El cava català es denominarà Comtats de Barcelona per diferenciar-se del de la resta d'Espanya

BarcelonaDesprés de més d'un any de negociacions, finalment el Consell Regulador del Cava ha aconseguit aprovar aquest dimecres per unanimitat el pla en què es concreta la zona geogràfica on es produeix cada escumós i com se la denominarà i que serà visible a les etiquetes a partir del 2022.

Quatre zones de producció

El cava que es produeix a la DO es dividirà en quatre zones. El que es faci a Catalunya s'identificarà amb el nom Comtats de Barcelona. El d'Aragó es dirà Valle del Ebro; el d'Extremadura, Viñedos de Almendralejo, i el de València, Altos de Levante. "En el cas de Catalunya s'ha optat per un nom amb una part històrica i per la marca Barcelona, que és reconeguda mundialment", ha explicat el president de la DO Cava, Javier Pagés.

Catalunya tindrà cinc subzones

Dins del Principat, el pla preveu que es pugui identificar en quina part de Catalunya s'ha produït l'escumós. Comprèn cinc subzones: l'equivalent a la DO Penedès es denominarà Valls d'Anoia-Foix, la d'Alella es dirà Serra de Mar, la de Tarragona portarà el nom de Conca de Gaià, la de Conca de Barberà s'ha batejat amb el nom de Serra de Prades i, finalment, la de Lleida es dirà Pla de Ponent. També el cava elaborat a l'Aragó comptarà amb dues subzones: Alto Ebro i Valle del Cierzo.

Qualitat del cava

El cava també es diferenciarà en dues qualitats. El cava de guarda agrupa els escumosos de més de 9 mesos de criança, que representen el 85% del total de la producció, i el de guarda superior, els que tenen una criança d'entre 18 i 36 mesos. Aquí s'inclouen els reserva (que passen de 15 a 18 mesos de criança), els grans reserva i els paratge qualificat.

Denominacions opcionals

Tot i que durant les negociacions es volia que tots els caves fossin identificats per zones finalment seran les cavistes les que triïn si volen incloure a les seves etiquetes on s'ha fet la producció i la subzona. Ara bé, als caves de guarda només s'hi podrà incloure la zona, mentre que els de guarda superior podran identificar zona i subzona. Aquesta opcionalitat ha facilitat l'aprovació del pla, perquè les grans cavistes Freixenet i García Carrión (que es comercialitza amb el nom de Jaume Serra) van mostrar durant la negociació moltes reticències a fer aquestes identificacions. "El que hem buscat és sumar i traient opcions no guanyes res", ha assegurat el president de la DO Cava.

Noves etiquetes al 2022

Un cop aprovat el pla, que s'ha elaborat en consens amb el sector i que ha comptat amb especialistes com Richard Juhlin o Tom Stevenson, haurà de ser aprovar pel ministeri d'Agricultura. El Consell Regulador preveu que rebi el vistiplau de manera definitiva el pròxim octubre o novembre i que les noves etiquetes, en què a banda del segell de la DO Cava també es podran veure les zones o subzones, no es posin a la venda fins al 2022. "El segell de la DO Cava es manté perquè és una denominació molt potent i reconeguda mundialment, el que fem és fer un pas més per prestigiar la marca", explica Pagés.

Any incert

Tot i que el Consell Regulador prefereix no fer una estimació de com pot afectar a les vendes la crisi del coronavirus, reconeix que la pandèmia i l’aparició d’un fong, el míldiu, provocat per l’augment de pluges a la primavera i que ha destruït la collita de raïm ecològic, han fet molt de mal al sector. "Hem superat la primera part del confinament i ara s'ha de conviure amb el covid. Hem de tenir en compte, a més, que les vendes més fortes del sector són per Nadal", ha insistit el president de la DO Cava.