CCOO i la UGT, al divan

Barcelona“Ens preocupa que el país es pugui aturar i que CCOO no hi sigui al darrere; vindran les eleccions sindicals i els sindicats minoritaris ens passaran la mà per la cara”. Un delegat de Comissions Obreres en una gran empresa pública que demana no ser identificat feia aquesta reflexió dijous. Es referia a l’exitosa aturada del 3 d’octubre i al debat suscitat en els sindicats majoritaris sobre si s’havien de sumar a la convocatòria de vaga general llançada per la CGT, la Intersindical-CSC, COS i la IAC. Amb l’argument que no es tractava d’una reivindicació laboral, les direccions de CCOO i de la UGT es van negar a secundar-la. Però van haver d’oferir una alternativa per no quedar-se descavalcats del moment: la proposta d’aturada de país que van anunciar la mateixa nit de l’1-O, un cop evidenciada la violència amb què havia actuat la policia davant els col·legis electorals.

A la UGT els dubtes sobre si sumar-se a la vaga també van existir. “Teníem un debat intern sobre per què adherir-nos a la vaga general dels sindicats minoritaris”, explica el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros. Però els dirigents de les dues centrals s’hi van negar. Ros ho argumenta: “Nosaltres crèiem que havíem fer una cosa més enllà que una vaga i això era l’aturada general”. De fet, segons expliquen diferents fonts, ja havien acordat abans amb l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium donar una resposta conjunta si el referèndum no es podia celebrar amb normalitat. Poc després que els sindicats minoritaris anunciessin el preavís de vaga, les dues grans centrals i les dues entitats independentistes es van reunir i van acordar la creació de la Taula per la Democràcia, a la qual es van afegir altres entitats, com Pimec i la Cecot. Això va passar just després que la Guàrdia Civil escorcollés instal·lacions de la Generalitat per desmuntar la logística de la consulta i detingués una dotzena d’alts càrrecs. Va ser llavors quan es va obrir la possibilitat de fer accions consensuades per paralitzar el país si es mantenia la pressió.

La decisió definitiva, no obstant, no va arribar fins diumenge passat a la tarda, en una reunió a la seu de CCOO amb la presència primer dels sindicats i l’ANC i Òmnium, que havien demanat la trobada d’urgència. Els sindicats reclamen també la presència d’un membre del Govern i hi assisteix el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras. Després de llargues deliberacions es conclou una gran acció per al dia 3, coincidint amb la vaga general ja convocada, però buscant una via alternativa.

No a una protesta “clàssica”

“Enteníem que el conflicte que es produeix arran de l’actuació policial havia de tenir una condemna de totes les parts de la societat, perquè és una expressió fora del marc democràtic, però que no podia tenir una resposta clàssica”, explica el secretari general de CCOO, Javier Pacheco. Tant els grans sindicats com les patronals estaven en contra de fer servir l’instrument de la protesta laboral i és per això que es va preacordar -i es va acabar tancant un acord definitiu dilluns al matí- que fossin les direccions de les empreses i els comitès d’empresa els que decidissin quin format volien donar a la protesta de l’endemà.

Però la decisió no va acabar sent del grat del conjunt de les bases. A CCOO, on una enquesta interna va revelar que el 40% de les bases són independentistes, va haver-hi crítiques internes. Un alt càrrec comarcal de la UGT explica que es va plantejar la possibilitat de mobilitzar 200 piquets de la seva comarca per a la vaga. Però es va descartar. “Va haver-hi debat, però una vaga es prepara amb molt de temps i, si dispares, has de disparar molt fort”, explicava aquesta veu.

Segons les patronals de pimes, les aturades van arribar a superar el 80% de participació. Però encara no se sap si va ser per la vaga general o per l’aturada de país.

Lliçó de futur

Tant a CCOO com a la UGT els han sorprès dues característiques de la vaga general convocada pels sindicats minoritaris: la flexibilitat amb els serveis mínims -“En prenem nota per a futures convocatòries”, asseguraven dilluns- i la llibertat per tallar carreteres durant l’aturada.

Un sindicalista que ha viscut tres vagues generals estava sorprès de la imatge de persones jugant a escacs al mig d’una carretera, quan els sindicats tot just tenen temps de posar unes rodes i calar-hi foc per allargar els talls de trànsit. La mateixa font assegura que un cop assegurada la paràlisi en els ajuntaments, comerços i transport escolar, com va passar, “l’èxit d’una aturada està assegurat”.