CatalunyaCaixa es ven 2.000 hectàrees que tenia a l’Algarve

BarcelonaL’enfonsament de Caixa Catalunya va costar 12.050 milions als ciutadans i ha deixat pel camí molts titulars, uns quants escàndols i algunes lliçons. Entre aquestes últimes hi ha la certesa que la política immobiliària de l’entitat va ser excessiva, equivocada i no va comptar amb el contrapès de l’àrea de riscos.

Fruit de la seva frenètica activitat en el terreny del totxo durant els anys previs a la crisi, l’entitat catalana, en el temps en què era una caixa d’estalvis, va fer apostes com la que ara s’ha venut: 2.000 hectàrees al complex Vilamoura, a la turística regió portuguesa de l’Algarve. Els actius, segons va avançar Expansión, suposen més de 700.000 metres quadrats de sòl urbanitzable per a la construcció d’hotels i més de 5.000 apartaments i cases, tot plegat al voltant d’un port esportiu. El comprador és el fons d’inversió Lone Star, dirigit a Espanya i Portugal per l’argentí Juan Pepa.

A causa d’un acord de confidencialitat, totes dues parts van evitar ahir fer públic el preu de l’operació, però en els últims comptes de CatalunyaCaixa la societat ara traspassada a Lone Star tenia un cost de participació de 250 milions d’euros. L’operació és una de les més grans que s’ha fet en els últims anys a Portugal i la tercera gran inversió del fons a la península Ibèrica. L’any passat ja va adquirir una cartera de crèdits valorada en 3.500 milions i la promotora immobiliària de Kutxabank per 930 milions.

El BBVA se’n beneficiarà

Les negociacions per aquesta operació s’han allargat durant dos anys, segons fonts del sector, per la qual cosa van començar molt abans de la subhasta que va acabar deixant CatalunyaCaixa en mans del BBVA. El canvi de mans de l’entitat està encallat pel traspàs d’una cartera hipotecària al fons Blackstone, però fonts del sector explicaven ahir que la situació està ja resolta i que si no s’ha firmat al març, com estava previst, és per una “qüestió d’agenda”. Quan se superi aquest escull, quedarà només l’autorització per part de Brussel·les. El BBVA, que va oferir 1.187 milions per CatalunyaCaixa, es trobarà una entitat amb més efectiu i menys riscos immobiliaris que la que va comprar. A més, les condicions del contracte feien que en determinats supòsits el banc biscaí pogués arribar a pagar un mínim de 388 milions per la tercera entitat catalana, un 3,2% dels diners públics que va necessitar.

En qualsevol cas, la venda del complex a Vilamoura respon a les exigències de Brussel·les, segons les quals les entitats rescatades s’han de centrar en el negoci de la banca minorista. Per aquesta raó CatalunyaCaixa està intentant desfer-se dels últims actius d’aquesta índole que li queden, un dels quals està situat a Polònia.

El cas de Múrcia

Un altre macrocomplex turístic que tenia CatalunyaCaixa i que sorprenia els mateixos treballadors de l’època era el d’Hacienda del Álamo, a la localitat murciana de Fuente Álamo, que ja va ser traspassat en la seva major part a la sareb, la societat creada per agrupar els actius tòxics dels bancs. Però en el cas de Vilamoura, això era impossible de fer, ja que els actius eren fora d’Espanya.

A Hacienda del Álamo CatalunyaCaixa hi hauria perdut una quantitat superior als 100 milions d’euros. El 2010 hi havia acabats 2.400 habitatges dels entre 3.500 i 4.500 que s’havien anunciat inicialment i una tercera part segueixen sense vendre’s. L’entitat catalana va invertir en el projecte (també en l’època de Josep Maria Loza com a director general) uns 900 milions d’euros. Els actius incloïen en aquest cas un dels camps de golf més grans d’Europa, un hotel de luxe i 550 hectàrees.

Tal com va explicar l’ARA el 23 de novembre, fonts financeres donen per fet que, per les seves particularitats, el projecte d’Hacienda del Álamo està entre els que el FROB hauria enviat a la Fiscalia per determinar si s’hi amagava cap delicte.