Catalunya rebrà 29.826 milions del sistema de finançament el 2024, un 18% més
Hisenda tranquil·litza les comunitats refredant un tracte preferent per a Catalunya amb el model de finançament
MADRIDEl ministeri d'Hisenda ha comunicat a les comunitats autònomes que l'import de les entregues a compte o bestretes, és a dir, una part important dels recursos del sistema de finançament autonòmic que rebran les comunitats el 2024, serà de 134.658 milions d'euros, un 8,3% més que aquest 2023 (124.292 milions d'euros). Així els hi ha fet saber la titular de la cartera, María Jesús Montero, aquest dilluns en el marc d'un nou Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). A Catalunya li toquen 25.500 milions d'euros, segons dades del Govern.
Alhora, a aquests recursos cal sumar-hi la liquidació positiva de l'any 2022, que arribarà als 20.746 milions d'euros per al conjunt de les comunitats, segons ha desglossat el ministeri d'Hisenda. Això vol dir que l'Estat va preveure aleshores molta menys recaptació de la que es va acabar tenint. Per tant, ara compensarà pels diners que deu. D'aquesta quantitat, 4.326 milions d'euros aniran a parar a les arques catalanes.
D'aquesta manera, totes les comunitats rebran l'any que ve una xifra "històrica" de recursos provinents del sistema de finançament autonòmic, segons ha defensat Montero en roda de premsa després de la reunió. Tenint en compte bestretes i liquidació, els recursos per a totes les comunitats ascendeixen a 154.467 milions d'euros, un 14,9% més que l'any 2023, quan van rebre 134.336 milions d'euros. Pel que fa a Catalunya, rebrà 29.826 milions, un 18% més que aquest any (25.236 milions), segons dades del departament d'Economia de la Generalitat.
Dèficit del 0,1% el 2024
Montero també ha confirmat als diferents territoris que el seu objectiu de dèficit per a l'exercici que ve serà d'un 0,1%, tal com es recull al pla pressupostari enviat a Brussel·les a l'octubre. És una xifra inferior a la de l'any passat (0,3%), però superior a la prevista al pla pressupostari del mes d'abril (0%). Montero ha dit que la diferència entre l'abril i ara l'assumirà l'Estat. En el cas català, passar d'un objectiu de dèficit d'un 0,3% a un 0,1% suposa 500 milions menys de despesa, segons els càlculs del Govern.
Enguany aquesta referència passa a tenir més valor perquè les regles fiscals tornaran a estar en vigor a partir del mes de gener, després de tres anys suspeses per la pandèmia. La disciplina fiscal de les comunitats serà "clau" perquè el govern espanyol assoleixi un dèficit per al conjunt de les administracions d'un 3% del PIB per al 2024, com ha reconegut la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, en una entrevista a RNE aquest dilluns al matí. En el cas de l'administració central, l'objectiu de dèficit del 2024 s'ha fixat en un 2,9%, per als ajuntaments un superàvit d'un 0,2%, i per a la Seguretat Social un dèficit d'un 0,2%. Tot plegat s'aprovarà en el consell de ministres de demà, dimarts, juntament amb el sostre de despesa, el primer pas per elaborar els comptes públics de l'Estat.
Les comunitats autònomes del PP han criticat l'objectiu de dèficit fixat per a elles perquè sostenen que les deixa collades pel que fa a la despesa que podran assumir. De fet, aquest dilluns hi han votat en contra, malgrat que algunes com Andalusia ja han planificat els seus comptes públics assumint aquesta xifra.
Pla B al Senat
Aquesta oposició en bloc del PP obre la porta que un cop aquesta senda d'estabilitat (objectius de dèficit i deute) arribi al Senat, on els populars tenen majoria absoluta, es pugui tombar. Montero ha explicat aquest dilluns que si això passa, s'aplicarien els objectius que recull el pla d'estabilitat del mes d'abril, és a dir, que serien objectius encara més durs per a les comunitats. Segons Montero, hi ha un informe de l'advocacia de l'Estat que ho avala. En aquest cas, el ministeri hauria de convocar un nou CPFF i informar de l'aplicació dels objectius del pla d'estabilitat, però això obligaria totes les administracions a refer els seus comptes públics i adaptar-los als nous objectius. En el cas de les comunitats, doncs, seria assumir un dèficit del 0% del PIB.
"És absurd en termes polítics fer soroll amb això", ha afirmat Montero. Tot i les queixes de les comunitats, l'autoritat fiscal (Airef) preveu per al seu conjunt un superàvit d'un 0,2% del PIB l'any 2024. Una xifra que neix, precisament, per l'increment de la liquidació del 2022. Els elements coneguts aquest dilluns són imprescindibles per elaborar els pressupostos autonòmics, sobretot perquè les entregues a compte suposen gairebé un 80% dels ingressos de les comunitats.
Absència de la consellera Mas
La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha trencat el gir entomat els darrers dos anys pel seu antecessor, Jaume Giró, i no ha anat al CPFF. En el seu lloc hi han anat dos representants d'Economia. La Generalitat vol prioritzar una negociació bilateral sobre el finançament, sobretot després de l'acord entre PSOE i ERC que, entre altres coses, inclou una condonació del 20% del deute autonòmic. "[La negociació bilateral] és la via real", ha tornat a defensar Mas aquest dilluns.
Aquestes paraules no han agradat gens a la resta de consellers autonòmics, tant del PP com del PSOE. "Totes arribem menjant de menú del dia, i altres volen menjar a la carta", s'ha queixat el conseller socialista de Castella-la Manxa, Juan Alfonso Ruiz Molina, en referència a Catalunya.
Durant la cita d'aquest dilluns han demanat a Montero que aclareixi si ha arrancat una negociació amb la Generalitat que afecti el sistema del finançament autonòmic que comparteixen les comunitats de règim comú. La ministra ha assegurat que de moment no s'ha produït cap reunió bilateral sobre això, però no ha tancat la porta que pugui passar en un futur.
Acord d'estat pel model de finançament
Els d'Alberto Núñez Feijóo han tornat a denunciar un tracte "preferent" cap a Catalunya i, sobretot, cap al fet que la Generalitat negociï de tu a tu amb l'Estat elements que afecten el sistema de finançament autonòmic, com són la condonació del deute, o la mateixa reforma del model, caducat des del 2014. El PP fa temps que utilitza aquest element com un cavall de batalla contra Pedro Sánchez.
Tanmateix, pel que fa a la condonació del deute autonòmic, Montero ha recordat que totes les comunitats s'hi podran acollir, fins i tot les que no van accedir al FLA, com és el cas de Madrid. De fet, ha anticipat que a partir del gener es reunirà amb totes les comunitats per començar a treballar en la condonació del deute. Sobre la reforma del model de finançament, i just a les portes de la reunió entre Pedro Sánchez i Feijóo, la ministra ha allargat la mà al PP per arribar a un acord d'estat.