Cellnex, història d'una opa (quasi) impossible
La compra del gegant català de les telecomunicacions comportaria una operació de més de 45.000 milions d'euros
BarcelonaEra divendres, poc abans de l'obertura de la borsa espanyola, quan OK Diario publicava que el gegant nord-americà de les telecomunicacions American Tower i el fons de capital risc canadenc Brookfield estan estudiant l'adquisició de la catalana Cellnex. A conseqüència de la notícia, les accions del grup de telecomunicacions que va tenir la seva llavor a Abertis van pujar gairebé un 10%, fins als 36,50 euros.
L'empresa d'origen català, que va traslladar la seu a Madrid arran de l'1 d'octubre del 2017 però manté a Catalunya la seu operativa, és una de les set catalanes a l'Íbex-35, el selectiu espanyol. I la citada informació assegurava que dos bancs d'inversió, Morgan Stanley i Goldman Sachs, ja estaven assessorant les parts respectives. També s'apuntava que American Towers, amb 100.000 milions d'euros de valor en borsa, podria fer front a una operació sobre Cellnex, valorada en 23.500 milions.
Els números, però, no són tan senzills. L'adquisició d'una empresa com Cellnex també comportaria l'adquisició del seu deute, que ronda els 17.000 milions. I si les accions han pujat i l'empresa té un valor en borsa de prop de 26.000 milions, tot plegat situa el seu preu mínim en 43.000 milions. Si a això s'hi afegeix una prima de venda (el que s'ofereix de més sobre el preu de l'acció per convèncer el venedor perquè accepti desprendre-se'n) l'operació se situa en una xifra astronòmica, que podria rondar els 45.000 milions d'euros.
Cal recordar que en els últims anys dues empreses catalanes havien arribat a situar-se en el que al sector financer es diu "a tir d'opa": CaixaBank i el Sabadell, totes dues afectades per la crisi de valoració als mercats que han tingut els bancs en l'últim lustre per la situació de tipus d'interès sota zero, una economia no prou forta i la transició a un model més digital. El Sabadell, per exemple, va arribar a tenir un valor en borsa de 1.500 milions d'euros, però ningú va fer el pas. L'operació de Cellnex tindria un preu 30 vegades superior.
Tranquil·litat a l'empresa
Diferents fonts consultades per l'ARA als sectors de les telecomunicacions i el financer expliquen que no és cert que hi hagi hagut contactes per portar a terme l'operació i apunten que Cellnex no ha contractat cap banc d'inversió. I, de fet, apunten que aquest rumor s'havia repetit en els anys anteriors a la pandèmia en els informes dels analistes. Fonts de Cellnex han preferit no parlar de la qüestió i han recordat que la companyia catalana és en aquest tema un subjecte passiu.
Sobre l'operació d'una possible compra de Cellnex hi ha un segon problema, més enllà del preu de l'operació. Arran de l'esclat de la pandèmia, el govern espanyol, com molts altres governs, va decidir blindar les grans empreses considerades estratègiques amb un escut antiopa que permet al govern central bloquejar opes. Empreses com Telefónica, Repsol o Naturgy (que ha vist frenat el seu pla d'escindir-se en dues companyies) ja han estat objecte d'aquesta regulació, prorrogada el desembre fins al 2024. Fonts del ministeri d'Economia consultades per l'ARA no van confirmar ahir que l'operador català de torres de telecomunicacions quedi emmarcat dins d'aquest escut, fet que al sector es dona per segur.
Val a dir que aquesta suposada opa, que al sector veuen com "molt improbable", arriba només dues setmanes després que el conseller delegat i gran impulsor de la companyia, Tobías Martínez, anunciés la seva renúncia al mes de juny. El directiu va adscriure la seva decisió a la nova etapa de la companyia, en què vol abandonar la seva agressiva política de compres i centrar-se en el creixement orgànic.
Problema i solució
Fonts coneixedores del sector expliquen que darrere la decisió de Martínez hi havia la seva incomoditat amb aquest nou full de ruta, que imposen els accionistes davant el nou context econòmic de tipus d'interès a l'alça, que castiga especialment les empreses molt endeutades, amb casos ben coneguts a Catalunya com és el de Grifols. Però, malgrat això, al mercat estan convençuts que el futur de Cellnex no passa per cap opa, sinó per una reducció del seu balanç, és a dir, per la venda d'algun dels seus negocis, que hauria de venir acompanyada d'una renegociació del deute amb la banca.
