La Cecot recorre la seva expulsió de Foment i hi veu objectius “il·legítims”

El llarg conflicte que mantenen Foment del Treball i la Cecot no queda superat amb l’expulsió de la segona del si de la patronal de les grans empreses. Segons ha pogut saber l’ARA, la Cecot ha presentat al·legacions a la decisió adoptada dilluns, que es tradueix en la suspensió de la seva condició de soci.

“Demanem a cada membre de la junta directiva una reflexió sobre quins serien realment els beneficis d’una expulsió de la Cecot”, deia ahir el secretari general de la patronal terrassenca, David Garrofé, que afegia: “Segons el nostre criteri, no n’hi hauria cap sinó tot el contrari, portaria a un trencament de l’entitat i a una fractura difícil de superar. Està a l’abast de cadascú de nosaltres evitar-ho”.

El document, que signa la mà dreta del president de la patronal vallesana, Antoni Abad, exposa les raons per les quals la Cecot considera que cal declarar nul l’expedient pel qual van perdre la condició de socis. Els motius són diversos i arrenquen en la “indefensió” que la Cecot ha patit en no poder aportar proves. De fet, l’entitat apunta que Foment no ha seguit el seu propi reglament pel que fa als terminis previstos per comunicar l’expedient.

L’escrit aporta una mica de llum sobre la junta de Foment celebrada dilluns, en què es va viure un clima de confrontació, segons diferents fonts. Segons la Cecot, no es va produir una votació real per saber quants vots hi havia a favor de suspendre la condició de sòcia de la Cecot. “Només es van demanar els vots en contra de l’acord, però es va impedir que es manifestessin les abstencions i els vots a favor”. Oficialment, Foment va suspendre la Cecot amb 26 vots a favor i vuit abstencions i 12 vots en contra.

Qüestió de política

L’escrit, d’una dotzena de pàgines, també qüestiona l’objectiu de l’expedient. Segons diu, es tracta d’una “finalitat il·legítima que no és altra que aconseguir impedir per la via de fet que cap representant de la Cecot es pugui presentar a les properes eleccions” de Foment, que s’han de celebrar enguany.

Les al·legacions aborden les acusacions concretes de què va ser objecte la Cecot, com ara la seva participació a la Taula per la Democràcia, el seu paper en l’aturada de país o la carta adreçada al ministre d’Economia, Luis de Guindos, sobre el decret per facilitar els canvis de seu de les empreses catalanes. Respecte a la seva participació a la Taula per la Democràcia, la Cecot afirma que era una “entitat transversal de la societat civil” que volia reivindicar “valors compartits de democràcia i respecte”. A més, recorda que la Cecot estava “expressant lliurement una opinió” i recorda que Foment reconeix “de forma expressa” la llibertat d’opinió.

Pel que fa a l’aturada de país, que segons Foment constituïa una invasió del seu espai representatiu, la Cecot recorda que la mateixa patronal presidida per Joaquim Gay de Montellà va condemnar “la violència, les agressions i els danys soferts” en un manifest incorporat a l’acta de la junta del 2 d’octubre. De nou, la Cecot insisteix que el seu paper va ser de “reivindicació ciutadana de defensa d’uns valors i drets democràtics”. Finalment, la Cecot argumenta que la carta a Guindos es va fer sense informar Foment per qüestions de temps i perquè se’n va informar membres de Fepime que són també a Foment.

Fonts de la Cecot explicaven ahir a aquest diari que no es descarta acudir a la justícia ordinària i que la patronal no sap què implica la suspensió de la seva condició de sòcia de Foment perquè és una figura que no està regulada. El mateix Abad, entrevistat ahir a Catalunya Ràdio, lamentava l’“autoritarisme” de Gay de Montellà i assegurava que darrere l’expulsió hi ha “raons polítiques”.