Catalunya trigarà encara sis anys a recuperar l'ocupació d'abans de la crisi
En dos anys de recuperació s'han creat 176.000 llocs de treball, tots al sector privat, però amb un biaix clar de temporalitat
BarcelonaLa recuperació al mercat laboral català és més robusta que la que s'observa al conjunt de l'Estat. Des que va frenar la destrucció de feines, fa quasi dos anys, s'han creat 176.000 llocs de treball i, tot i que la velocitat ha baixat durant aquest any, un estudi assenyala pistes que corroboren la solidesa de la millora: creix la feina entre els assalariats, augmenta la contractació a jornada completa i és el sector privat el que impulsa en solitari la millora.
A aquest ritme, a Catalunya li falten encara "entre cinc i sis anys" per recuperar el 100% de l'ocupació destruïda durant els anys de crisi. "Ha estat la crisi més servera que mai havíem patit, es va perdre el 18% de tota l'ocupació i encara estem un 13% per sota dels nivells precrisi", ha explicat Josep Oliver, que és autor de l'informe laboral Manpower i catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB.
Llocs de treball destruïts versus llocs de treball creats des de l'inici de la crisi
(Dades en milers)
El mercat laboral es troba ara al punt més baix al qual va arribar en la crisi dels anys 1977-1988, que fins ara havia estat la més greu i llarga que havia patit Espanya. Per recuperar el 13% d'ocupació perduda durant aquella recessió van caler 47 trimestres, però al ritme actual de creació d'ocupació ara s'arribarà abans a la recuperació total, assegura Oliver.
Que Catalunya estigui creant ocupació a un ritme inferior (de l'1% de mitjana aquest any) que el conjunt de l'Estat (+3,1%) no és greu, segons l'estudi, que mostra que el mercat català porta un any d'avantatge en el creixement que explica aquesta diferència de velocitats.
"Amb una economia creixent al 3%, un 1,2% de creació d'ocupació no és una mala dada", insisteix Oliver. Les exportacions catalanes a l'alça demostren que les empreses han guanyat productivitat i això, afegeix, també s'ha de tenir en compte. "En èpoques expansives, creixíem el 4% i l'ocupació ho feia al 3%, però en sectors poc productius com el sector públic o l'immobiliari, i ja veiem com va anar", ha afegit.
El catedràtic veu "insostenible" que Espanya pugui mantenir el ritme de creixement del 3% al mercat laboral i ha apuntat que una part d'aquest impuls també s'explica pel "procés electoral", que ha fet reactivar obra civil i altres activitats.
Fonts d'ocupació més sòlides
La construcció i el sector públic ja no són motors
La crisi ha canviat, a priori, el focus de creació d'ocupació a Catalunya i això aporta solidesa a l'economia, segons Oliver. Si el 40% de la nova feina en el període d'expansió de l'economia provenia de la construcció i del sector públic, en els últims dos anys aquests sectors fan una aportació negativa (-7%) en la nova ocupació.
El sector públic, de fet, no recuperarà ocupació a curt termini, segons el catedràtic, per la tònica de contenció de dèficit i reducció de deute en què es troben les economies a tot Europa.
Tot i la creixent terciarització de l'economia, Oliver ha subratllat que la indústria també ha contribuït en positiu a la creació de feina des del 2013 i que molts dels serveis que creixen hi estan lligats. Hi ha feina per fer perquè el sector manufacturer encara està un 22% per sota en ocupats que abans de la recessió, però el fet que creixin les plantilles demostra, segons Oliver, que "el model de recuperació és més sòlid i sostenible", ha dit el catedràtic
Més assalariats, més temporalitat
Un altre símptoma optimista és l'increment dels assalariats i també dels contractes a temps complet (un 1,6% en el tercer trimestre de l'any), que comencen a compensar l'increment de feines a temps parcial que hi va haver durant la crisi i que ha precaritzat la situació de molts treballadors. La feina parcial ha disminuït un 1% en l'últim trimestre a Catalunya, mentre encara ha crescut un 5% a Espanya. Malgrat tot, encara hi ha un 16% menys de jornades completes que fa set anys.
Segons l'estudi, la subocupació (persones que declaren que treballen menys hores de les que voldrien) s'ha reduït "amb intensitat" fins a un 23% en l'últim any. Tot i això, persisteix un 9% de subocupació respecte al 2008.
Els contractes temporals són la tònica majoritària en els nous contractes, amb un creixement del 13% en el darrer trimestre, mentre que els estables van caure un 1,2%. En l'acumulat de la crisi, avui hi ha un 10% menys de treballadors indefinits respecte al 2007 però també un 26% menys de temporals.