"Catalunya va anar lenta per tenir la fàbrica de bateries"

MadridA priori, aquest dimarts acaba el termini perquè les empreses interessades en rebre ajudes del PERTE del vehicle elèctric presentin els seus projectes. Aquest és un dels grans reptes que té per davant Raül Blanco (Barcelona, 1975), secretari d'estat d'Indústria des de l'any 2018. Malgrat l'envergadura dels projectes que se'n derivaran –entre els quals la gran fàbrica de bateries a Sagunt, per ara l'única–, com a secretari d'estat també ha vist com algunes icones industrials abaixaven la persiana: en el cas català, Nissan a la Zona Franca, cosa que ha fet reviure els anys de les grans deslocalitzacions.

En el seu moment es va dir que la fàbrica de bateries de cotxe elèctric podria estar "a prop de Martorell". ¿Entén que a Catalunya hi va haver decepció quan es va saber que no seria el destí, més tenint en compte el pes del sector al territori?

Entenc perfectament que hi hagués l'expectativa que anés a Catalunya perquè té un sector industrial molt potent, però és una decisió empresarial i aquesta ha estat la que ha marcat la destinació de la fàbrica de bateries. Però el més important és que amb tots aquests projectes es garanteix el futur de l'automoció a Catalunya. La transició del vehicle de combustió al vehicle elèctric garanteix la principal planta d'automoció que hi ha a Catalunya. Això passarà a Martorell. La fàbrica de bateries estarà una mica més al sud i no es pot descartar que altres projectes de bateries arribin a Catalunya i a altres llocs en el futur.

Més enllà de la decisió empresarial, ¿la Generalitat va fer tot el que havia de fer en aquest procés de diàleg per atraure el projecte?

Segurament a l'inici es va anar una mica més lent que en altres territoris, però després la Generalitat –que és qui hauria de respondre aquesta pregunta– va sumar-se per presentar una candidatura.

¿I l'Estat?

Ens juguem mantenir el conjunt de les fàbriques i les marques que tenim des da fa molts anys operant a Espanya. Per això es genera el PERTE, que és l'actuació de política industrial més rellevant que s'ha realitzat en molts anys. Per tant, tenim un paper actiu en atreure i promoure les inversions i també un paper de neutralitat, això sí que vull deixar-ho clar. Nosaltres estem donant suport a tots els projectes. Més enllà de les expectatives que es puguin generar en un lloc o un altre, el paper del ministeri és el de promoure i garantir la transformació del sector al conjunt d'Espanya.

Fa uns dies, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, deia que "estava convençut" que després de Sagunt vindrien altres grans fàbriques de bateries. ¿Això passarà?

Esperem que sí. Encara està oberta la convocatòria del PERTE i quan es clogui tindrem més dades i sabrem tots els projectes que s'hauran presentat i segurament allà hi haurà més d'una fàbrica de bateries, però encara és aviat per dir-ho. 

Ford ha sonat com un possible candidat. ¿Hi ha interès de l'empresa?

Hi ha diversos fabricants que tenen projectes que esperem que vagin fructificant. Estan mirant a Espanya no només per les fàbriques que hi ha, sinó com a entrada a Europa.

En aquests projectes, ¿quines opcions té Catalunya?

Estic segur que a Catalunya hi haurà diversos projectes que es presentaran a la convocatòria del PERTE. Alguns ja són públics i és probable que n'hi hagi algun altre. Estem segurs que la possibilitat que hi hagi projectes a l'entorn de la fabricació de bateries, sigui per assemblatge o fabricació, continua oberta. Aquí el que és important és fer una proposta seriosa i amb el màxim consens entre administracions i el sector. Si això succeeix, hi ha tots els actius perquè en el futur es pugui atreure un altre projecte. 

¿Els diners del PERTE quan arribaran a les empreses?

Tant bon punt tanquin les bases –estem valorant si hi ha algun dia més perquè s'acabin d'introduir els projectes– començarem a avaluar i abans de final d'any s'ha de tenir resolt i pagat. 

Parlava de consens entre administracions. ¿Existeix, ara per ara?

Sí, sí.

No totes les veus al voltant del cotxe elèctric són optimistes. A Extremadura, part dels veïns han alertat de l'impacte ambiental de l'explotació del liti a la mina de Càceres.

Succeeix amb el liti, amb les renovables... Però s'han d'introduir diversos elements. Si el que volem és tenir autonomia estratègica i sobirania industrial, necessitem mineria i energia a Europa. Ja no és un debat local, és un debat europeu i ho estem veient amb la situació derivada de la guerra a Ucraïna.

Convertir Extremadura en una proveïdora de liti implicaria la connexió amb totes les cadenes de valor industrial a nivell nacional i europeu. Evidentment, una explotació amb totes les garanties mediambientals. Això hauria de generar indústria i llocs de treball estables allà on hi ha el liti; per tant, el desenvolupament industrial s'ha de fer al costat d'on hi ha el liti, i d'aquí que tingui tot el sentit que a Extremadura hi hagi refinament de liti, gigafactoria i elements industrials que connectin amb la resta [de territoris] i que la gent no ho vegi com una extracció, sinó com un procés que revertirà sobre les persones i els territoris. 

Es vol recuperar el múscul industrial que ha perdut Espanya. ¿Quines lliçons s'han après d'un passat marcat per les deslocalitzacions i els tancaments?

