Catalunya tanca l’octubre amb superàvit primari
La Generalitat podria complir l’objectiu de dèficit enguany
BarcelonaLa Generalitat va tancar el mes d’octubre -el primer amb les finances totalment intervingudes- amb superàvit corrent primari, és a dir, amb més ingressos que despeses, però excloent les operacions financeres i els interessos del deute. Segons l’últim informe d’execució pressupostària del Govern, publicat ahir, els ingressos corrents de la Generalitat, entre el gener i l’octubre, van superar les despeses corrents. Un comportament de les finances públiques que podria aproximar el Govern a complir amb l’objectiu de dèficit fixat per a aquest any en el 0,6% del PIB.
Segons l’informe d’execució pressupostària publicat ahir, del gener a l’octubre els ingressos corrents de la Generalitat van pujar a 19.871 milions d’euros, un 8% més que l’any anterior, mentre que la despesa corrent va arribar a 19.264milions, amb un increment que frega el 10%. Això suposa un saldo positiu per operacions corrents de 607 milions, una xifra que suposa un empitjorament d’un 30% respecte al mateix període de l’any passat. En canvi, el saldo de les operacions de capital del gener a l’octubre va ser negatiu en 671 milions d’euros. Per tant, la suma d’operacions corrents i de capital, en conjunt, dona un saldo d’operacions no financeres de -64 milions d’euros.
Uns números vermells que, si s’exclouen els interessos del deute, es convertirien en un saldo primari d’operacions corrents que pujaria a 1.320 milions d’euros, un superàvit corrent primari.
La mateixa Generalitat, en l’informe d’execució, reconeix un “deteriorament del saldo d’operacions no financeres”. En el cas de les operacions corrents, destaca que s’aconsegueix mantenir el superàvit, però les despeses creixen més que els ingressos. I en el cas de les operacions de capital, que són deficitàries, s’atribueixen els números vermells a l’augment de les inversions i a una caiguda dels ingressos.
Millora d’ingressos
La millora d’ingressos en el que portem d’any ve donada especialment per dos factors. D’una banda, l’augment de la bestreta del model de finançament i de la liquidació del 2015 (cobrada al juliol); i de l’altra, la millora dels ingressos en la majoria d’impostos però, sobretot, dels relacionats amb el sector immobiliari. La liquidació del model de finançament ha sigut de 1.775 milions fins a l’octubre, 328 milions més que l’any anterior (23% més). Quant als ingressos impositius no inclosos en el model de finançament, entre el gener i l’octubre han augmentat un 11%, però destaquen els augments dels impostos de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (+21% i +18%, respectivament) pel dinamisme en la compra d’habitatges.
Per la banda de les despeses, l’augment del gener a l’octubre de les no financeres ha sigut d’un 9,7%, fins als 19.985 milions. Les remuneracions del personal són el 23,7% del total, amb un augment del 6% (340 milions), bàsicament per l’augment de la despesa en docents i personal de l’Institut Català de la Salut.
La despesa està bloquejada des del 15 de setembre per la intervenció dels comptes per part del ministeri d’Hisenda, que va afectar un total de 467 milions d’euros (el 2,5% de la despesa total de l’administració catalana), dels quals l’administració de la Generalitat ha aconseguit desbloquejar, a data de 30 de novembre, un total de 88,5 milions d’euros.
Fonts del departament d’Economia van precisar que queden pendents de desbloqueig una transferència a l’Institut d’Investigació de la Sida (IrsiCaixa) i una altra al programa català per al desenvolupament d’una vacuna efectiva del VIH, per un valor conjunt d’uns 663.000 euros; uns 830.000 per a la restauració de la Seu Vella de Lleida; 188.000 euros en subvencions per als vehicles elèctrics, i uns 600.000 euros per a altres partides.
900 milions per pagar la nòmina
El consell de ministres va aprovar ahir el procediment per pagar les nòmines als empleats públics de Catalunya. La Generalitat, que ha anat pagant les nòmines amb tresoreria, podrà pagar, si cal, amb els diners que el ministeri d’Hisenda desbloquegi de la bestreta mensual del model de finançament. Els sous del desembre inclouen la paga extra i pugen a uns 900 milions d’euros bruts (650 milions sense les retencions).