La Cellnex dels fons ja albira els dividends

MADRID"No és una revolució, sinó una evolució natural de la història de Cellnex". Així ha resumit el conseller delegat de Cellnex, Marco Patuano, el moment pel qual passa el gegant europeu d'origen català de les infraestructures de telecomunicacions. Després d'anys d'una forta expansió, però també de fort creixement del deute que tot just ara comença a eixugar (actualment se situa en 17.300 milions d'euros), ara la cotitzada té entre cella i cella la "consolidació" del seu negoci.

Cellnex ha decidit allunyar-se de l'agressiva estratègia de creixement que havia seguit la direcció anterior per centrar-se en el que li permeti dibuixar un horitzó robust i, sobretot, sanejat en termes financers. Això passa, principalment, per posar el focus en els països on ja opera i "focalitzar els recursos i esforços en les oportunitats de creixement que puguin oferir aquests mercats". Una estratègia que, de retruc, li ha de permetre encarar una "política de remuneració que resulti atractiva per als accionistes", ha defensat la presidenta de la companyia, Anne Bouverot, durant la junta general d'accionistes celebrada aquest divendres a Madrid. "Aviat serà el moment de recollir [els fruits la inversió]", ha reiterat Bouverot davant els accionistes.

De fet, el conclave d'aquest divendres no només ha servit per reafirmar l'objectiu de repartir dividends a partir del 2026 (500 milions d'euros anuals, que augmentaran un 7,5% a partir del 2027 i fins al 2030), sinó també per obrir la porta –com va anticipar la companyia aquest dijous, durant la presentació dels resultats del primer trimestre del 2024– a ampliar aquesta remuneració als accionistes, sigui a través de més dividends o de la recompra d'accions.

Adeu a Irlanda, dubtes amb Àustria

Per poder materialitzar una possible millora d'aquesta retribució als accionistes serà clau la decisió de la companyia sobre Àustria. Cellnex està analitzant si es desprèn del negoci al país. Per ara només ho està analitzant, però la companyia confia a tenir ofertes "no vinculants" a partir del mes de maig, ha recalcat Patuano en una trobada amb la premsa prèvia a la junta general. En tot cas, el conseller delegat ha deixat clar que tot dependrà dels preus de les ofertes. On sí que s'ha fet ferma la desinversió és a Irlanda. El passat mes de març la companyia anunciava la venda del 100% del negoci per 971 milions d'euros.

Per contra, Cellnex es vol seguir fent forta als seus principals mercats: Espanya, França, Polònia, el Regne Unit i Itàlia. En el cas espanyol en particular, la companyia mira de reüll la fusió entre MásMovil i Orange, que ha donat lloc a MasOrange. Patuano ha recalcat que el mapa de les telecos a l'Estat després d'aquest matrimoni és més petit: es passarà de quatre a tres grans operadores. A ulls de la companyia, això no encaixa del tot amb el fet que siguin quatre les grans empreses que gestionen les torres de telecomunicació (Cellnex, Totem, Vantage i American Tower). "U mercat que es va consolidant pel costat dels operadors imagino que també es consolidarà pel costat de les empreses de torres", ha dit el conseller delegat, que no ha volgut anticipar cap a quina direcció: "Com es fa? Quan es fa? Aquesta és una molt bona pregunta", ha afegit.

2023, un any de canvis

Amb tot, Cellnex ja treu pit d'aquest canvi d'estratègia i sosté que s'està notant en els seus comptes, així com en el compliment dels objectius. "Ha sigut gràcies a una prudent gestió de les inversions i a un estricte i rigorós control de la nostra estructura de costos", ha recalcat Patuano durant la junta.

De fet, la junta d'aquest divendres també ha servit per posar en relleu els aires renovats, no exempts de polèmica. El 2023 va ser un any de canvis. D'entrada, va suposar la marxa forçada de Bertrand Kan i el nomenament de Bouverot com a presidenta no executiva. Poc després va aterrar Patuano com a conseller delegat, després de la renúncia de Tobías Martínez. En canvi, on ara per ara no es preveu cap moviment és al voltant de la seva seu social. Cellnex ha reiterat durant l'acte que continua descartant tornar la seva seu social a Barcelona.