Catalunya atreu tanta inversió en ‘start-ups’ com tot l’Estat el 2014

BarcelonaLa por dels inversors de deixar els seus diners en un context d’inestabilitat política com el de Catalunya va ser una de les principals preocupacions d’empresaris i patronals a mesura que anava avançant l’any 2015. Però l’anomenat “ecosistema emprenedor català” ha pogut tancar l’any afirmant el contrari: els inversors públics, privats, nacionals i internacionals han deixat més diners que mai a les start-ups nascudes a Catalunya. Només aquestes empreses van captar aquest 2015 gairebé tant capital com el que van atreure les start-ups del conjunt de l’Estat l’any 2014.

A data de 31 de desembre i, a falta d’incloure operacions que es faran públiques a principis de gener, la inversió en start-ups catalanes havia pujat a prop de 260 milions d’euros, gairebé 1,5 vegades més que els 176 milions captats l’any anterior i prop del total que el conjunt del sector espanyol va aconseguir l’any 2014 (284 milions). No hi ha cap recompte oficial de la inversió en aquest ecosistema ni tampoc es fan públiques totes les operacions. Tot i això, aquest diari ha fet el càlcul a partir de totes les operacions que han suposat una inversió de més de 100.000 euros en start-ups a Catalunya, incloent-hi també les que enregistren l’Associació Espanyola d’Entitats de Capital Risc, Startupxplore i la xarxa de business angels d’Espanya.

En les famoses rondes de capital hi intervenen inversors de diversos tipus. D’una banda hi ha els fons de capital risc o venture capital, entitats de professionals que inverteixen en fases més madures de les noves empreses tecnològiques. De l’altra, hi ha els business angels, inversors professionals que deixen quantitats més petites en fases inicials. També hi ha les branques d’inversió d’entitats, com Caixa Capital Risc o Esade BAN, o organismes públics, com l’Institut Català de Finances (ICF), a més de les formes de finançament alternatiu que s’han consolidat també aquest 2015 i que permeten a inversors no professionals presentar-se a ampliacions de capital de petites empreses. És l’anomenat crowdfunding. crowdfunding

Un sector madur

Així doncs, l’ecosistema es torna cada vegada més complex a mesura que va madurant. Per això, si es tenen en compte també les inversions a través de plataformes de micromecenatge com Crowdcube o The Crowd Angel, la venda per 23 milions d’euros a una multinacional canadenca de la start-up de jocs socials de Carlos Blanco, Akamon, i inversions en biotecnològiques més consolidades, com la sortida a borsa d’Oryzon, la xifra es dispara fins a superar els 321 milions.

“És evident que el sector està madurant”, explica Miquel Martí, conseller delegat de la BCN TechCity, el clúster digital que engloba la majoria de les start-ups catalanes de més èxit. Des del seu punt de vista, que empreses com Wallapop, Scytl ja s’hagin consolidat atreu nou talent, inversors internacionals i més diners, perquè les seves ampliacions ja són molt grans. “A més, també suma l’aposta per Barcelona de companyies internacionals com King o Airbnb”, puntualitza. També ha sigut l’any en què s’han consolidat projectes com Deporvillage, Glovo, amb rondes de més de 2 milions d’euros.

El miracle dels pans i els peixos de Wallapop

Segons el recull elaborat per aquest diari, la majoria de les prop de 80 operacions d’aquest 2015 han sigut per quantitats inferiors als 500.000 euros, com les de Novicap o Dietox. Però en les grans rondes (vegeu gràfic) la presència d’inversors internacionals és majoritària i, de vegades única, com en la desconeguda còpia de Wallapop, LetGo, que només actua al mercat nord-americà, o com UserZoom, que també té el gruix del negoci als EUA. Queda provat, doncs, que malgrat l’augment d’inversors locals, els que deixen més diners als emprenedors catalans són encara els inversors estrangers.