Catalunya, la més afectada per la concentració bancària

MADRIDMentre els seus beneficis afloren i es recuperen els nivells prepandèmia, hi ha un degoteig d'oficines i entitats bancàries que tanquen a tota Espanya. És la cara i la creu del sector financer a l'Estat, i en particular a Catalunya. El Principat s'ha convertit en la comunitat més afectada per la reestructuració financera, fins al punt que els últims sis anys (del 2015 al 2021) ha perdut més de la meitat d'oficines (51%) i han desaparegut 21 entitats bancàries, segons recull l'informe Plantilles del sector financer: imprescindibles, publicat aquest dimarts per CCOO. "Les entitats financeres s'han oblidat de quin és el seu paper social", ha assegurat la secretària de polítiques del sector financer de CCOO, Nuria Lobo, a la presentació.

A Catalunya, l'afectació és especialment severa per la desaparició de les caixes d'estalvis. La comunitat comptava l'any 2015 amb 4.843 oficines i va tancar el 2021 amb tan sols 2.363 sucursals. Per províncies, destaca la desaparició d'oficines a Barcelona, amb 1.757 establiments menys que l'any 2015. Pel que fa a les entitats financeres, mentre que fa sis anys hi havia 94 companyies diferents a l'Estat, amb els últims processos de reestructuració s'han reduït a 73, cosa que ha comportat més concentració del sector.

Després de Catalunya, les comunitats més afectades són Castella i Lleó, Galícia i Astúries i, en particular, les zones rurals. El 2020, el sector bancari a Espanya va acabar amb deu grups financers, lluny de les 88 entitats amb què comptava a l'inici de la crisi financera, mentre que ha reduït les oficines per atendre la població a un total de 23.673.

Aquesta evolució del sector ha tingut un impacte directe sobre les plantilles que CCOO defineix d'"insostenible". Des de la crisi financera l'any 2008, els processos de regulació d'ocupació que han dut a terme les entitats han acabat amb la desaparició de fins a 100.000 llocs de treball nets, malgrat que "les sortides reals se situen per sobre dels 140.000 treballadors", recull l'informe. A més, és una tendència clarament a l'alça, assenyala CCOO.

Com a tall d'exemple, aquest 2021 ha destacat per ser l'any dels grans expedients de regulació d'ocupació, entre els quals el de CaixaBank i Bankia després de la fusió. "Les entitats no són ni socialment ni laboralment responsables com haurien de ser. L'evolució mostra que no volen cuidar les seves plantilles", ha reiterat Lobo. "[El 2021] s'han dut a terme els processos de regulació d'ocupació més intensos de la història del sector financer, amb la sortida de més de 18.000 professionals", ha destacat. En concret, cal destacar les sortides de CaixaBank (6.452); Banc Sabadell (1.605 i 1.800); Banco Santander (3.572); BBVA (2.935), i Unicaja (1.513). En total, la plantilla del sector engloba ara mateix 160.000 persones, 115.000 menys en comparació amb l'any 2008. L'única nota positiva l'aporten les taxes de reposició, que han suposat l'arribada d'uns 1.300 treballadors, segons l'informe, així com l'anunci de noves contractacions.

Menys atenció

Aquest escenari ha portat Espanya a convertir-se en el país de la Unió Europea —només superada per Grècia i Xipre— que més ha reduït la ràtio de potencial d'atorgament de crèdit. Per calcular-la es tenen en compte elements com ara els treballadors del sector per cada 10.000 habitants, l'accés a les sucursals i la competència, és a dir, quin percentatge del total d'actius controlen les cinc grans entitats bancàries.

Si es desglossen aquests elements, s'observa que el sector financer a Espanya ha reduït des del 2008 un 38% la plantilla, mentre que a escala europea la reducció ha sigut del 19%, cosa que ha incrementat la "càrrega d'atenció": es calcula que hi ha 276 habitants per cada treballador de la banca: "I anem cap als 300, mentre que a Europa se situa en els 186 habitants", destaca l'informe. Pel que fa a les oficines, Espanya ha passat de 10 sucursals per cada 10.000 habitants a 4,7, cosa que ha desencadenat un augment de l'exclusió financera. Finalment, les cinc entitats més grans tenen una quota de mercat del 66% (el 2008 se situava en el 42%) i la tendència "és creixent", asseguren a CCOO.

Lobo ha advertit que aquesta situació s'està traduint en una sobrecàrrega de treball dels empleats que "està tenint conseqüències sobre la seva salut mental". "Estan al límit d'estrès, cremats i desmotivats", ha assegurat. El sindicat creu que el protocol d'atenció al client que la banca ha posat en marxa de bracet amb el govern espanyol i el Banc d'Espanya quedarà en "paper mullat" si no es dota les plantilles de més recursos.

CCOO ha denunciat aquesta situació en un moment en què precisament el govern espanyol ha aprovat l'avantprojecte de llei per regular una autoritat de defensa dels clients financers, l'eina legal que ha de garantir les obligacions del sector financer amb els clients. El sindicat reitera que "calen més mitjans materials i humans" per poder-lo tirar endavant, ha dit el secretari general de serveis de CCOO, José María Martínez, que ha advertit del risc que "siguin les plantilles les que paguin les reclamacions" si es lliga la qualitat del servei a les seves retribucions, és a dir, si es vinculen a objectius de productivitat.