Catalunya té el tercer 'hub' ferroviari més gran d'Europa tot i la històrica manca d'inversió

Brussel·lesLa Unió Europea fa temps que s'ha posat com a objectiu incrementar el transport de mercaderies per tren, tant per motius econòmics com ecologistes. Ara bé, la manca d'inversió en infraestructures ferroviàries és endèmica arreu del bloc europeu, especialment a l'Estat i a Catalunya. Ferrmed –un lobi empresarial ferroviari– ha proposat aquest dimecres des de Brussel·les potenciar el tram que va de Barcelona fins a Tarragona i construir 18 noves terminals intermodals (les que connecten el transport de mercaderies de carretera amb el ferroviari) a Catalunya per assolir les fites marcades per Brussel·les.

De fet, la Comissió Europea pretén que el 2030 el 30% del transport de mercaderies es faci per tren. Ara mateix, però, la mitjana europea està molt lluny de l'objectiu, prop del 18%. Pel que fa a la dada catalana, el percentatge encara és molt pitjor i se situa vora el 6%, i al global de l'Estat és del 5%. "Que no s'assoliran els objectius ja està cantat", ha criticat el president de Ferrmed, Joan Amorós, en declaracions als mitjans des de la capital comunitària.

En tot cas, per acostar-s'hi, el pla d'acció de Ferrmed assenyala que a escala europea caldria potenciar quatre grans corredors ferroviaris: dos d'est a oest, un de Rotterdam fins a la frontera de Polònia amb Bielorússia i un altre fins a la frontera hongaresa amb Ucraïna; i dos de nord a sud, un que vagi de Rotterdam fins a Barcelona, passant per Anvers, París, Lió i Marsella, i l'altre que passi per Anvers, Milà i Gènova. "Cal tenir un pla coherent a escala europea. No estic en contra de la cohesió territorial, però s'ha de prioritzar invertir allà on cal i es poden obtenir resultats", ha afegit Amorós.

En aquest sentit, el lobi també ha fet pública una llista dels nodes ferroviaris més importants d'Europa i, per tant, en els quals s'hauria d'invertir més i com més aviat millor. El de Tarragona-Barcelona és el tercer, només per darrere del de la conca del Ruhr i el de Milà, i per davant de hubs tan importants com el de Frankfurt, París, Anvers-Brussel·les o, ja a bastanta distància, el de Madrid o el del País Valencià.

D'altra banda, Amorós també ha reclamat potenciar el Corredor Mediterrani, "especialment des de la frontera catalana amb França fins a Múrcia". Segons l'estudi de Ferrmed, invertir en zones de gran moviment com aquestes generaria beneficis per valor de 223,2 milions d'euros, mentre que invertir en altres connexions de menys densitat seria poc rendible o comportaria pèrdues.

En aquest sentit, Ferrmed ha reclamat a la Comissió Europea i al conjunt dels estats membres una inversió addicional de 77.270 milions d'euros fins al 2033 respecte als aproximadament 480.000 milions d'euros ja pressupostats. Aquests diners es destinarien sobretot a la creació de noves línies, el reforçament d'algunes de les connexions ja existents, la renovació de les locomotores i la instal·lació i renovació de terminals intermodals.

Ferrmed va presentar l'informe dimarts a la presidenta de la Comissió de Transport del Parlament Europeu, l'eurodiputada francesa Karima Delli, que ha donat suport a la investigació que el lobi ha dut a terme durant els últims quatre anys. "És obvi que hi ha molta feina per fer", va constatar la representant comunitària, que també va agrair a Ferrmed la "guia única" que els ha proporcionat.