El mercat laboral també comença la desescalada

BarcelonaEl mercat laboral també ha començat la seva particular desescalada. Una desescalada, però, amb moltes incerteses de futur, entre elles què passarà a partir del 30 de juny, quan s’acabi la pròrroga dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), la fórmula que està utilitzant el govern de Pedro Sánchez per evitar una allau de nous aturats.

A l’espera de veure com resol l’executiu espanyol aquesta patata calenta, les xifres de l’atur publicades ahir pel ministeri de Treball han mostrat algun brot verd en la crisi del coronavirus. El motiu? Després de dos mesos en caiguda en picat, al maig s’han tornat a crear llocs de treball. Concretament han pujat en més de 4.600 la mitjana del nombre d’afiliats a la seguretat social a Catalunya, xifra que s’enfila fins als prop de 22.000 si s’agafa la dada en data concreta de 31 de maig.

L’increment mitjà és de només el 0,14%, però és significatiu que per primer cop la xifra sigui positiva des que va esclatar la crisi del covid-19 el març passat. “La tendència s’està revertint a un ritme més ràpid del que inicialment s’augurava al febrer”, assegura el professor d’economia aplicada de la UB Raúl Ramos.

Part d’aquest augment s’explica pel nombre de contractes laborals signats, que van superar la xifra dels 106.000, gairebé 11.500 més que a l’abril. “Aquesta contractació s’ha fet sobretot en el sector de l’agricultura, el logístic, a causa de l’augment de compres online, i de sectors essencials que han treballat durant l’estat d’emergència, com l’alimentació”, concreta el catedràtic de dret del treball de la UB, Jordi García.

Ara bé, en les xifres de l’atur del maig continua imposant-se la lectura negativa, ja que el nombre de desocupats torna a créixer. En aquesta ocasió ho ha fet un 3,3%, o, cosa que és el mateix, més de 15.000 treballadors s’han incorporat a la llista d’aturats respecte a l’abril. En xifres absolutes, Catalunya lidera l’augment a Espanya, seguida per la comunitat de Madrid i les Canàries.

Tot i això, l’increment ha sigut el més discret des de l’inici de la crisi del coronavirus, ja que al març es va enfilar un 5,5% i a l’abril es va disparar fins al 12,2%. Segons García, els motius que expliquen aquest increment són que el col·lectiu de fixos discontinus o els empleats temporals que acostumen a treballar al sector turístic no s’han reincorporat a la feina. “També cal tenir en compte que gran part de Catalunya estava en la fase 0 de desescalada durant la majoria del mes de maig i que, per tant, molta de l’activitat econòmica encara estava confinada”, afegeix el catedràtic de dret del treball.

Tot i la moderació de l’increment, si les dades es comparen amb fa un any són desastroses, ja que hi ha un 30% més de d’aturats que el maig del 2019, la xifra més elevada des del 2009. Tampoc és bo el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, que han caigut en un any en més de 165.000 persones.

Pel que fa a Espanya, les dades de l’atur de maig van ser millors que les catalanes, però el balanç tampoc és positiu. La desocupació va augmentar un 0,7%, amb més de 26.000 nous aturats, un 25% més que fa un any. Pel que fa al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, també va haver-hi brots verds amb una pujada de 97.000 persones.

Futur laboral incert

¿Aquestes dades volen dir que s’està encarrilant la recuperació de la crisi? Segons els experts, la resposta dependrà bàsicament de les fitxes que mogui el govern central i de l’activitat del sector turístic aquest estiu. “Si no hi ha un repunt del coronavirus i el turisme respon, a la tardor les xifres podrien començar a recuperar una certa normalitat”, assegura Ramos. Per a García, la clau també passa perquè el govern allargui els ERTO més enllà del 30 de juny, sobretot en els sectors més castigats, perquè aquests expedients temporals corren el perill de convertir-se en acomiadaments definitius. “Quan surti la gent dels ERTO es destruirà ocupació. Del que es tracta és de recuperar el màxim de treballadors possible”, alerta el catedràtic de dret del treball.

Precisament ahir el ministeri de Treball va aprofitar la publicació de les dades de l’atur per donar xifres sobre treballadors inclosos en ERTOs. El Servei Públic d’Ocupació Estatal ha reconegut gairebé 3,8 milions d’afectats entre el 16 de març, quan es va declarar l’estat d’alarma, i el 31 de maig. Catalunya és la comunitat amb la xifra més elevada: supera les 751.000 persones. El secretari de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, va admetre que la recuperació no està sent tan ràpida com esperava l’executiu català i que el descens de persones afectades per expedients temporals, que és d’unes 60.000, és una dada que no “satisfà” el Govern.

Tants els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, com les patronals Foment del Treball, Pimec i CEOE van qualificar de preocupants les dades. Aquesta última patronal va insistir en dir que cal que es flexibilitzin els ERTO. I el govern Sánchez va respondre a la tarda per boca de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que va afirmar que caldrà establir una “segona generació” d’ERTOs que s’estenguin més enllà del 30 de juny.

Des de finals d'abril, 457.909 persones han deixat d'estar en situació d'ERTO per força major, mentre que 70.094 s'han vist incloses en un ERTO, però no per força major. A finals de maig, els sectors on hi havia més afiliats en un ERTO per força major eren els serveis de menjars i begudes, comerç al detall -excepte vehicles de motor i motocicletes- i serveis d'allotjament.