Catalunya podrà finançar-se al 0% només el 2015
MadridCristóbal Montoro va fer un esforç per vendre el resultat del Consell de Política Fiscal i Financera com un win-win, en què cap comunitat autònoma surt perdent amb els nous mecanismes de finançament que el govern espanyol ha posat sobre la taula. L’executiu de Mariano Rajoy els aprovarà a la reunió de divendres, l’última del 2014, abans de començar un any electoral. Tot i que ningú fa mala cara al fet que l’Estat posi més diners sobre la taula -en forma d’estalvi-, la majoria de consellers autonòmics es van mostrar prudents fins a veure’n la lletra petita. Ahir la concreció va ser escassa. Va quedar clar, no obstant, que hi haurà diferències entre les comunitats a les quals els mercats no se’ls han tancat i les que, com Catalunya, tenen problemes per obtenir els diners necessaris. Totes podran emetre deute a tipus zero, però mentre que les primeres ho tenen garantit tres anys, les segones només ho tenen fins al 2015.
La reunió d’ahir venia precedida de polèmica perquè els territoris que han complert amb l’estabilitat pressupostària i no s’han acollit al fons de liquiditat autonòmic (FLA) i el pla de proveïdors denunciaven que ara l’executiu popular es disposava a premiar els que no tenien els comptes ajustats. S’havia filtrat a la premsa que Hisenda volia perdonar els interessos als que s’havien acollit a aquest tipus d’instruments financers. Més tard, en un intent d’apaivagar els ànims, Montoro va anunciar que totes les autonomies disposarien del tipus zero. La Comunitat de Madrid liderava la revolta de barons territorials i les explicacions d’ahir no els van calmar. El seu conseller, Enrique Ossorio, va assegurar que s’obria una escletxa “bestial” entre el que rebrien, per exemple, la Generalitat i el govern madrileny. El conseller Andreu Mas-Colell el va acusar de practicar “victimisme”, de “buscar raons” i de falta de “rigor”. De fet, es va jugar un sopar, a tres anys vista, assegurant que les xifres de l’executiu d’Ignacio González no són certes. D’entrada, Mas-Colell no veu malament la nova proposta del ministeri d’Hisenda, si bé reitera que la urgència és dissenyar un nou model de finançament autonòmic -Montoro va reiterar que ja no hi ha temps aquesta legislatura- i, sobretot, un repartiment just dels objectius de dèficit. En aquest sentit, va proposar que l’autoritat fiscal independent faci un informe sobre aquesta qüestió, després que dies enrere admetés en privat que hi ha un problema estructural. El ministeri no s’hi va oposar, d’entrada.
Un estalvi de 5.552 milions
“Aquesta legislatura ha demostrat que una Espanya descentralitzada és una Espanya en què es pot coordinar l’acció de totes les administracions”, va assegurar el ministre. El seu punt de partida és que el Tresor es finança a mínims històrics i que d’això se n’han de poder aprofitar tots els governs territorials. En canvi, alguns consellers temen que, darrere d’aquest raonament, hi hagi una voluntat de Rajoy de controlar encara més el seu dia a dia pressupostari. Hisenda ho va negar. “De sorpreses, només positives”, va dir amb un somriure Montoro.
