Catalunya es lliura dels efectes de la guerra comercial

BarcelonaLa guerra comercial entre els Estats Units i la Unió Europea està servida. Les dues zones econòmiques s’han imposat mútuament una bateria d’aranzels que el Banc d’Espanya considera que tindran un impacte per a l’economia global “relativament reduït”, tot i que “podrien ser molt severes si la mesura desencadena successives rondes de mesures de represàlia mútua”. Entre els experts hi ha incertesa sobre l’impacte a Catalunya i Espanya, tot i que no són pessimistes. El motiu: les empreses catalanes estan poc exposades al mercat dels Estats Units, on només van un 3,7% de les seves exportacions.

I la indústria metal·lúrgica encara té una exposició inferior, per la qual cosa l’impacte dels aranzels del 25% a l’acer i del 10% a l’alumini es preveu que tingui uns efectes modestos sobre l’economia catalana. Celsa, la principal siderometal·lúrgica catalana, va afirmar a l’ARA que les mesures aprovades per Donald Trump tindran un efecte “pràcticament inexistent” per a la companyia, ja que les seves exportacions als Estats Units representen un 1% del total.

Però entre els experts hi ha por que les mesures proteccionistes impulsades per l’administració Trump tinguin efectes tangencials per a l’economia catalana i espanyola: els béns intermedis que van a altres països i que després acaben venuts als Estats Units.

“No tenim un gran comerç directe, però és veritat que els EUA i la Unió Europea tenen una gran relació i Espanya es pot veure afectada per la seva participació en les grans cadenes globals de producció que es fan a Alemanya i França”, explica el director general de l’Associació Multisectorial d’Empreses Industrials Internacionalitzades (AMEC), Joan Tristany. El 65% de les exportacions catalanes van a la UE. El directiu recorda que, malgrat aquesta escassa exposició, els Estats Units han sigut els quatre últims anys el principal mercat on volen anar les empreses catalanes exportadores.

Un analista de mercats d’una de les grans consultores globals afirma que la guerra comercial que ha obert Donald Trump pot provocar dos efectes indirectes. D’una banda, que la Unió Europea es converteixi en l’única zona lliure d’aranzels. De l’altra, “que hi hagi un possible desviament del trànsit siderúrgic cap al mercat comunitari, cap on el sector espanyol destina gairebé la meitat del total de les exportacions d’acer. I, en aquest sentit, Turquia podria ser una de les principals amenaces”. És a dir, més competència en el mercat local. Des de Celsa, a través d’un correu electrònic, defensen que l’impacte seria molt limitat perquè han “anticipat la imposició de mesures per part dels EUA des de fa mesos”.

L’expert de la consultora, que demana l’anonimat, afirma que en el sector de l’automoció també hi haurà un impacte limitat, ja que només el 2% de la producció espanyola de vehicles va als Estats units, però sí que adverteix que l’afectació sobre el sector auxiliar de l’automoció serà molt superior, a través de les exportacions indirectes de què parlava Joan Tristany.

Xavier Cuadras, professor del departament d’economia i empresa de la UPF i director de l’Escola Superior de Comerç Internacional, sosté que el nou context obligarà les empreses afectades “a buscar altres mercats”, especialment a l’Àsia, on el mercat no és tan gran com l’americà actualment però té més capacitat per créixer els pròxims anys. El Japó i la Xina representen el 3,5% de les exportacions catalanes.

Tot i que Trump ha agitat el comerç mundial a cop de tuits i amb la seva decisió d’imposar aranzels, aquesta política no és nova i el seu predecessor, Barack Obama, la va portar amb més discreció. En el seu cas, però, a part de no fer anar les xarxes socials per esbombar les seves mesures, el govern ho va fer amb mesures no aranzelàries. “Mentre que tant la Xina com Espanya han introduït des del 2009 al voltant de 300 barreres comercials no aranzelàries, els Estats Units han desplegat, en aquest mateix període, més de 1.400 noves mesures proteccionistes d’aquesta mateixa naturalesa”, afirma el Banc d’Espanya en un document sobre mesures proteccionistes. Des de llavors, les empreses espanyoles han patit un total de 546 mesures restrictives dels EUA. De la Xina, només 131.

El Banc d’Espanya calcula que el creixement de les exportacions destinades a un país que aplica mesures aranzelàries és 3,1 punts percentuals inferior al de les exportacions que una mateixa empresa i el mateix producte destina a la resta de països.

“NO HI HA CANVI DE PARADIGMA; LA GLOBALITZACIÓ NO FARÀ MARXA ENRERE”

Òscar Mascarilla

DIRECTOR DEL MÀSTER DE COMERÇ INTERNACIONAL (UB)

1. ¿Donald Trump actua efectivament com un polític proteccionista?

Trump no creu en el proteccionisme com a empresari i està governant el país com si fos un empresari. El que ell vol és augmentar el poder dels Estats Units al mercat, després que s’hagi anant diluint amb el temps com a conseqüència de la política de blocs i d’un augment de protagonisme de la multilateralitat. Trump persegueix que els EUA renegociïn acords i creu que només ho pot fer des de la negociació bilateral, trencant el marc actual.

2. ¿La reacció a la política de Trump pot comportar una economia global més proteccionista?

No crec que hi hagi un canvi de paradigma i el món es torni proteccionista. La globalització no farà marxa enrere. Hi ha molt soroll, però a la gent no li interessa una guerra comercial.

3. Quin impacte pot causar aquest tipus d’aranzels?

Serà relatiu, perquè la Unió Europea acaba de signar acords de lliure comerç amb la Xina i el Japó i hi ha nova generació de comerç cap a la banda asiàtica. Negocis de fruita i de porcs, entre d’altres, no tindran cap aranzel allà. Però segurament serà temporal, perquè no és probable que Trump repeteixi en un segon mandat com a president.

4. Com patiran els consumidors les mesures aranzelàries que s’estan prenent?

Sempre que hi ha una guerra comercial -i aquí sembla que la Unió Europea contraatacarà- hi ha un efecte sobre els preus dels productes. Així que a curt termini pot tenir efecte. En ocupació no crec que hi hagi afectació perquè els Estats Units és un mercat de 300 milions d’habitants, i l’asiàtic és molt superior i està creixent. El que es perd per una banda es guanya per l’altra. I, de fet, el mercat asiàtic és molt més atractiu.