Catalunya ha rebut el 14% dels fons europeus ja assignats a les comunitats autònomes

MADRIDLes transferències de part dels fons europeus cap a les comunitats autònomes avancen, però no al ritme que els governs autonòmics desitjarien. Aquesta és la tesi que ha sobrevolat al llarg de la Comissió General de les Comunitats Autònomes celebrada aquest dijous a la tarda i que ha comptat amb la compareixença a petició pròpia de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, així com amb la presència de diferents consellers autonòmics.

Calviño ha explicat que fins aquest 28 d'abril l'executiu ja ha autoritzat més de 30.000 milions d'euros, un 60% del pressupostat per als anys 2021 i 2022 (51.528 milions), segons dades del ministeri d'Economia. D'aquests, 13.386 milions són transferències directes a les comunitats autònomes, dels quals Catalunya ha rebut 1.930 milions d'euros, és a dir, un 14%. A aquesta xifra cal sumar-hi 781 milions executats per l'Estat directament i una partida paral·lela de 1.076 milions d'euros dels React EU. Això, però, no vol dir que tots aquests diners ja s'hagin executat, com han apuntat les organitzacions empresarials. De fet, aquest és un dels principals esculls del pla: l'arribada dels fons a l'economia real.

El 2021 van arribar poc més de 19.000 milions d'euros, els quals no tots s'han executat, com ha reconegut el mateix govern espanyol. La primera remesa d'aquest 2022 i la més important fins al 2026 (12.000 milions d'euros) es demanarà aquesta setmana, ha confirmat Calviño, i s'estima que arribi a l'estiu. Així, el mannà europeu arriba amb comptagotes als governs autonòmics, que un cop han rebut les remeses s'han d'encarregar de canalitzar-les. A diferència d'altres partides pressupostàries, els fons europeus no segueixen criteris clàssics com la població o el PIB, sinó criteris tècnics per àrees –definits prèviament per Europa– com ara la transició ecològica, la digitalització o la rehabilitació, que han d'impulsar el creixement econòmic. Les comunitats, però, han tornat a criticar la falta de "cogovernança" a l'hora de seleccionar els projectes, així com la definició centralitzada dels criteris.

A més a més, Calviño també ha detallat quins milions vinculats als PERTE (de moment, els PERTE aprovats sumen una inversió pública de 30.000 milions) han anat a espetegar a les comunitats autònomes. Catalunya és la tercera comunitat per darrere de Madrid i Extremadura que, per ara, ha rebut més diners: 55 milions. El Principat participa de moment en el PERTE del vehicle elèctric, en l'aeroespacial, en el de salut d'avantguarda, en el d'economia circular i, finalment, en el PERTE de la cadena agroalimentària. A més a més, s'han resolt 70 convocatòries favorables. Amb tot, Brussel·les s'ha compromès a injectar des d'ara fins al 2026 un total de 70.000 milions d'euros. I l'Estat ja ha confirmat que demanarà la part dels fons vinculada al préstec, és a dir, per retornar: 70.000 milions en préstecs disponibles. En total, 140.000 milions d'euros.