Catalunya lidera la captació de fons europeus a l'Estat, amb 8.075 M€

BarcelonaL'administració de l'Estat ha assignat 8.075 milions d'euros a Catalunya procedents dels fons Next Generation, el paquet d'ajudes aprovat per la Unió Europea (UE) per fer front als reptes derivats de la pandèmia, segons dades publicades aquest dimecres per la Generalitat. Catalunya és el territori de l'Estat que ha captat més fons fins ara.

Aquesta xifra és el total de recursos que han arribat fins al mes de maig procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el principal instrument de gestió dels fons, que està controlat pel govern espanyol, dels quals 6.113 milions ja s'han distribuït entre beneficiaris catalans. Els recursos que han arribat a Catalunya ho han fet a través de quatre vies.

Catalunya, "perjudicada"

La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha criticat que els recursos provinents d'assignacions discrecionals, que són dues d'aquestes quatre vies, posen de manifest que quan l'Estat decideix, Catalunya surt "perjudicada". La titular d'Economia fa referència a les licitacions estatals amb lloc d'execució a Catalunya (744 M€) i les assignacions directes a entitats catalanes (327 M€). Els percentatges que han arribat sobre el total d'aquestes partides equivalen a l'11% i 9%, respectivament. Segons la Generalitat, aquest repartiment és injust perquè són dues proporcions molt per sota del pes econòmic (19%) i demogràfic (16%) de Catalunya al conjunt de l'Estat.

Les altres dues vies, que depenen del dinamisme dels beneficiaris, són l'assignació que fa l'Estat a la Generalitat a través de les conferències sectorials (3.910 M€) i les convocatòries que publica l'Estat en règim de concurrència competitiva (2.826 M€). Suposen el 16% i el 21% del total, respectivament. "Aquest 21% és un terra, que segurament serà més alt, perquè també hi ha un efecte seu per a les empreses que poden tenir la seu a Madrid", ha afegit la consellera.

Mas també ha recordat que hi ha convocatòries en què una part "molt important" queda deserta, i ha insistit a poder recollir aquests fons deserts, una proposta que ja van traslladar al govern espanyol el desembre del 2023, i que consisteix en el fet que cada territori pugui preparar un PERTE territorial. "Continuem reclamant un PERTE territorial d'indústria", ha dit. Segons els càlculs d'aleshores, la Generalitat pretenia fer arribar 1.820 milions d'euros a empreses industrials catalanes.

El desplegament català

Des que la Comissió Europea (CE) va aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) del govern espanyol, l'Estat ha assignat a la Generalitat, a través de les conferències sectorials, un total de 3.910 milions. D'aquests, l'executiu català ja n'ha ingressat 3.621 milions, dels quals ja ha iniciat les gestions amb 3.079 milions (85%). I d'aquests últims n'ha resolt el 63%, és a dir, un total de 1.948 milions d'euros que ja tenen receptor. Aquest ritme d'execució, segons la Generalitat, permetrà comprometre tots els recursos assignats a l'executiu català durant el transcurs del programa.

Les dades d'assignació de fons a Catalunya no són les mateixes que surten a la plataforma ELISA, la plataforma del govern espanyol d'informació actualitzada sobre l'estat de les inversions del PRTR. La consellera ha explicat que el ministeri d'Economia va reconèixer "errors rellevants" en el seu sistema i que en la pròxima actualització haurien de coincidir.

Els projectes

Part dels principals projectes plantejats per Catalunya s'estan desenvolupant gràcies als fons Next Generation, com la mobilitat del futur i el Battery Hub, amb 978 milions d'euros assignats; l'impuls de la xarxa ferroviària (812 milions), l'enfortiment del sistema català de ciència, tecnologia i innovació (682 milions) o les infraestructures digitals (449 milions).

Tanmateix, el secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya, Miquel Puig, ha dit que els instruments de distribució de fons no s'estan adaptant a les necessitats del país. "Els ajuts a la indústria són millorables, no s'ajusten a les necessitats de la indústria espanyola ni catalana. No arriben prou recursos, d'aquí la proposta de transferir fons a les comunitats i que les instrumentin a través del PERTE territorial", ha explicat.

L'executiu català ha posat d'exemple les propostes relacionades amb la descarbonització, la transformació digital i tecnològica de la indústria catalana, la racionalització de l'ús de l'aigua o la Vall de l'Hidrogen de Catalunya. Per la seva banda, Puig ha destacat que sí que hi ha sectors on l'assignació de fons ha funcionat bé, com ara el del vehicle elèctric, els xips i la mobilitat.