Catalunya concentra la meitat dels visats per compra d’habitatge

BarcelonaLa idea del govern espanyol d’impulsar el mercat immobiliari en plena crisi a base de donar visats a estrangers no ha acabat de funcionar. Des del setembre del 2013, quan es va posar en marxa la mesura, el ministeri d’Exteriors ha concedit 3.140 permisos de residència a ciutadans estrangers després que adquirissin un habitatge per més de 500.000 euros. Les condicions imposades per Espanya no han convençut els inversors, malgrat que al 2015 es van introduir facilitats per mirar de convèncer potencials inversors. En total, entre el 2013 i el final del 2017 s’ha aconseguit una inversió de 2.332 milions d’euros. Catalunya (1.545) és la comunitat que rep la meitat de les inversions, amb Barcelona molt per damunt de qualsevol altra província gràcies a l’atractiu de la seva capital.

Espanya, malgrat les facilitats per atorgar un permís de residència prorrogable fins als 10 anys, està lluny de les facilitats que han ofert altres països, especialment Portugal, el Regne Unit i Malta. El primer país, per exemple, des que va posar en marxa el seu programa al 2012 ha tramitat quasi 5.400 permisos de residència, ajudat per un sistema de beneficis fiscals per als qui optessin per aquesta via per aconseguir el permís de residència a Portugal i la llibertat de moviments a l’espai Schengen.

“Hem tingut casos per sota del que s’esperava. Realment és una inversió assequible. Però altres països com Portugal tenen un sistema més lax, perquè tenen un règim fiscal que permet no tributar les rendes de treball obtingudes fora del país”, explica Bruno Domínguez, soci responsable de l’àrea fiscal de l’oficina a Barcelona de Baker McKenzie.

La sòcia de fiscal del despatx Cuatrecasas, Sonia Velasco, explica que l’error a l’hora de fer la norma, introduïda a través de la llei de segona oportunitat, estava en les traves per consolidar el permís de residència: “Al 2013 la condició per obtenir el permís era que els inversors adquirissin l’immoble i s’estiguessin a Espanya més de 183 dies, cosa que posava en risc la seva residència fiscal original”. Segons Velasco, el que perseguien els inversors era tenir un segon domicili civil i llibertat de moviments a l’espai Schengen en cas d’haver-hi problemes als seus països d’origen. Aquest seria el motiu que indrets com la Xina, Rússia i Ucraïna liderin el rànquing de països que han invertit a Espanya els últims anys. O que en l’últim any hagi augmentat el nombre de ciutadans veneçolans i mexicans sol·licitant informació per aconseguir un visat gairebé immediat: es pot obtenir una autorització provisional de sis mesos quan se signa el contracte d’arres i s’han dipositat els diners a Espanya. En el primer cas per la inestabilitat al país presidit per Nicolás Maduro, i en el segon per les dificultats que posen els Estats Units per concedir visats.

Els dos experts posen en qüestió que les golden visas es puguin fer servir com un sistema de rentat de diners, una opinió que també corrobora Rosa Ros, de Baker McKenzie. “No crec que aquesta mena de visats ho permeti, perquè els controls són els mateixos que els de qualsevol altra inversió a Espanya. De fet, un dels requisits per obtenir el permís és complir la normativa de garantia de blanqueig”, explica.

Però l’organització Global Witness ha denunciat el risc que suposa l’opció de comprar permisos de residència a través d’inversions immobiliàries. Segons la seva interpretació, ciutadans perseguits als seus països podrien utilitzar el visat daurat com una fórmula per evitar la justícia al seu país. A més, l’entitat internacional adverteix del risc de prevaricació en casos d’alts funcionaris o polítics que facilitin els permisos de residència a canvi de contrapartides. A Portugal, l’any 2014, el llavors ministre de l’Interior, Miguel Macedo, va haver de dimitir per un cas de corrupció vinculat a la concessió de golden visas.

La inversió en empreses es limita a 539 milions

La inversió en immobles va ser la primera porta d’entrada a Espanya dels ciutadans que demanen un visat a canvi de fer una inversió econòmica. La segona va ser la de ciutadans estrangers que van fer injeccions en actius financers. Van ser 137 inversors, que van canalitzar un total de 154 milions d’euros, xifra que suposa que, de mitjana, van invertir cadascun 1,1 milions d’euros. Hi ha una tercera via, que és la reservada per a inversors en projectes empresarials. Segons les dades del ministeri d’Indústria, per aquesta via van aconseguir el permís de residència a Espanya 62 persones, però que van invertir de mitjana molt més que cap resident: 8,6 milions. En total van aportar a l’economia 539 milions.