors donen a Celsa actualment, fet que pot, en paraules del directiu, trencar la confiança entre les dues parts.

El conseller independent de Barna Steel (i conseller delegat de Ficosa) Xavier Pujol també ha donat el seu testimoni durant el judici i ha afirmat que el pla de reestructuració presentat "és perjudicial per a Celsa", ja que ha assegurat que es tracta d'un pla financer i no de negoci. "La proposta dels fons és econòmica i va en contra de la visió de la Celsa actual, que treballa amb una visió transformadora en un pla a deu anys", ha dit. D'altra banda, l'executiu ha afegit que la proposta dels fons no esmenta quin és el pla a llarg termini. Pujol ha lamentat que "els creditors no coneixen el pla de negoci, no hi han tingut cap interès" i que l'auditor extern, textualment, no ha preguntat res.

Les vistes serviran al jutge per decidir si homologa o no aquest pla, presentat definitivament a l'abril: proposaven transformar el deute en accions amb l'objectiu de reduir el passiu de la companyia a 1.291 milions d'euros a través de la capitalització del deute convertible i part del deute jumbo. Així, els fons aprofitarien la nova llei concursal, en vigor des del setembre, per quedar-se amb el 100% de les accions i generar un nou deute.

Una de les qüestions que han centrat els diferents testimonis d'aquesta primera jornada del judici ha estat la negociació amb la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) perquè l'empresa rebés una ajuda de 550 milions d'euros, que està congelada per la manca d'acord amb els creditors. Tant el director financer de Celsa, Javier Echavarri, com el director financer de Celsa Espanya, Xavier Puig, han assegurat que l'equip negociador rebia les directrius del consell d'administració de l'empresa i no pas de la família Rubiralta, els propietaris de l'empresa.

Els testimonis dels fons creditors

Els representants dels diferents fons que han testificat aquest dilluns han explicat que hi va haver una pèrdua progressiva de confiança en els actuals accionistes de Celsa durant les negociacions, cosa que va portar al punt actual de voler convertir el deute en accions per poder aconseguir el control. També han coincidit a assenyalar que la voluntat és crear un consell d'administració independent i han insistit que hi ha un nou pla financer i que el pla industrial no canviaria.

Divendres passat el Govern va expressar en un comunicat el seu suport al projecte industrial de la siderúrgica. El posicionament coincideix amb els dels governs d’Euskadi i de Cantàbria i té el suport dels sindicats UGT i CCOO. Foment de Treball també va pronunciar-se en aquest sentit. Celsa és l'empresa familiar catalana més gran del país: va facturar uns 6.084 milions d'euros l'any 2022. Està formada per sis empreses i té 120 centres de treball en 9 països europeus, 7 acereries, 12 trens de laminació i 45 plantes de reciclatge.