Una Catalunya independent tindria uns guanys nets de 13.600 milions, segons l'economista Oriol Amat
Amat defensa que seria un estat "completament viable", tot i admetre que les despeses de la Generalitat creixerien un 127% en assumir funcions estatals
BarcelonaEl catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat ha defensat aquest dimarts la viabilitat financera de Catalunya com a estat independent. Ha calculat que, comparant ingressos i despeses, Catalunya tindria "un guany net de 13.618 milions d'euros" separada d'Espanya, una xifra equivalent al 7,1% del PIB.
La xifra positiva, ha explicat Amat, s'obtindria de la diferència entre els 49.018 milions d'ingressos addicionals que tindria Catalunya recaptant el 100% dels impostos i els 35.400 milions de despeses addicionals que suposaria assumir les competències estatals, com ara Defensa o Hisenda.
En una conferència al Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, Amat ha conclòs que amb les xifres a la mà, "Catalunya és completament viable com a estat independent pel que fa a la seva Hisenda".
Fent un repàs a les xifres ja conegudes del dèficit català amb l'Estat, de 16.000 milions d'euros (el 8,4% del PIB), els nivells estan molt per sobre dels que mai han tingut altres regions com ara Flandes, que ha arribat al 4,4% de dèficit, ha explicat el catedràtic.
La clau del model de finançament actual espanyol, punt específic de la seva "inviabilitat" futura, rau en el principi d'ordinalitat, que fa que Catalunya, tot i ocupar el lloc número quatre al rànquing autonòmic en termes de renda per càpita, davalla fins al lloc número 9 un cop aplicada la solidaritat amb la resta de comunitats.
"Les enquestes diuen que tothom a Catalunya veu bé un cert repartiment, però hi ha grans contradiccions, perquè la taula mostra que hi ha cinc comunitats que tot i aportar menys, acaben rebent més recursos", ha explicat Amat.
Els possibles boicots
El catedràtic de la UPF ha aportat dades sobre l'efecte que tindria un hipotètic boicot d'Espanya contra un futur estat català. Tenint en compte el creixent pes que ha pres el mercat internacional en detriment del mercat espanyol, una empresa fabricant de béns podria veure afectades "una tercera part de les vendes en un suposat boicot".
Citant un estudi de la mateixa universitat, Amat ha defensat que perquè el boicot arribés a nivells de greuge similars a l'actual dèficit català −del 8,5% del PIB−, hauria de passar que el 70% dels consumidors espanyols i la meitat de les empreses deixessin de comprar del tot a Catalunya, una situació extrema poc probable, si es tenen en compte ruptures d'estats anteriors, com la separació de Txèquia i Eslovàquia.
L'economista ha advertit, però, que les despeses de la Generalitat actuant com a administració estatal creixerien "un 127%". Pel que fa al sistema de pensions, ha reconegut que amb els nivells actuals d'atur a Catalunya, del 22,56%, també seria deficitari i necessitaria "retocs", si no es pot reduir a nivells raonables del 2008 la xifra de desocupació.
Un cop repartida la part del deute espanyol que tocaria a Catalunya tenint en compte el seu PIB, l'endeutament públic català seria del 75,8%. Això, matisat pels guanys nets que tindria el nou estat, situaria la prima de risc catalana a nivells molt baixos, de 140 punts, segons Amat.
