Administració pública
Economia08/11/2022

Catalunya té el seu propi registre de lobis des del 2014

Els alts càrrecs de la Generalitat ja han d'esperar dos anys per treballar en empreses del seu àmbit

BarcelonaL'avantprojecte de llei de registre de grups d'interès aprovat aquest dimarts pel consell de ministres s'afegeix al registre català creat el 2014. La inscripció obliga totes les empreses i entitats que tinguin intenció de pressionar o influir sobre el procés de creació de lleis o sobre l'acció de les administracions públiques catalanes a registrar-se a aquest inventari, que els ciutadans poden consultar.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El 2014 la Generalitat va posar en marxa un registre de lobis per als grups d'interès que volguessin influir en el Govern o alguna de les agències o empreses públiques que en depenen, però el 2017 es va ampliar a la resta d'administracions, com ara ajuntaments, consells comarcals i diputacions. D'aquesta manera, els grups d'interès només s'han de registrar una vegada.

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, la normativa només tenia abast català i no afectava les institucions de l'Estat, com ara el govern espanyol. Amb la llum verda d'avui a l'avantprojecte de llei, l'executiu de Pedro Sánchez fa el primer pas per crear un instrument de control semblant al de Catalunya.

Cargando
No hay anuncios

Actualment, segons la pàgina web de Transparència del Govern, hi ha inscrites més de 4.800 entitats. El registre permet consultar les dades dels grups de pressió i les reunions que han mantingut amb alts càrrecs de l'administració. Al registre català s'hi han d'incloure empreses o entitats, però també hi poden entrar persones a títol individual. Una de les diferències amb la norma que vol aprovar el govern espanyol és que aquesta última n'exclou sindicats i patronals, mentre que a Catalunya també estan obligats a inscriure-s'hi si fan activitat lobística, però no per dur a terme activitats pròpies del diàleg social.

La normativa catalana no permet que un alt càrrec salti directament de treballar a l'administració a una empresa del sector que ha regulat des de l'àmbit públic (per exemple, no es permet que un conseller de Medi Ambient deixi el càrrec per fitxar per una empresa de gestió de residus), sinó que obliga a esperar un mínim de dos anys, tal com també preveu la norma estatal.