Catalunya perd el tren de l’eòlica

BarcelonaCatalunya va ser pionera en la introducció de l’energia eòlica. El primer aerogenerador de l’Estat es va instal·lar a Vilopriu, al Baix Empordà, l’any 1984. I el 1991 s’inaugurava el parc eòlic del Pení, a Roses, el primer de l’Estat. Però ara Catalunya només té instal·lats 1.272 megawatts de potència de generació eòlica. Consumeix quasi el 19% de l’energia elèctrica de l’Estat, però només produeix el 5,5% de l’energia eòlica espanyola. Per veure com s’ha perdut el tren de la generació eòlica només cal fer la comparació amb altres comunitats. L’Aragó té instal·lats quasi 1.900 megawatts, Galícia gairebé 3.300, Andalusia més de 3.300, Castella-la Manxa 3.800 i Castella i Lleó supera els 5.500.

Per assolir els objectius climàtics i energètics de la Unió Europea per a l’any 2020, a l’Estat s’haurien d’instal·lar entre 4.533 i 6.473 megawatts de nova capacitat eòlica, segons la patronal catalana del sector, EolicCat, que ho ha analizat en una jornada celebrada aquesta setmana. Catalunya té els mateixos objectius (20% de renovables el 2020), segons es recull en el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC), però EolicCat ho considera “inabastable”, segons el seu president, Víctor Cusí. “S’haurien d’instal·lar 1.500 nous megawatts a Catalunya, segons el PECAC, però no hi ha temps de fer-ho”, diu.

La patronal catalana considera que, a més de la legislació espanyola que ha rebaixat les primes, la legislació catalana tampoc hi ajuda. Assegura que ho podria fer bàsicament en dos punts. D’una banda, modificant el pla d’implantació eòlica a Catalunya. De l’altra, modificant la legislació per permetre desenvolupar nous projectes de parcs eòlics de més de 10 megawatts sense necessitat de sotmetre’ls a concurs ni de determinar abans les zones de desenvolupament prioritari. A més, caldria agilitzar els projectes actuals que els promotors considerin viables i que estan en tramitació, i coordinar amb Red Eléctrica la planificació de les connexions futures.

Restriccions

EolicCat creu que l’anunci del govern espanyol de convocar una nova subhasta podria ser un trampolí de creixement per al sector, però hi veu impediments per la legislació catalana. El mapa català d’implantació assenyala com a zones vermelles la majoria de llocs on hi podria haver instal·lacions que complissin una de les bases de la subhasta: que hi hagi 3.200 hores equivalents anuals de funcionament a la potència nominal. És a dir, llocs amb molt de vent. Però, a més, la legislació catalana introdueix un altre impediment. Els parcs de més de 10 megawatts han de sortir a concurs.

Però les restriccions també afecten la indústria i el sector financer. Francesc Rosell, director de desenvolupament d’Alstom Wind, recorda que el sector va ser a Catalunya “una història d’èxit”, però a partir del 2012 va començar la “travessia del desert”. Alstom va comprar el 2007 la catalana Ecotècnia per uns 350 milions d’euros. I va instal·lar la seu de la divisió mundial a Barcelona, on fa la recerca i desenvolupament. Però el 2013 va haver de tancar dues fàbriques (a Galícia i Zamora) i només li queda la de Navarra. Per a Rosell el perill de deslocalització és gran, perquè transportar aerogeneradors és molt car i és lògic que es fabriquin a prop d’on s’han d’instal·lar, i a Espanya el sector està aturat. Una altra mostra de la pèrdua de força del sector a l’Estat ve del sector financer. Josep Montañés, del Banc Sabadell, recorda que l’entitat l’any 2011 tenia 1.500 milions en finançament del sector, el 99% a Espanya. Ara ha rebaixat el saldo viu fins a 1.200 milions, dels quals 700 són a l’estranger.

LES CLAUS

1. Quin és l’objectiu que s’ha fixat Catalunya?

Seguint les directrius marcades per la Unió Europea (UE), Catalunya hauria d’arribar a l’any 2020 aconseguint rebaixar un 20% el consum energètic, fent que el 20% de l’energia bruta consumida sigui renovable, augmentant un 10% les renovables en el transport i reduint un 20% l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, segons el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya.

2. Per què és tan difícil assolir els objectius?

Perquè a Catalunya només es genera aproximadament el 5,5% de l’energia eòlica de l’Estat, però s’hi consumeix quasi el 19% de tota l’energia de l’Estat. A més, les renovables ja tenen un pes important en la generació elèctrica, però molt poc en el transport, que és el sector que consumeix més energies fòssils.

3. Què demana el sector als governs?

A Catalunya, una modificació del mapa d’implantació eòlic, que els operadors consideren massa restrictiu per poder fer instal·lacions on hi ha prou recursos (hores de vent anuals) perquè un parc sigui rendible. Segons EolicCat, el 80% de les àrees on s’arriba a les 3.200 hores equivalents de funcionament a la potència instal·lada són en zones vermelles, és a dir, on estan prohibides les noves implantacions. A l’Estat, un cop reduïdes les primes a les renovables, li demanen que la legislació sigui estable i predictible; en cas contrari és molt difícil aconseguir el finançament per a nous parcs.