Catalunya té 400.000 treballadors pobres
Entre el 2013 i el 2017 va créixer un 17% el nombre de persones en risc d’exclusió social tot i tenir feina
BarcelonaLa precarització laboral que pateix Espanya, i que ha sigut denunciada per diversos organismes, com l’OCDE o l’Airef, està fent aflorar la figura del treballador pobre. A Catalunya ja hi ha prop de 400.000 empleats que pateixen risc de pobresa en dades del 2017, segons recull un estudi del sindicat CCOO que analitza l’evolució del mercat laboral en l’última dècada. La xifra és preocupant perquè, lluny d’estancar-se, no para de créixer, és un 17% més elevada que el 2013 i actualment un de cada deu treballadors és pobre.
“La feina ja no et treu de la pobresa. Hi ha persones treballadores que no guanyen prou, cosa que provoca una situació d’incertesa”, va denunciar ahir Ricard Bellera, secretari de treball i economia de CCOO de Catalunya durant la presentació de l’estudi.
Per sexes, la taxa de risc de pobresa en aquests quatre anys s’ha acarnissat entre els homes (ha pujat un 1,8 punts), mentre que entre les dones s’ha mantingut pràcticament igual. Aquestes dades, però, no són les úniques que inquieten al sindicat. Durant el segon trimestre del 2018, 430.000 persones continuaven sense feina, un 48% més que fa una dècada. A més, ja hi ha prop de 190.000 catalans que pateixen atur de llarga durada, és a dir, que porten més d’un any sense feina. “El mercat està precaritzat, castigat, i és incapaç de generar ocupació de qualitat”, va denunciar Romina Garcia, responsable de mercat de treball i polítiques d’ocupació del sindicat, que va insistir en el fet que existeix una “cronificació” de l’atur que afecta sobretot les persones més grans de 45 anys.
Pel que fa a la tipologia de feines que s’han creat en l’última dècada, han crescut les de temps parcial (+10%) i s’han reduït, també amb el mateix percentatge, les de jornada completa. A més, es continua patint una sobrequalificació laboral: segons CCOO, més de 518.000 persones tenen més formació de la que demana el seu lloc de treball.
Llars sense ingressos
La cara més dura d’aquest mercat precaritzat és, segons el sindicat, l’augment de llars catalanes on no entren ingressos de caràcter laboral i que en l’última dècada han augmentat un 47%. L’estudi també alerta que bona part de la població es troba amb dificultats per cobrir les necessitats més bàsiques, amb 1.152.700 persones a Catalunya en situació de risc de pobresa.
Segons l’informe, prop de 210.000 persones es beneficien d’alguna prestació per atur a Catalunya, un 13% menys que fa una dècada, encara que amb variacions en funció de la prestació. Així, Garcia va destacar que entre els anys 2008 i 2018 va baixar el nombre de beneficiaris de les prestacions contributives un 38%, amb més de 68.000 perceptors menys, i que la despesa en aquest tipus d’ajuda s’ha reduït un 39%.
Falten ajuts
En aquest context, el sindicat va exigir “mesures sòlides”, com que la renda garantida de ciutadania presti servei més enllà de les 30.000 famílies catalanes que la perceben actualment; que s’apliqui a tots els convenis col·lectius el salari mínim de 14.000 euros l’any; que s’adaptin polítiques d’ocupació als col·lectius més castigats per l’atur, els joves i els de més de 45 anys, i que es treballi per reduir la bretxa salarial entre homes i dones, que l’any 2016 era d’un 23,4%. “L’aparent sortida de la crisi no ha canviat el model de creixement, que és molt vulnerable i ha empitjorat”, va concloure el secretari de treball i economia de CCOO de Catalunya.