Sense indústria, independentment del problema que tinguem, no podrem tenir resposta. Això és el que ens garantirà més estabilitat. La tendència d'autonomia estratègica i el reforç industrial a Europa és bàsic i això s'està accelerant.

¿Quin paper ha de tenir l'Estat en tot això?

Ha de ser un Estat molt actiu a nivell de política industrial. Hem aprofitat el pla de recuperació perquè, rere les polítiques socials, sigui una de les principals partides pressupostaries. Cal anar a grans projectes com el de l'automoció: bateries, fabricació de vehicles o components, anar a projectes grans que no havíem pogut fer. Per tant, garantir cadenes de valor i després la seva connexió a nivell europeu. Entre gener i juny del 2022 es convocaran 4.000 milions d'euros per a la inversió industrial.

Però, ¿quin marge de maniobra té l'Estat per evitar deslocalitzacions o tancaments?

Un element que serà actualitat aviat és la llei d'indústria. Per evitar deslocalitzacions [la normativa] ens ha de donar un marc de reindustrialització que eviti situacions com la de Pirelli a Manresa, Prysmian a Manlleu i ara Male a Vilanova i que permeti unes reindustrialitzacions actives. Que les administracions públiques tinguin eines per evitar que aquestes deslocalitzacions acabin com sempre acaben i comptar amb el suport i la participació dels agents socials.

El procés de Nissan és un exemple, però això funciona d'una manera que no està regulada; funciona perquè tots hi hem posat de la nostra part: el ministeri, la Generalitat i els agents socials. Així hem d'arribar a un marc de reindustrialització que ens eviti l'impacte tràgic que té la deslocalització sobre el territori. 

¿Quan estarà enllestida aquesta norma?

Abans del 31 de desembre ha d'estar aprovada.

L'altre gran PERTE anunciat és el de microxips, amb 11.000 milions públics d'inversió. ¿Catalunya què en pot esperar?

Catalunya té actius molt importants en l'àmbit dels semiconductors, de la microelectrònica i de la supercomputació i molts dels projectes que poden ser referents estan situats a Catalunya, com el principal centre de recerca. Però no només parlem de recerca, sinó també del desenvolupament més proper a la indústria, i lògicament haurien de sortir projectes a Catalunya.

¿És a dir, de fabricació de semiconductors?

Cal situar les diferents fases per evitar generar un debat similar al de la gigafactoria [de bateries]. De foundry [planta de semiconductors] com les d'Àsia o els Estats Units n'hi pot haver una a nivell europeu. On se situarà? No ho sabem. Farem el millor perquè se situï a Espanya. Però després, tot el que és el disseny de nous semiconductors i tot el que és la producció o fabricació de semiconductors propers a la demanda, com els que necessiten els cotxes, els televisors o els electrodomèstics, d'aquests tipus poden haver-n'hi diverses plantes i molt més properes al territori, per tant aquí s'obre molt més joc.

Nissan ha estat un dels últims casos de gran tancament industrial. ¿Com ho ha viscut des de Madrid?

Ho he viscut de molt a prop. Portem 20 taules de reindustrialització i he assistit a les 20 reunions de la taula. És el cor industrial de Catalunya i és la pitjor crisi industrial en volum de treballadors. Són 2.500 treballadors afectats de manera directa i més de 10.000 de manera indirecta. És una crisi industrial de primera magnitud. Ens hi hem implicat tant des del primer dia perquè s'arribés a un bon pla social, que creiem que es va aconseguir garantint que hi hagi projectes per reindustrialitzar les plantes.

La reindustrialització està resultant més llarga del que s'esperava. ¿Quan es preveu que estarà tot enllestit?

Abans de l'estiu ha d'estar tot resolt. La crítica que es fa és que ha estat més llarga, però realment hi ha pocs processos que s'hagin fet amb tant de consens. Potser la negociació ha trigat una mica més, però el resultat hauria de ser millor i crec que això és positiu per a tothom. Principalment per als treballadors.

¿Quin ha estat el motiu concret d'aquest alentiment?

No veig que hi hagi hagut un alentiment. És a dir, s'ha treballat amb consens, s'ha treballat d'una manera transparent i després de cada taula s'ha comunicat als mitjans de comunicació el que s'ha parlat i els avenços que hi ha hagut i s'ha anat treballant amb possibles projectes que tenien interès. Finalment, després d'un procés llarg, no lent, llarg, i de diversos projectes que per un motiu o un altre no han estat possibles, doncs s'ha arribat a aquest esquema final on ja comença a haver-hi resultats, com és el cas de Silence.

Pel que fa a les empreses logístiques. ¿N'hi ha alguna de més ben posicionada?

És un concurs públic. La idea és que es puguin maximitzar els metres quadrats i els llocs de treball dedicats a indústria dins de la Zona Franca de Barcelona.

¿En quin període preveuen que el miler de treballadors a l'atur estiguin treballant?

Alguns, en el cas del projecte de Silence, abans de final d'any. Però el resultat final deixarà coberta tota la plantilla de Nissan, veurem amb quina combinació o quins projectes.

¿I nous llocs de treball?

Depèn. Es tracta de maximitzar els llocs de treball industrials, però si hi afegim el factor logístic, la suma segurament serà superior als 2.000 llocs de treball que hi havia d'inici. S'anirà concretant en les properes setmanes.