Catalunya ja exporta un 65% més a l’estranger que a Espanya
Les vendes a la resta de l’Estat ja gairebé suposen només un terç de l’exportació de les empreses catalanes
BarcelonaEn el millor moment de la història per al sector exterior català, que bat rècords tant en milions d’euros venuts com en nombre d’empreses exportadores, hi ha un àmbit que sí que perd pistonada: el pes que el mercat espanyol té en les vendes de les empreses catalanes. El punt d’inflexió va ser l’any 2008, quan per primera vegada a la història les vendes de Catalunya al món i a Espanya van igualar-se. Des d’aleshores, la dinàmica s’ha invertit i l’Estat ha anat perdent importància com a comprador de producte català en comparació amb la resta de països. L’últim any va ser de rècord: només un 37,7% de les exportacions catalanes van anar a parar a la resta d’Espanya, la meitat del que suposaven fa dues dècades. Així ho mostren les dades elaborades per Acció (l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat) a partir de les dades de C-intereg a les quals ha pogut tenir accés l’ARA.
L’any passat el volum de vendes catalanes a la resta de l’Estat va créixer, però només un 0,7%, i es va situar en 38.648 milions. Però les exportacions a l’estranger van disparar-se un 6%, fins a la xifra rècord de 63.800 milions. En total, les vendes a l’estranger van ser un 65% més altes que les d’Espanya. “Aquestes dades demostren que l’empresa catalana ha vist clar que el seu mercat és el món”, proclama Núria Betriu, directora general d’Indústria de la Generalitat. “L’empresa catalana ha canviat d’estratègia”, afegeix.
“De la necessitat, virtut”
Si es pren l’any 2008 com a referència, Catalunya ha augmentat més d’un 26% les seves vendes a l’estranger en milions d’euros. En canvi, ha reduït un 23% les vendes a l’Estat. Segons el professor de direcció general i estratègia d’Esade Xavier Mendoza, “l’economia catalana és una economia tradicionalment oberta a l’exterior, i amb l’afebliment de la demanda interna provocat per la crisi econòmica, les empreses de Catalunya van fer de la necessitat virtut”.
En la mateixa línia apunta l’economista Modest Guinjoan, que l’any 2014 va elaborar un informe per a l’Observatori de la Pimec que ja analitzava aquest canvi de tendència de la dependència de les empreses catalanes. “Aquestes xifres només fan que confirmar un 'sorpasso' que ja és implacable i que és el resultat d’una inèrcia que el sector comercial català arrossega des de fa anys”, conclou Guinjoan.
Els 63.800 milions d’euros que Catalunya va exportar el 2015 fora d’Espanya van suposar un 25,5% de tota l’exportació estatal. Però el professor Xavier Mendoza destaca que aquest percentatge encara és més gran si es té en compte el pes de les anomenades empreses exportadores, és a dir, aquelles que han exportat cada any dels últims quatre. Segons dades de l’Icex, l’Institut de Comerç Exterior, que depèn del ministeri d’Economia, Catalunya concentra més d’un 34% de totes les empreses exportadores de l’Estat.
Rècord històric d'empreses exportadores
“Ja no és qüestió de crisi, perquè el consum a Espanya també s’ha recuperat, sinó que és més aviat un factor estructural”, afirma Mendoza. Segons aquest professor d’Esade, Catalunya té el teixit d’empreses exportadores regulars més potent d’Espanya, una fita que “no és fàcil”. Aquest professor d’Esade aclareix que el mateix Icex indica que “el percentatge d’empreses que abandonen l’intent de vendre a l’estranger després del primer any és pròxim al 50%”, perquè “cal un model de negoci competitiu i la capacitat d’assumir els costos que implica exportar”.
Les indústries que més exporten a Cataluya són la química, la de l’automoció i la de l’alimentació, i la imatge que el producte català projecta a l’exterior hi té molt a veure. “S’està millorant molt en l’aposta per la venda de productes com ara l’alimentació: hem deixat de vendre 'low cost' per apostar per la qualitat i la diferenciació”, assegura Modest Guinjoan, fent referència explícita al sector del vi i el cava. Aquest economista creu que el repte no és millorar les vendes de productes tecnològics, identificat com una de les qüestions pendents de la indústria catalana, sinó saber donar valor afegit a la resta.
De fet, des del 2006 fins al 2014 l’únic tipus de productes catalans que van registrar descensos de vendes a l’estranger van ser els d’alt contingut tecnològic. El 2015, però, es va aconseguir remuntar la tendència i incrementar un 10,5% la venda d’alta tecnologia, fins a arribar als 6.167 milions d’euros, un registre que no s’assolia des del 2008, segons les dades de l’Idescat. “En serveis i tecnologia, per exemple, la marca Barcelona està jugant un paper diferencial”, conclou Mendoza.
