Catalunya, la comunitat en què una renda de 30.000 euros paga més en IRPF
El Consell General d'Economistes calcula l'impacte dels canvis fiscals del govern espanyol i les comunitats sobre les rendes del treball
MADRIDLa inflació desbocada del 2022 va portar el govern espanyol i algunes comunitats autònomes a retocar l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), tribut compartit entre l'Estat i les comunitats. De fet, les comunitats han introduït per a aquest 2023 fins a 958 novetats tributàries en el marc de les seves competències fiscals, 317 de les quals són només sobre l'IRPF i estan vinculades amb deduccions.
Totes aquestes modificacions, sumades a l'increment de les cotitzacions socials, provocaran que aquest 2023 alguns treballadors vegin modificada la quantitat que han de pagar a les arques per IRPF. Per exemple, a Catalunya un contribuent menor de 65 anys que guanya 30.000 euros bruts anuals, solter i sense fills pagarà fins a 5.041,35 euros pel que fa a IRPF. Es tracta de la tributació més alta de tot l'Estat (afectarà la renda obtinguda l'any 2023, que es declararà el 2024) en aquest tram de renda. En canvi, entre la resta de comunitats que conformen el règim comú, l'indret on aquests contribuents pagaran menys serà Madrid (4.638,25 euros). Així ho ha desgranat el servei d'estudis del Consell General d'Economistes durant la presentació de l'Informe anual sobre el panorama de la fiscalitat autonòmica i foral aquest 2023.
En tot cas, malgrat que el 2023 aquest perfil de treballador (una renda de 30.000 euros l'any) pagarà més a Catalunya que a la resta de comunitats, ho farà menys que l'any 2022, fruit, precisament, dels canvis fiscals aprovats. En concret, en el cas català, en la declaració de la renda de l'any 2024 aquests treballadors s'estalviaran 9 euros en IRPF. Gràcies a les novetats tributàries, els contribuents de tot l'Estat amb un sou brut anual de 16.000 euros (el tram més baix a partir del qual aquest any es paga IRPF) s'estalviaran de mitjana uns 500 euros, mentre que en aquells que guanyen 30.000 euros, l'estalvi és testimonial: 9 euros de mitjana.
Si ens fixem només en els canvis fiscals sobre els trams autonòmics de l'IRPF, sobretot pel que fa a les deduccions, aquest 2023 les comunitats deixaran d'ingressar uns 414 milions d'euros, el 0,4% de la recaptació total. Fins al novembre del 2022 l'Estat va recaptar per l'IRPF 102.590 milions d'euros.
De quins canvis fiscals parlem?
En l'àmbit estatal cal tenir en compte l'increment de les cotitzacions socials, però sobretot els canvis pel que fa pròpiament a l'IRPF. Durant aquest 2023 s'ha elevat fins als sous de 21.000 euros bruts anuals la reducció per rendiments de treball (fins ara el límit eren 18.000 euros), un canvi que provoca que quedin exempts d'IRPF (en la part estatal) els contribuents amb un sou brut anual de fins a 15.000 euros (fins ara el límit era 14.000 euros). Per contra, augmenta un punt, fins al 27%, el gravamen a les rendes de capital entre 200.000 euros i 300.000 euros. Per a rendes de capital superiors a 300.000 euros el tipus impositiu s'eleva dos punts, fins al 28%, de nou en la part estatal de l'IRPF.
A escala autonòmica hi ha hagut més disparitat. Comunitats com Catalunya no han tocat res; d'altres han optat per la deflactació, com ara Andalusia, les Canàries o Galícia (també amb efectes a 2022); per rebaixar el tipus mínim però apujar el màxim (és el cas de l'Aragó), o per deflactar només els mínims, com ha fet el País Valencià.
Canvis en l'impost de patrimoni
Un dels altres impostos que més canvis patirà aquest 2023 és el de patrimoni. Primer, perquè el govern espanyol ha aprovat l'impost de solidaritat de les grans fortunes que, seguint el disseny de l'impost de patrimoni, busca gravar els patrimonis superiors als 3,7 milions d'euros i que algunes comunitats autònomes (en tenen competència) evitaven pagar.
Així, malgrat que en plena batalla fiscal comunitats com Andalusia o Galícia van aprovar bonificacions d'aquest impost del 100% i el 50% respectivament, els patrimonis de més de 3,7 milions d'euros es veuran obligats a tributar a l'Estat per l'impost a les grans fortunes. Altres territoris com Catalunya van decidir augmentar el tipus màxim per equiparar-se als tipus de l'Estat i no deixar escapar diners. En el cas català es va passar d'un tipus màxim d'un 2,75% a un 3,48%. Aquest queda 0,2 punts percentuals per sota de l'Estat i, per tant, alguns patrimonis molt alts hauran d'abonar la diferència al govern central. Per exemple, un patrimoni de 40 milions pagarà per l'impost de patrimoni a Catalunya 1,1 milions d'euros i 26.050 euros a l'Estat, segons els càlculs del Consell General d'Economistes.