Catalunya és la tercera comunitat on més va caure el PIB el primer trimestre

BarcelonaLa crisi del coronavirus va tenir un impacte desigual en les comunitats autònomes i ara la recuperació també avança a ritmes dispars. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha publicat aquest dimecres les seves estimacions per al PIB del primer trimestre, el primer indicador que mostra les diferències entre regions dins l'Estat pel que fa a la reactivació econòmica de l'inici del 2021. Segons les dades de l'organisme, Catalunya va ser la tercera comunitat amb una caiguda del PIB més elevada. Concretament, l'economia catalana encara es va contraure un 5% interanual del gener al març. Tot i així, aquest indicador va millorar en un 0,3% la dada del quart trimestre del 2020.

El territori que lidera aquesta caiguda del PIB són les Illes Balears, que, de fet, tripliquen l'ensopegada de l'economia catalana. La davallada del PIB en aquesta comunitat, on l'impacte del coronavirus a la indústria turística ha sigut molt destacat, va ser del 15%. La segona regió en la qual el retrocés de l'economia va ser més gran durant el primer trimestre són les Illes Canàries, on aquest sector també suporta una part important del PIB, amb un descens del 6,1%. Catalunya, les Balears i les Canàries també són les úniques que queden pitjor que la mitjana espanyola, situada en el 4,3% interanual.

Tot i així, totes les comunitats autònomes seguien mostrant el signe negatiu en la variació interanual del PIB amb l'arrencada del 2021, segons les dades de l'Airef, ja que el primer trimestre del 2020 encara hi va haver dos mesos d'activitat normal. Les que més s'acosten als terrenys positius són Castella-la Manxa (-2,3%) i Extremadura (-2,4%), les úniques amb una caiguda del PIB inferior al 3%. Tot i així, l'Airef recorda —com ja va fer l'INE en l'última publicació del PIB espanyol— que en futures revisions d'aquestes dades les magnituds podrien ser superiors per "la dificultat inherent a la mesura estadística d'un canvi de conjuntura com el que es va viure el març de l'any passat".

Pel que fa a la variació intertrimestral, l'economia que va mostrar un pitjor comportament va ser Extremadura, on el PIB es va enfonsar un 1,6% respecte als tres mesos anteriors. L'altra cara de la moneda la va registrar la comunitat on la caiguda interanual va ser més dura, les Balears, amb un creixement de l'1,1% respecte a l'últim trimestre del 2020. Les Balears, Catalunya, les Canàries i el País Valencià van ser les úniques quatre comunitats amb una millora intertrimestral d'aquest indicador.

Creixement del 6% el 2021

El departament d'Economia de la Generalitat també ha publicat aquest dimecres l'actualització de les seves previsions per al PIB català. El Govern ha rebaixat les seves estimacions i ara pronostica que l'economia creixerà un 6% el 2021 —l'últim càlcul se situava en una forquilla d'entre el 7,7% i el 4,5%— i un 5,2% el 2022. "Les dades apunten a una recuperació gradual de l’economia catalana, després d’un cicle de sis anys de creixement continuat que el 2020 es va veure interromput pel fort impacte de la crisi del covid-19", indiquen des d'Economia en un comunicat. En preus corrents, calculen que aquest any el PIB català assolirà un volum de 240.632 milions d'euros, 16.500 milions més que el 2020.

La Generalitat defensa que les seves estimacions estan en línia amb les que han compartit els diferents organismes internacionals, que també apunten a una recuperació a escala global. "El relaxament de les restriccions de mobilitat s’ha traduït en un dinamisme més alt del consum, d’acord amb les dades de compres amb targetes bancàries", afegeix l'executiu. Així doncs, considera que les expectatives "han millorat" i confia en consolidar la recuperació durant la segona meitat del 2021. "Cal remarcar que els resultats de qualsevol exercici de previsió macroeconòmica en l’actual context d’incertesa s’han d’interpretar amb cautela", matisa.

Pel que fa al mercat de treball, el departament d'Economia preveu que durant el 2021 hi haurà una recuperació intensa de les hores treballades (8,1%) i de l’ocupació a temps complet (4,4%). Tot i així, admet que la taxa d'atur encara se situaria en el 13,2% i que es reduiria al 12,4% —per sota dels nivells prepandèmia— el 2022. "[Aquesta dada] S’allunya de la taxa del 23% assolida durant la crisi financera global", puntualitzen des del Govern.

Una arrencada d'any difícil

L'inici del 2021, amb l'efecte de la tercera onada de la pandèmia i el manteniment de les restriccions per a alguns sectors, va obligar a retocar les previsions dels principals indicadors econòmics. Finalment, l'INE va confirmar un començament d'any més difícil del que s'havia pronosticat, amb un retrocés del PIB espanyol del 0,5% respecte al tancament del 2020. Aleshores l'organisme estadístic ja va concretar que aquesta davallada estava vinculada al mal comportament del consum domèstic i la inversió.

Abans que es publiqués aquesta dada, el Banc d'Espanya també havia rebaixat l'entusiasme per als primers mesos del 2021. La institució econòmica va anticipar que el PIB espanyol cauria un 0,4% en aquest període i va reduir el pronòstic de creixement per al global d'aquest any fins al 6%.