Catalunya recuperarà el 2022 l'ocupació prèvia a la crisi del covid
Un estudi preveu que 85.000 persones trobin feina enguany i 102.000 més que ho facin l'any vinent
La baixada de l'atur dels últims quatre mesos deixa clar que ja s'ha començat a recórrer el camí de la recuperació en termes d'ocupació. Una recuperació que, segons les perspectives de l'informe de ManpowerGroup fetes públiques aquest dimecres, s'haurà culminat a finals del 2022, quan es preveu que Catalunya iguali les xifres del 2019, just abans que esclatés la pandèmia. En concret, l'estudi preveu la creació de 187.000 llocs de treball: 85.000 la segona meitat d'aquest 2021 i 102.000 més el 2022, la qual cosa suposarà un augment del 2,6% i del 3%, respectivament, respecte al 2020.
A diferència de les últimes tres crisis (les del 1977, 1991 i 2007), la del covid és la que ha suposat una destrucció d’ocupació més ràpida i més servera en un espai curt de temps (hi va haver una baixada del 6,5% en només un trimestre), però, per contra, també és la que està protagonitzant la recuperació més immediata. Just tot el contrari que la crisi del 2007 quan la caiguda de l’ocupació va arribar al 18% amb un descens en el temps menys abrupte, però amb una recuperació molt més llarga fins al punt que sense la irrupció del covid no s’hagués recuperat l’ocupació perduda d’abans del 2007 fins ben entrat el 2023, segons especifica l’estudi de Manpower [vegeu el gràfic].
El catedràtic emèrit d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, que encapçala l'estudi, creu que la irrupció de la cinquena onada no estroncarà aquestes previsions i que, com a molt, pot alentir el creixement algunes setmanes. "Les previsions són sòlides", ha insistit, tot i que també ha puntualitzat que si finalment l'actual onada acabés sent molt severa "s'haurien de corregir".
Les previsions s'han fet tenint en compte factors com la recuperació iniciada el segon trimestre del 2021, el bon ritme del procés de vacunació, les perspectives de creixement del PIB a la Unió Europea i a escala mundial, el creixement a Alemanya i el manteniment de la política monetària expansiva i fiscal fins a finals del 2022.
Però quins són els sectors que encapçalaran la recuperació? Aquí hi ha poques sorpreses perquè, de nou, l'àmbit dels serveis –que també ha sigut el més castigat per la pandèmia– serà el motor de creació d'ocupació. L' estudi fins i tot concreta que 7 de cada 10 nous llocs de treball (en total, 130.000) seran del sector serveis. I dins aquest àmbit tindrà una especial incidència l'hostaleria, el comerç i els serveis empresarials, que sumaran el 34% de la nova ocupació.
Paradoxalment els dos primers, hostaleria i comerç, sumats al transport i l'entreteniment, van concentrar 80.000 dels afiliats perduts de la Seguretat Social l'any passat, la qual cosa suposa un 75% de l'ocupació destruïda. "La crisi del covid no ha fet canviar el model productiu a curt termini i fins d'aquí a uns anys no es veurà si hi ha hagut realment un canvi amb l'impacte del fons europeu Next Generation", ha destacat Oliver.
Els col·lectius que es recuperaran més de pressa
La millora prevista se centra sobretot en els treballadors assalariats, amb 163.000 efectius (un 2,9% anual més), i els autònoms augmentarien menys (un 2,3% de mitjana en tot el període). Entre els primers, els assalariats temporals s'incrementarien per sobre de la mitjana (un 4,9%) mentre que entre els indefinits seria d'un 2,3%. Ara bé, en termes absoluts els indefinits aportarien el doble d'efectius que els temporals.
L'estudi també assenyala que la recuperació hauria de ser més intensa entre les dones (creixeria un 2,9% respecte al 2,6% entre els homes), els immigrants (que han estat menys castigats que en les últimes crisis) i els més grans de 35 anys.
El director general de Manpower, Manuel Solís, ha qualificat d'esperançador comprovar que Catalunya recuperarà l'ocupació perduda per la pandèmia "en breu". Ara bé, ha alertat que les noves ocupacions requeriran formació: "Encara que els empresaris són optimistes en les seves expectatives de contractació, sis de cada deu no troben el perfil que necessiten. Mentrestant, hi continua havent una taxa de desocupació de prop del 14%". En aquest sentit, el catedràtic emèrit d'economia aplicada de la UAB ha deixat clar que en termes formatius el que ha passat durant aquesta crisi del covid no és diferent de les anteriors: "Qui ha rebut el xoc més important han sigut, com sempre, les persones amb un baix nivell educatiu".