Arrenca l'estiu amb una baixada inèdita de l'atur

BarcelonaAlmenys pel que fa a l'estadística laboral, comença l'estiu més anòmal de tots. L'atur baixa amb força a Espanya, principalment a Catalunya, on el mes de juny es van registrar 338.081 aturats, un descens de 9.946 persones, segons les dades dels serveis públics d'ocupació sobre l'atur registrat publicades aquest dilluns pel ministeri de Treball i Economia Social. Amb aquesta dada, Catalunya assoleix mínims des del juliol del 2008, quan hi havia 321.964 aturats.

Així, l'atur ha reculat durant el juny un 2,8% respecte al mes de maig, però respecte a fa un any hi ha 107.781 aturats menys, cosa que significa un descens interanual del 24%, i assoleix mínims des de l'estiu del 2008. Catalunya és la comunitat autònoma on més baixa l'atur, seguida de Madrid (-7.443), Galícia (-5.188) i Castella i Lleó (-4.707). Només Andalusia registra un augment dels aturats, amb un increment de 6.345 persones, i continua sent el territori amb més persones sense feina d'Espanya.

Al conjunt de l'Estat al juny es van registrar 42.409 persones menys als serveis d'ocupació que el mes de maig, amb un descens mensual de l'1,4%. Respecte al mateix període del 2021, la xifra cau en 733.757 persones, un 20% menys. El nombre total d'aturats a l'Estat al tancament del mes de juny se situa, doncs, en 2.880.582 persones, i es manté en els nivells més baixos des de l'octubre del 2008, a l'inici de la crisi financera.

L'economista i membre del Col·legi d'Economistes de Catalunya Josep Lladós coincideix que si bé estem en un moment de "desacceleració econòmica", el fet que s'allargui la creació d'ocupació indica que no hi ha risc d'entrar en una recessió. Les dades d'afiliació, recorda, són encara més encoratjadores. La Seguretat Social va guanyar 115.607 cotitzants durant l'últim mes i va marcar un rècord històric de 20,3 milions d'afiliats. En el cas de Catalunya, també es van superar per primera vegada els 3,6 milions d'afiliats, després de sumar-ne 37.618 al juny.

"Estem avançant una campanya d'estiu molt favorable. Els tres àmbits de creació d'ocupació que s'han activat més són els serveis vinculats a la mobilitat (com la logística), l'allotjament i la restauració i les activitats vinculades al lleure", destaca Lladós. En la seva opinió, hi ha un segon element que empeny aquesta tendència: la inversió empresarial en àmbits com la digitalització i les TIC, que també ha reforçat la contractació.

No obstant, aquest expert no amaga que la inflació també està afectant el mercat de treball, encara que no es reflecteixi de manera evident en les dades perquè l'impacte és molt asimètric. "Ho està patint molt la indústria, per a la qual fa temps que la capacitat per crear ocupació ha minvat molt", destaca. En aquest sentit, planteja que, malgrat que la nova reforma laboral ha fet créixer de manera espectacular els contractes indefinits, moltes d'aquestes feines es poden acabar igualment al setembre amb la fi de la temporada turística.

Els contractes indefinits, en màxims

Precisament, al juny la firma de contractes indefinits a Espanya va assolir el seu màxim de la sèrie històrica en un mes amb un total de 783.595 contractes signats, que suposen el 44,3% del total dels signats. Aquest volum de contractes fixos més que quadruplica la dada del juny del 2021. Mentre que d'aquest total 312.824 contractes van ser a temps complet, 292.679 eren fixos discontinus (aquesta fórmula multiplica per deu els registres de l'any anterior) i 178.092 a temps parcial. A Catalunya es van registrar 280.974 contractes al juny (un 9% més), dels quals 129.542 van ser indefinits i 151.432 temporals. 

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha tret pit d'aquestes dades del mercat de treball, justament durant un diàleg amb el premi Nobel d'economia Abhijit Banerjee. El cap de l'executiu ha recordat que en l'anterior crisi financera es van destruir 3 milions de llocs de feina i es van tardar 144 mesos a recuperar els nivells previs al xoc, mentre que ara les xifres d'ocupació s'han redreçat en 18 mesos.

"Veurem què passa al setembre, perquè tindrem un retorn a l'activitat amb moltes més incerteses en què s'entomarà un enduriment de les condicions financeres a Europa i un alentiment progressiu de la resta d'economies coincidint amb el període en què comença a augmentar la demanda energètica", afirma Lladós.