El soci auditor acusa Rato d'enganyar-lo perquè Deloitte fes l'esborrany d'auditoria de Bankia

MadridQuè va passar en els 21 dies de finals d’abril del 2012 que van precipitar la destitució de Rodrigo Rato, immediatament després que Deloitte no emetés el seu informe sobre els comptes anuals amb els quals Bankia va sortir a borsa el juliol del 2011? El soci auditor de la firma Francisco Celma, acusat de delictes d’estafa a inversors i falsedat comptable, va declarar ahir al judici sobre aquesta operació i va explicar a preguntes de l’advocat Andrés Herzog que "mai hi va haver un esborrany d’informe d’auditoria dels comptes anuals del 2011". Preguntat sobre si hi va haver un "paper", Celma va respondre que "no és el mateix".

El directiu –un home que sembla impartir lliçons de comptabilitat al tribunal amb veu murmuradora i moderada– mirava fixament la presidenta del tribunal, Ángela Murillo, mentre explicava la història del famós esborrany. No ho havia fet durant la instrucció del cas. Dos dels seus principals contrincants no eren ahir a la banqueta dels acusats. Rodrigo Rato i els altres presos per les targetes ‘black’ poden absentar-se del judici si ho justifiquen. L’exconsellera independent de l’entitat Araceli Mora (que ha denunciat el doble joc de Celma) tampoc hi era.

Així doncs, Celma va relatar que el 18 d’abril del 2012 a les nou del vespre va sonar el seu telèfon. Era de Bankia. "Li passo el senyor Rato", va dir la secretària del president. "Com va l’informe d’auditoria, Paco?", li va preguntar el financer. "No va", va respondre Celma. "No ens donen la documentació. No estem avançant", va afegir. Rato va assegurar-li aleshores que demanaria que l’enviessin: "Hi haurà una injecció de capital de 7.000 milions".

No obstant això, el soci auditor va insistir que faltava documentació i no havien pogut enllestir la feina. Rato va anar directament al gra: "Oblida’t de la documentació. Tenim 7.000 milions". Aleshores Celma va apuntar que si rebien "tota la documentació i anàlisi, assumint que no surten ajustaments i hi ha un injecció de 7.000 milions, podem emetre opinió".

El soci de Deloitte estava caminant pel carrer, segons va recordar, i li va escriure a Rato les alternatives. La primera era un informe d’auditoria "net", cosa que no era el cas, però en va aportar cinc més. "És molt tard i així es difícil parlar-ho. Envia-ho per escrit al Sergio [Durá, interventor de Bankia], que hi entén", va dir Rato.

"Arribo a casa, redacto i els envio el paper a Durá i Rato", recordava ahir Celma durant el judici. Tot i així, assegura que mai els van donar la documentació i tampoc hi va haver cap injecció de capital. "Això no va ser un esborrany. Un esborrany, segons les normes d’auditoria, és un compromís molt ferm", va afirmar. Després de penjar el telèfon, assegura que mai més va tornar a parlar amb Rato.

Versions contradictòries

En el segon punt de l'informe certifica que aquests "expressen en tots els aspectes significatius, la imatge fidel del patrimoni" i "la situació financera" de Bankia. En els punts següents afegeix que sense afectar l’opinió, es deixava constància de les exigències de capital del banc i les estipulades per l’Autoritat Bancària Europea, així com de l’aprovació del pla presentat per Rato al Banc d’Espanya. L'informe precisava que aquest pla estava pendent d'aprovació.

És curiós: el pla havia estat aprovat per la comissió executiva del Banc d’Espanya el 17 de maig, un dia abans de la conversa telefònica entre Rato i Celma. És possible que el directiu ja tingués aquest esborrany des de feia dies i no el canviés i és coherent amb havia dit a l’exconsellera independent de Bankia Araceli Mora, segons va declarar l’acusada la setmana passada. Aquell mes de març Celma li va dir que ja tenia l’esborrany de l’informe redactat.