Catalunya és el segon territori de la UE on més va créixer l'atur juvenil amb el covid

BarcelonaLa pandèmia va impactar primer contra els que en aquell moment tenien un contracte laboral amb data de caducitat. I aquest retrat de treballador més vulnerable coincideix molt sovint amb el d'una persona jove. El primer esclat del covid-19 va disparar les taxes d'atur juvenil arreu d'Europa, però aquest increment va ser especialment acusat a Catalunya, segons mostra l'informe Situació juvenil a Europa. Anàlisi sociolaboral presentat aquest dijous per la UGT. El sindicat ha comparat l'evolució d'aquest indicador de la precarietat laboral dels joves en els diferents territoris de la Unió Europea i ha detectat que el Principat va ser el segon on més va augmentar la taxa. Concretament es va ampliar en 4,8 punts percentuals, fins al 24,6%, el mateix increment que a Lituània i per sota dels 5,1 punts en què es va disparar a Estònia.

No obstant això, el podi de l'atur juvenil als Vint-i-set segueix sent per a Grècia, amb una taxa del 29,3%, seguida d'Espanya, amb el 28,3%. Per tant, Catalunya està per sota de la mitjana estatal però supera amb escreix l'europea, del 12,5%. En aquest sentit, l'informe també destaca que l'atur juvenil català és cinc vegades més elevat que l'alemany i apunta la forta dependència del turisme (un sector molt castigat per la pandèmia i on treballen un gran nombre de joves) com un dels factors determinants. "El factor comú a tot Europa és que hi ha molt d'adultcentrisme", ha dit Elena Álvarez, la portaveu d’Avalot - Joves de la UGT de Catalunya.

El sindicat ha insistit que només el 18,6% dels joves a Catalunya es poden emancipar per desenvolupar un projecte de vida propi. "Patim gairebé el doble d’atur que el total de la població, més del doble de temporalitat, més del doble de parcialitat i, a més, som el col·lectiu amb més risc de patir pobresa i exclusió social", diu l'organització. Álvarez també ha destacat que entre els joves és més habitual treballar a mitja jornada perquè no s'aconsegueix un contracte a temps complet, una situació més comuna als països del sud d'Europa que als del nord. D'altra banda, ha remarcat que només el 10% dels menors de 30 anys sense feina accedeixen a subsidis d'atur, en comparació amb el 36% dels majors de 30 anys. "Si ens quedem sense feina estem completament desemparats", ha dit la sindicalista.

La UGT exigeix en aquest context derogar les reformes laborals "que asfixien les joves precaritzant de manera dramàtica el mercat de treball" i fomentar la contractació indefinida per reduir els alts nivells de temporalitat. A més, també demana més recursos per a la inspecció de treball i que es tinguin en compte els riscos psicosocials davant l'augment dels trastorns de salut mental entre el jovent arran de la pandèmia. "L’estrès, la depressió, l’ansietat o el suïcidi són conseqüència, en gran part, de viure en un sistema que no té cura de les persones", assegura el sindicat.

Límit a la contractació temporal

Precisament, la presentació de l'informe de la UGT ha coincidit amb els canvis en la proposta del govern espanyol per reduir l'ús abusiu dels contractes temporals a l'Estat. Així doncs, planteja que aquests contractes es facin servir per a pics d'activitat concrets, que tinguin una durada màxima de tres mesos i que s'apliquin límits segons la mida de l'empresa. Per exemple, una companyia de fins a cinc treballadors només en podria signar un cada any natural. Álvarez ha criticat que la mesura es vinculi al volum de treballadors de la companyia i ha insistit que els contractes temporals han de ser exclusivament per cobrir moments puntuals. "El problema és que la majoria dels contractes que signem els joves són temporals, i està demostradíssim que no són per a feines puntuals, així que acabem enllaçant un contracte rere l'altre", ha dit la portaveu d'Avalot.