Catalunya paga un terç de les taxes mediambientals

BarcelonaEl Govern va aprovar dimarts passat el projecte de llei que introdueix algunes modificacions en l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica, amb el qual espera recaptar 150 milions d’euros a l’any. Aquests són els càlculs que ha fet la secretaria d’Hisenda del Govern basant-se en un exercici amb el tribut plenament implementat, és a dir, quan es liquidin els impostos corresponents als turismes, els vehicles comercials i les motocicletes. L’impost afectarà un total de 4,1 milions de vehicles, concretament 3,6 milions de vehicles i furgonetes i mig milió de motos. Aquest tribut va ser aprovat pel Parlament l’agost del 2017 i té com a objectiu lluitar contra l’escalfament global del planeta.

És un nou impost mediambiental que només es pagarà a Catalunya, una comunitat que, segons demostra un estudi fet pel Consell d’Economistes d’Espanya, és la que té més fiscalitat mediambiental, especialment la lligada a l’aigua. Segons aquest estudi, fet amb dades del ministeri d’Hisenda de l’any 2017, els catalans van pagar entre impostos i taxes autonòmiques lligades al medi ambient més de 546 milions. Aquesta xifra suposa el 34% de tota la recaptació per fiscalitat ambiental de totes les comunitats.

No obstant això, la fiscalitat mediambiental de les comunitats només és una petita part. El gran recaptador d’impostos ambientals és l’Estat, amb un 82% del total, mentre que les comunitats només en recapten el 8%, i les administracions locals, el 10%, segons l’estudi fet pel Consell General d’Economistes i el Registre d’Economistes Assessors Fiscals. Bàsicament, això passa perquè els principals tributs són l’impost d’hidrocarburs, que és estatal i que recapta 13.156 milions d’euros -el 61,5% de tota la fiscalitat ambiental-, i l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), que amb 2.225 milions aporta poc més del 10% del total.

Entre la fiscalitat autonòmica lligada al medi ambient hi ha grans diferències. Si els catalans paguen poc més d’un terç del total, els madrilenys no arriben al 0,2%. La gran diferència és que a Madrid només tenen una figura impositiva, la que grava el dipòsit de residus, mentre que a Catalunya n’hi ha quasi una dotzena, tant en l’àmbit dels residus com dels recursos naturals, les emissions a l’atmosfera i, sobretot, l’aigua.

Dels 1.589 milions dels impostos mediambientals de les comunitats, els que graven l’aigua són la gran font de recursos, 1.309 milions. I Catalunya té un pes especial en aquest àmbit: més de 503 milions d’euros recaptats pel cànon de l’aigua. El Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), òrgan especialitzat en fiscalitat del Consell General d’Economistes d’Espanya (CGE), considera que cal “repensar” la imposició mediambiental a Espanya, amb la creació d’un impost estatal sobre les emissions i un altre sobre l’aigua cedit a les comunitats, i adequant les diferents polítiques de subvencions i imposició, ja que quasi dos terços del total de recaptació per fiscalitat verda s’obté només amb l’impost d’hidrocarburs, i això malgrat els beneficis fiscals d’aquest tribut.

El president del Consell General d’Economistes d’Espanya, Valentí Pich, creu que cal abordar la qüestió mediambiental, tot i que veu “difícil” afrontar-la de manera “sensata i lògica” fins que es consensuï una reforma del finançament autonòmic i local. En la seva opinió, si no es fa “bé” aquesta fiscalitat només serveix per recaptar, en comptes d’aconseguir també “direccionar comportaments”.

De tota manera, a Espanya, malgrat la creixent preocupació pel medi ambient i el canvi climàtic, des de l’any 2000 la fiscalitat verda no ha augmentat, sinó que ha disminuït. El president del REAF, Jesús Sanmartín, i la directora de la Càtedra de la Hisenda Territorial de la Universitat de Múrcia, María José Portillo, van explicar fa una setmana que la recaptació en fiscalitat verda sobre els total d’ingressos tributaris ha disminuït des de l’any 2000 en el món en general i a Europa en particular -ha passat del 6,8% al 6,1%-, alhora que la pressió mediambiental -mesurada com a percentatge de la recaptació per impostos ambientals sobre el PIB- ha baixat en aquest període una dècima a la Unió Europea, fins al 2,4%. A més, dins la UE hi ha grans diferències. La ràtio de recaptació mediambiental sobre el total d’ingressos tributaris a Espanya (5,4%) és set dècimes inferior a la mitjana de la UE (6,1%), però supera països com Alemanya (4,6%), França (5%) i Suècia (4,9%), tot i que se situa molt per sota d’altres països com Dinamarca (8,1%), Grècia (10,2%) i Letònia (11,2%).

Els economistes, en el seu estudi, demanen una llei marc de fiscalitat mediambiental que distribueixi els fets imposables entre els diferents nivells administratius, segons el seu abast, i deixi una certa capacitat normativa a les comunitats.