Cau el nombre de directives en la postpandèmia

BarcelonaLa pandèmia semblava que havia de ser un punt d'inflexió per canviar la manera de treballar aprofitant la irrupció del teletreball, la tecnologia i la flexibilitat horària. Les dades, però, demostren que tot va ser un miratge. El presencialisme ha tornat a l'oficina i això perjudica especialment les dones, sobretot a l'hora d'ocupar llocs de responsabilitat que posen difícil la conciliació. Segons un estudi de l'escola de negocis Eada i del grup Icsa sobre la bretxa salarial presentat aquest dimecres, el nombre de dones directives aquest any respecte al passat ha baixat dos punts després d'una tendència a l'alça des del 2016. Concretament, gairebé un 17% del total de directius a Espanya són dones, mentre que l'any passat el percentatge estava a tocar del 19%. A banda de la baixada, el més preocupant és que la xifra continua per sota del 19,5% assolit el 2008, tot i les polítiques de conscienciació que s'han fet en l'última dècada.

A Catalunya, que segueix la tendència estatal tot i que només s'han donat a conèixer dades del 2022, el percentatge de dones directives encara és més baix (14,3%) mentre que el de comandaments intermedis és quatre de cada deu i en el conjunt dels empleats un 47%. "El covid ens va demostrar que a través de les diferents eines de digitalització podíem modernitzar-nos, però estem retornant als models d'abans de la pandèmia", ha explicat la consultora de l'ICSA, Indry Canchila. "I això afecta dràsticament la quota femenina", ha afegit.

Entre els llocs directius, el de recursos humans es manté com el que té més presència femenina (32,9%), seguit pel de direcció d'administració i finances (19,5%), mentre que el de direcció general no arriba ni a una de cada deu (8,8%). "És una xifra estancada des de fa anys", apunta l'estudi.

Però no només cau el nombre de dones en llocs de responsabilitat sinó que també ha augmentat la diferència salarial amb el homes respecte al 2008. Per cada 100 euros que cobra una directiva a Espanya, un executiu cobra 13 euros més (més d'un euro de diferència respecte al 2008). Això es tradueix en una bretxa del 13,1%. En els càrrecs intermedis se situa en el 12,6%; mentre que en els empleats és de l'11,4%. A Catalunya és superior: un 17,7% en llocs de màxima responsabilitat, un 9,7% en els intermedis i un 15% en els treballadors.

Renovació i innovació

Però quina és la causa d'aquest estancament? L'informe deixa clar que no és un problema de formació, ja que les dones directives tenen més estudis universitaris que els homes. "Cal renovar i innovar en els càrrecs directius", assegura la professora i investigadora d'EADA Business School, Aline Masuda. En aquest sentit, ha defensat que cal canviar el disseny d'aquests càrrecs per incrementar el nombre de dones. "Els nostres alumnes d'EADA no volen sacrificar la seva vida personal per una empresa", ha dit. En aquest sentit, s'ha mostrat crítica amb la idea d'un "superhome" o una "superdona". "Els nivells d'estrès dels càrrecs directius tampoc és gaire sa", ha afegit.