Per què a Catalunya hi ha més habitatges de lloguer?

BarcelonaLa falta d'oferta de lloguer, els preus a l'alça del mercat de l'habitatge i la pèrdua de capacitat adquisitiva de la població són ara les causes conjunturals que recruen un problema endèmic a casa nostra: la dificultat per accedir a una llar digna. Aquesta situació s'accentua a les grans ciutats, com Barcelona i Girona, que casualment es troben entre les capitals d'Espanya amb una proporció més gran d'habitatges de lloguer.

A Espanya hi ha 18,5 milions d'habitatges principals convencionals, 13,9 milions dels quals amb un règim de tinença de propietat, mentre que la resta, 2,9 milions, estan en règim de lloguer, l'equivalent al 16% del total, segons l'última actualització, amb dades del 2021, dels censos de població i habitatges publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

De fet, a tot Espanya la tendència és similar: ara tres de cada quatre llars tenen el seu habitatge en propietat a Espanya, davant del 78,9% de fa 10 anys, mentre que el lloguer segueix a l'alça des de l'entrada al nou mil·lenni: ha passat de l'11,4% al 16,1% en 20 anys.

Catalunya, país de lloguers

La proporció de llars arrendades varia ostensiblement arreu del territori estatal: des del 9% que representa el lloguer a Extremadura, fins a les dades que situen les Illes Balears –líder a Espanya– i Catalunya com les comunitats on més lloguers hi ha en termes relatius. Totes dues tenen una proporció superior al 23% del parc d'habitatge.

De fet, les ciutats catalanes són de les que tenen més lloguers en termes relatius, en comparació amb municipis del mateix segment de tot Espanya. En el cas de metròpolis de més de 500.000 habitants, Barcelona és amb gran diferència el territori de l'Estat amb una proporció més alta de lloguers (31%), per davant de Madrid (amb el 24%), Saragossa (amb el 17%) i València (amb el 17,2%).

Aquest pes del mercat de lloguer s'explica per múltiples causes, que van des de la burgesia de principis del segle XX, la concepció de l'habitatge com un actiu solvent en el qual invertir, i el posicionament de la capital catalana com una de les ciutats més dinàmiques del mercat: Barcelona és el municipi de l'Estat amb un lloguer més car, actualment en màxims històrics; un preu de venda més elevat; on hi ha més operacions de compravenda, i on el preu mitjà del préstec hipotecari és més alt.

El totxo i la borsa

"A Catalunya sempre s'ha vist l'habitatge de lloguer com una inversió clàssica per al petit estalviador; això fa que hi hagi un parc viu de lloguer, ja ho va ser quan la burgesia invertia en habitatges, a principis del segle XX. El creixement de les ciutats només el podien finançar gent amb capital, perquè no hi havia mercat financer", explica el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Òscar Gorgues.

Un cop es consolida el sistema financer, després de la Guerra Civil, la promoció d'habitatge públic permet l'accés de la resta de persones a l'habitatge, i és aleshores quan de mica en mica es va democratitzant la propietat i la proporció de lloguers va a la baixa, sobretot durant els anys 50 i 60, explica Gorgues. A partir d'aleshores, a Barcelona la proporció de lloguers disminueix gradualment fins que el 2021 la dinàmica es reverteix.

"El petit inversor català està acostumat i confia més en el totxo que en la borsa. És la típica inversió de l'estalvi de la classe mitjana. La majoria de tenidors són de dos o tres habitatges", afegeix Gorgues.

Barcelona i Girona

De cada tres habitatges, un és de lloguer. Aquesta és la proporció que ostenten Barcelona i Girona, les dues capitals de demarcació de l'Estat amb més cases i pisos arrendats en termes relatius. Però no són les úniques on el lloguer compta amb una proporció destacable: Tarragona i Lleida també estan dins el top 10.

El cert és que en l'última dècada el percentatge d'habitatges de lloguer ha augmentat en gairebé totes les capitals de demarcació de l'Estat. De fet, Tarragona està entre les tres que més han crescut, al passar del 17,6% al 24% del 2011 al 2021, juntament amb Santa Cruz de Tenerife i Ciudad Real. "Cal tenir en compte que Tarragona, com a ciutat universitària, absorbeix molta demanda de les Terres de l'Ebre. I també és un tema de rendibilitat, els preus no són tan elevats com a Barcelona", explica el director de l'àrea d'immobiliari de Finques Brisasol, Sergi Dalmau.

A Barcelona, en el mateix període, la proporció també ha anat augmentant perquè hi ha hagut més altes que baixes en aquest mercat. Barcelona té 671.177 habitatges principals convencionals, dels quals 208.468 són de lloguer, amb dades del 2021.

Turisme i població flotant

Aquesta proporció elevada d'habitatges de lloguer a les capitals de província catalanes s'explica perquè reben més població flotant i turística, especialment Barcelona. "Necessiten més lloguer. En canvi, en un poble petit el lloguer és més difícil de col·locar. A les grans ciutats és la solució per a qui no pot accedir a un habitatge de tipus permanent i per a qui no el necessita", afegeix Gorgues.

Per al director general d'Amat Immobiliaris, Guifré Homedes, ciutats com Barcelona i Girona tenen un factor de temporalitat en l'habitatge per ser ciutats d'estudis i d'atracció turística que amb els anys els ha anat fent guanyar habitatges de lloguer. "A Barcelona és fruit de la internacionalització i Girona té un procés similar a petita escala", afegeix.

Una qüestió de demanda

Ara bé, tot i encapçalar aquest rànquing, els problemes per accedir a un habitatge de lloguer assequible fa temps que centren les polítiques en matèria d'habitatge a escala catalana i també estatal; prova d'això són les accions legislatives, com la recent llei d'habitatge, per regular el preu dels arrendaments.

"La dificultat d'accés a l'habitatge no s'explica per la quantitat de lloguer disponible sinó per la relació entre oferta i demanda", assegura el cap d'estudis i portaveu del portal Pisos.com, Ferran Font. Tot i comptar amb un percentatge elevat de lloguers a Barcelona, concentra una demanda que no tenen altres capitals: hi ha la natural, la de la gent que no pot comprar una casa, joves que s'emancipen, treballadors que venen a treballar i també nòmades digitals.

Font explica que actualment Barcelona és un pol d'atracció tan important que fa que hi hagi aquest desequilibri entre oferta i demanda. També passa en ciutats com Màlaga, Palma i Alacant", afegeix.