Catalunya, líder europeu en l’economia del ‘big data’
Barcelona, amb 50 entitats i centres d’anàlisi de dades, supera ciutats com Londres
BarcelonaL’efervescència del big data big datacom a eina clau per al creixement i desenvolupament de negocis de diferents sectors té especial intensitat a Catalunya. Segons el mapa elaborat per la Comissió Europea, Catalunya és una de les regions europees amb més densitat d’empreses i entitats dedicades al big data. En concret, aglutina 57 d’aquestes iniciatives, 50 de les quals a Barcelona, més fins i tot que Londres (48), Brussel·les (55) o Madrid (42).
La Comissió recull aquestes dades dins Data Landscape, una iniciativa que pretén mesurar tots els agents implicats en l’economia relacionada amb el món de les dades i, per això, el mapa inclou tant empreses que basen el seu negoci totalment en els serveis o comercialització d’informació obtinguda a partir del big datacom també de centres de recerca, institucions públiques o altres negocis auxiliars però que també en depenen en bona mesura.
Val a dir, a més, que es tracta d’un projecte obert, és a dir, que les companyies i entitats han de registrar-se per iniciativa pròpia a la base de dades. Per això, i sumat al fet que el registre té poc més d’un any de vida, és probable que capitals com Londres comptin amb més empreses de big data, però que encara no constin al registre. Tot i això, Bea Domènech, especialista en big data del Centre d’Excel·lència en Big Data de Barcelona, impulsat per Eurecat i Oracle, explica que la capital catalana té “una comunitat molt activa al voltant d’aquest sector i s’està posicionant al capdavant a nivell europeu”. Domènech apunta que l’ecosistema que s’ha generat al voltant de les dades té molt a veure amb el fet que grans multinacionals com Nestlé, el BBVA i la mateixa Oracle hagin escollit Barcelona per instal·lar els seus centres de big data. “A més, tampoc hem d’oblidar que esdeveniments internacionals com el Mobile World Congress, però també el Sónar, l’Smart City Expo i Strata + Hadoop tenen lloc a la capital catalana”, assenyala Domènech.
Segons Data Landscape, Catalunya compta amb 57 empreses i entitats dedicades a aquest sector i la resta d’Espanya en té 42. La majoria, però, s’aglutinen al voltant de Barcelona i Madrid i les seves respectives àrees metropolitanes.
L’aposta de les multinacionals
Al marge de les apostes de Nesté o Zurich per construir els seus centres d’innovació en big data a Barcelona, Catalunya també compta amb la presència de multinacionals com IBM, HP i T-Systems, que fa uns anys que tenen compromeses diverses inversions al Barcelona Datacenter Cluster, dins del Parc de l’Alba de Cerdanyola. De fet, tenen lligades inversions de fins a 118 milions d’euros per construir diversos centres de computació de dades i tecnologia del núvol a la zona.
A més, un altre pol d’atracció i que explica el lideratge de Catalunya a nivell europeu és el districte 22@ de Barcelona, on també s’aglutinen empreses i iniciatives que exploten l’economia de les dades, com ara Indra, Imagina (de Mediapro), Mobile World Capital i la mateixa Big Data CoE, a més de diverses acceleradores i altres negocis del món de les TIC.
L’objectiu d’aquest portal promogut per la Unió Europea és avaluar i mesurar l’economia de les dades a Europa i ser un punt de referència per empreses especialitzades en aquest àmbit a nivell mundial. Per això, Marc Torrent, president del centre Big Data CoE, aclareix que aquest centre va començar a impulsar la recol·lecció de totes aquestes iniciatives a Catalunya. “L’activitat de les 57 empreses registrades engloba tots els àmbits tecnològics associats a la generació, emmagatzematge, gestió, anàlisi i visualització de les dades”, diu Torrent. Totes les entitats, empreses i organitzacions registrades, però, afegeixen valor d’alguna manera a la cadena de l’economia de les dades.
La gestió de dades s’han constituït en els últims anys no només com un nou sector de negoci per a empreses tecnològiques de nova creació, sinó que sectors tradicionals com els supermercats estan començant a recopilar o utilitzar les dades de tercers per millorar el seu negoci. Alguns supermercats, per exemple, les utilitzen per fer descomptes i promocions.