Catalunya, líder en la segona oportunitat
Els casos es multipliquen per 30 en els cinc anys des que va entrar en vigor la llei
BarcelonaEls deutes no el deixaven dormir. J.P., de Barcelona, casat, amb un fill i a l’atur. Devia 1,6 milions d'euros a sis creditors. Havia muntat un negoci de distribució de recanvis industrials. Per fer-ho va hipotecar les seves propietats i els seus pares el van avalar. Però va arribar la crisi financera del 2008 i l’empresa va deixar de funcionar. Els deutes van créixer i, malgrat que només tenia un 10% de l’empresa, els creditors li demanaven que pagués. Gràcies a la llei de la segona oportunitat, en J.P. ha pogut començar de nou. El jutjat mercantil 7 de Barcelona li ha concedit el benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI). Ja no surt a cap llista de morosos i pot començar de nou sense el llast dels deutes.
No es un cas únic. B.F., també de Barcelona, divorciada, amb tres fills i que devia quasi 1,2 milions a onze creditors, ha seguit el mateix camí. En aquest cas ha sigut el jutjat mercantil número 3 qui li ha concedit el BEPI, amb una diferència, en el seu cas hi havia també deutes amb Hisenda i la Seguretat Social, és a dir, amb les administracions públiques.
La llei de la segona oportunitat va entrar en vigor el 2015. Tot i ser encara molt desconeguda, recórrer a aquesta norma és cada cop més freqüent entre persones físiques, empresàries o no. I l’últim any, amb la pandèmia del covid-19, ha augmentat substancialment el nombre de persones que s’hi acullen, especialment autònoms que, per les restriccions lligades a la pandèmia, han vist com els seus ingressos baixaven, o fins i tot desapareixien, sense poder fer front a les seves obligacions.
Durant el 2020 es van iniciar a Catalunya 4.254 procediments de llei de la segona oportunitat, un 76% més que l’any anterior i un terç dels més dels 13.000 casos de tot Espanya. Per fer-se una idea de l’evolució, l'any que va entrar en vigor la llei, el 2015, a Catalunya es van tramitar 127 procediments per la llei de la segona oportunitat.
La llei s’ha mostrat útil, però no és prou coneguda. És per això que 17 entitats i col·legis professionals de Catalunya han signat una aliança per potenciar-la. “S’ha d’incorporar com a part de la cultura econòmica catalana”, va explicar la degana del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Maria Eugènia Gay, en l’acte de signatura d’aquesta aliança. Però malgrat que Catalunya és líder en l’ús d’aquesta eina, la degana fixava com a objectiu “superar les xifres”. “Va per sota del que és desitjable”, va indicar. Gay va apel·lar a l’equilibri entre “els legítims interessos dels creditors i els deutors de bona fe”.
Algunes dades demostren que Espanya va molt per darrere d'altres països en buscar solucions a les persones amb un excés de deute. El 2020 a Espanya van presentar concurs de creditors poc més de 8.500 persones físiques (amb o sense activitat empresarial). A Alemanya van ser 81.563 i a França més de 111.000 persones. Antoni Cañete, president de la patronal Pimec, creu que darrere d'aquesta diferència de dades hi ha una qüestió de “cultura” davant l’adversitat econòmica.
Ganes d’acord
Ana Isabel García, directora lletrada de Repara Tu Deuda, una empresa que es dedica a buscar solucions per a persones sobreendeutades, reconeix que Catalunya va al capdavant perquè hi ha més insolvències però, sobretot, perquè “els jutjats mercantils de Barcelona són pioners en l’aplicació de la llei de la segona oportunitat”. Aquesta advocada assegura que hi ha molts deutors que voldrien arribar a un acord per saldar els seus deutes.
L’inconvenient, assegura, és que “els creditors no paren atenció a la mediació extrajudicial i els procediments acaben al jutjat”, cosa que podria dur a un col·lapse si hi ha una allau de casos. La llei demana intentar primer un acord extrajudicial, amb la intervenció d’un notari i un mediador, abans d’acudir al jutjat.
No obstant, l’advocada assegura que “la llei funciona”, tot i que “els creditors normalment no posen cap facilitat ni comprensió”. En aquest sentit incideix en el paper dels creditors públics, com Hisenda o la Seguretat Social, que en la mediació extrajudicial normalment només s’avenen a un ajornament del pagament a terminis i sense renunciar als interessos de demora ni a les sancions.
En fase judicial, normalment els jutjats, en el cas de Barcelona, redueixen el pagament a aquestes administracions públiques a només la meitat del principal, sense interessos ni sancions, aplicant una sentència del Suprem de l’any 2019 que permet fer-ho.