La seva proposta, que es concretarà amb un decret divendres que mobilitzarà uns 40.000 milions, té tres eixos. En primer lloc, aposta perquè les comunitats que no van complir amb l’objectiu de dèficit l’any passat puguin reestructurar el deute dels anys 2012, 2013 i 2014 i en puguin emetre de nou el 2015 a tipus zero. Aquí, però, s’acaba l’oferta. En cas que es vulgui estendre aquest tractament a anys posteriors, haurà de ser autoritzat pel govern central. En segon lloc, les comunitats que han complert amb el dèficit, el deute i el pagament a proveïdors tenen garantit el tipus zero també per al 2016 i el 2017. Són Madrid, Galícia, Castella i Lleó, l’Aragó, la Rioja, Extremadura i les dues forals, Euskadi i Navarra, que disposaran d’un màxim de 12.800 milions. No obstant, a finals de l’any que ve hi ha eleccions espanyoles i l’escenari polític pot canviar completament. A aquests últimes també els va oferir suprimir les liquidacions negatives pendents dels anys 2008 i 2009 i, a totes, ajornar deu anys la corresponent al 2013. Finalment també es posa en marxa un fons social, dotat amb uns 1.000 milions, perquè els governs autonòmics puguin fer front al deute amb els ajuntaments pel que fa a despesa social. En conjunt, el ministeri calcula que aquestes mesures suposaran un estalvi de 5.552 milions en interessos autonòmics.
A l’espera de veure el text final que rebrà el vistiplau del consell de ministres, diverses comunitats -de colors polítics diversos- van alertar que es tractava d’un “pegat” i d’una nova “improvisació” per esquivar la revisió d’un sistema de repartiment dels recursos públics que ha evidenciat l’infrafinançament de comunitats com la catalana. El conseller Mas-Colell va admetre ahir que no es fa “gaires il·lusions” sobre l’impacte que tindrà aquesta mesura en els comptes de la Generalitat en termes de recursos extres. La representant de la Junta d’Andalusia, la consellera María Jesús Montero, va assegurar que el seu executiu rebria, amb un nou model, 800 milions, i que ara s’haurà de resignar amb 200. Ara bé, paradoxalment el més dur va ser el madrileny Ossorio, del PP, que va presumir d’haver sigut gairebé l’únic que s’havia oposat a la iniciativa del seu propi partit de manera “radical, en benefici de tots els espanyols”.
Aprovat el pla econòmic català
Entre les mesures que van rebre llum verda hi ha diversos plans economicofinancers, entre els quals el de Catalunya. A més, Hisenda va certificar que assumeix el cost de les devolucions als contribuents de l’anomenat cèntim sanitari. El ministre va recordar que, fins que es va derogar, l’impost estava totalment cedit a les comunitats autònomes, però que, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, serà l’Estat qui es faci càrrec de la compensació.
Al Consell de Política Fiscal i Financera també es va acordar que el govern espanyol posi a disposició de les autonomies els ingressos de l’impost sobre dipòsits bancaris, un tribut que Madrid va recentralitzar. Al matí havia sigut el torn dels ajuntaments. Segons va anunciar Hisenda, es posarà en marxa un fons d’ajuda a la liquiditat de les corporacions municipals que pot arribar als mil milions d’euros.
Tot plegat, mesures que pretenen donar oxigen als diferents nivells de l’administració per avançar en la mutualització del deute però sense obrir els debats de fons, que continuaran pendents.
El dèficit d’Espanya va tancar en un 3,62% el tercer trimestre
El dèficit del conjunt de les administracions públiques va tancar el tercer trimestre en 38.482 milions d’euros, l’equivalent a un 3,62% del PIB, segons va fer públic ahir el ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques amb la dada definitiva d’execució pressupostària en termes de comptabilitat nacional fins al setembre. Quan encara falta un trimestre per tancar l’any, el dèficit es manté per sota de l’objectiu del 5,5% del PIB que havia fixat Brussel·les per a Espanya per a tot el 2014.
L’administració local, que era la dada que faltava per fer-se pública, va incrementar el seu superàvit un 22%, fins a situar-se en el 0,44% del PIB (4.734 milions d’euros) durant el tercer trimestre. La dada millora l’estat de les arques públiques locals, que el setembre del 2013 tenien un superàvit del 0,37%. La millora va venir principalment de l’increment dels ingressos -un 2% en termes interanuals-. La recaptació de l’impost de béns immobles (IBI) va créixer un 3,5%. Les despeses es van mantenir estables i només van créixer un 0,2%.
