Catalunya, tercera economia d'Espanya més afectada pel covid-19

BarcelonaNoves males notícies per a l'economia catalana. Si l'Institut estadístic català (Idescat) assegurava que el PIB havia caigut a Catalunya un 15,6% el segon trimestre en comparació amb els tres mesos anteriors i un 20% respecte al mateix període de l'any passat, ara l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) empitjora les dades i assegura que el retrocés de l'economia catalana entre abril i juny ha sigut d'un 22% trimestral i d'un 26% anual.

Però no només això: segons l'estimació d'aquest organisme, Catalunya és la tercera comunitat en què més va caure l'indicador trimestral i la segona més afectada si la xifra es compara amb els mateixos tres mesos, però de l'any passat. En altres paraules, és un dels territoris més tocats per l'impacte del covid-19.

Segons les dades publicades aquest dimecres, les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya formen el trident de les economies que més han minvat per la pandèmia. El PIB de la primera va caure un 26,4% respecte al trimestre precedent; el del País Valencià, un 22,1%, i el de Catalunya, un 22%. Per darrere hi ha les Canàries (-21%), Navarra (-20,9%), la Rioja (-19,5%) i l'Aragó (-19%). Totes estan per sobre de la caiguda del PIB al conjunt de l'Estat, que en aquest cas sí que coincideix amb el 18,5% avançat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) la setmana passada.

En sentit contrari, qui lidera el rànquing per sota és Extremadura, que amb una contracció econòmica del 12,5% el segon trimestre és la comunitat on menys ha caigut el PIB i, per tant, on l'impacte econòmic del covid-19 s'ha notat menys. La segueixen Múrcia (-13,5%) i Cantàbria (-14,4%).

Segon retrocés més gran del PIB sobre el 2019

El podi per sobre i per sota és gairebé idèntic si la comparació es fa agafant els segons trimestres del 2019 i 2020. Extremadura, Múrcia i Cantàbria són en aquest ordre les comunitats on menys cau el PIB interanual; les Balears, Catalunya i el País Valencià, les més perjudicades. En aquest cas, amb un retrocés del 26,1%, el Principat és el segon territori més afectat, per darrere del 30,1% de les Balears.

Per arribar a aquestes conclusions, l'Airef utilitza una metodologia pròpia que combina tres fonts d'informació diferents: les dades mensuals d'indicadors de conjuntura desagregats a nivell territorial, dades de Comptabilitat Regional d'Espanya (CRE) i les estimacions que publica Comptabilitat Nacional Trimestral (CNTR); és a dir que es basa majoritàriament en dades de l'INE. L'organisme estadístic, però, només ha publicat dades avançades i no inclouen la imatge completa del trimestre. Això es tradueix, tal com va aclarir el mateix INE en publicar les seves xifres, en el fet que probablement no recullin l'efecte del desconfinament, que va començar a notar-se a finals del mes de juny. Així doncs, en principi, les dades definitives haurien de ser un pèl millor del que es mostra ara.