Catalunya acapara la meitat de les vagues, que cauen en picat des de la crisi
Prop de 28.300 treballadors catalans van secundar alguna de les 220 aturades convocades a Espanya en el primer quadrimestre
MadridProp de 53.000 treballadors,més de la meitat dels quals a Catalunya, han secundat alguna de les 220 vagues convocades a Espanya en els quatre primers mesos de l'any, una xifra que es redueix dràsticament respecte als pitjors anys de la crisi econòmica.
Segons dades del ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, de gener a abril es van convocar 220 vagues a Espanya, en les quals han participat 52.831 treballadors, més de la meitat dels quals (28.284) ho van fer a Catalunya.
Aquestes xifres són molt diferents de les que es van registrar entre el 2008 i el 2010, ja en plena crisi econòmica, quan la conflictivitat era molt més alta. Si s'extrapolessin les dades del primer quadrimestre de l'any, en el conjunt del 2016 podria haver-hi fins a 660 vagues, amb prou feines la meitat que el 2009, quan van tenir lloc 1.001 parades laborals amb 653.483 participants.
Per comunitats, Catalunya, el País Basc i Andalusia han estat les autonomies en les quals s'han registrat més vagues durant els primers quatre mesos de l'any, amb un total de 58, 41 i 28 parades laborals, respectivament. A l'altre extrem s'hi situen la Rioja (1) i Cantàbria (3), mentre que a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla no n'hi va haver cap.
Menys conflictivitat laboral
En el conjunt de l'estat espanyol, s'han convocat 53 vagues menys que l'any passat, una reducció de la conflictivitat laboral que s'ha notat especialment al País Basc, amb 21 parades menys, i el País Valencià, amb 12 menys. No obstant això, a Catalunya ja s'han registrat 16 vagues més que en el mateix període del 2015.
Per nombre de participants, Catalunya (28.284) i Andalusia (4.275) lideren la llista, mentre que la Rioja i les Balears se situen a la cua amb 16 i 47 treballadors, respectivament. També són Catalunya (41.793) i Andalusia (18.668) les comunitats que van perdre més jornades laborals.