Catalunya no atreu els grans fons ni inversors en renovables

BarcelonaCatalunya va ser la comunitat pionera en la introducció de l’energia eòlica -llavors l’única renovable- a Espanya. El primer aerogenerador de l’Estat es va instal·lar a Vilopriu, al Baix Empordà, l’any 1984. I el 1991 s’inaugurava el parc eòlic del Pení, a Roses. Es va crear una indústria capdavantera del sector, amb empreses com Ecotecnia, però després va arribar una aturada total. Ara el sector de les renovables torna a revifar, malgrat que amb una diferència respecte a altres zones de l’Estat: Catalunya no aconsegueix atreure grans projectes de renovables de les empreses elèctriques que dominen el mercat ni els grans fons d’infraestructures.

Segons dades de Red Eléctrica, Catalunya només tenia l’any passat un 29% de renovables en la seva capacitat de generació elèctrica, mentre que Castella i Lleó arriba al 78%, Castella-la Manxa al 72%, Galícia al 66%, Extremadura al 65% i l’Aragó s’acosta al 50%. Després de la supressió de l’impost al sol, Espanya s’ha enlairat com a objectiu dels inversors. El primer semestre, tot i la pandèmia, s’han tancat 567 operacions per més de 4.000 milions. Però la destinació d’aquestes inversions no ha sigut Catalunya. Només Naturgy, d’origen català, ha rebut el vistiplau per a vuit nous parcs eòlics, i Green Capital Power, filial de Capital Energy, per a un més.

Les grans energètiques, com Iberdrola, Repsol, Galp i Total, i inversors importants del sector, com Engie, Macquarie i Q-Energy, estan dirigint les inversions a unes altres zones de l’Estat, com les dues Castelles, Extremadura i l’Aragó.

Segons el gerent del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, Francesc Ribera, el parc de generació renovable té un plantejament diferent del de la resta de l’Estat perquè la mateixa geografia no permet fer-hi parcs de gran extensió com els que es fan, per exemple, a l’Aragó. “I per les reticiències del territori -afegeix-, haurem de buscar un mix amb un concert més gran entre tots els agents, i això no pot passar per l’arribada de molt capital de fora amb una demanda de retorn de dos dígits”. “Aquí segurament haurem de fer projectes més acotats en dimensió i, per tant, amb una rendibilitat més baixa i amb més participació del territori”, explica.

Ribera diu que ja hi ha alguna empresa que ha desenvolupat un model de negoci basat en això, captant inversors al mateix territori per guanyar acceptació social. “Cal nous models de negoci”, indica Esther Izquierdo, presidenta del clúster.

Fre de la ponència

Precisament per impulsar la generació renovable, el novembre passat el Govern va aprovar un decret que en simplificava els tràmits. Tots els projectes han de passar per una ponència, amb membres de diferents departaments de la Generalitat, que informa de la viabilitat de les propostes.

La ponència ja ha rebut crítiques del sector per la quantitat de projectes que considera que no són viables. En concret, dels 34 projectes d’instal·lacions fotovoltaiques que s’han presentat, la ponència n’ha tombat 16 (el 47%). En el cas dels parcs eòlics, l’informe ha sigut negatiu per a 20 dels 47 que s’hi han presentat, un 42%.

L’autoconsum fotovoltaic es dispara a Catalunya

L’autoconsum amb plaques fotovoltaiques s’ha disparat a Catalunya a un ritme de creixement per sobre del 50% trimestral des del 2019, sobretot el domèstic. Fins i tot, de l’abril al juny, durant el confinament, va augmentar el 54%. Però ara cal estendre l’autoconsum i les xarxes compartides no només a les cases unifamiliars, sinó també a zones urbanes de gran densitat, com la ciutat de Barcelona, i sobretot a zones industrials i logístiques, on les naus tenen una gran superfície de sostre aprofitable, indica la presidenta del clúster, Esther Izquierdo.