Catalunya és la comunitat on més cau la inversió de l'Estat des de l'inici de la crisi

BarcelonaLa polseguera que dilluns es va aixecar amb la presentació dels pressupostos de l'Estat del 2014 encara no s'ha dissipat. A Catalunya, les xifres han deixat astorada la major part de la població, incloses les elits econòmiques. El gran empresariat, tradicionalment partidari de l'entesa i reticent al xoc de trens, no entén la duresa dels comptes en un moment de tensió política com l'actual: mentre a tot l'Estat la inversió caurà un 8,4% de mitjana, a Catalunya es desplomarà un 25%.

Però la duresa de les dades que va presentar dilluns el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no és un fenomen puntual. Les inversions de l'Estat a Catalunya s'han desplomat un 75% des de l'inici de la crisi, el pitjor registre de totes les comunitats autònomes. És a dir, per cada quatre euros que es rebien el 2008, el 2014 només se'n rebrà un. A l'altre extrem, Galícia és l'autonomia menys afectada, amb una reducció del 32%. De mitjana, el descens de les inversions a tot l'Estat ha estat del 60%, però el repartiment d'aquest sacrifici ha estat desigual.

La queixa pel dèficit d'infraestructures ha estat una constant de l'empresariat català des de fa anys, però ara la incomprensió s'ha accentuat. Ricardo Rodrigo, president del gegant editorial RBA, assegura que els comptes del 2014 "només poden interpretar-se com una clara agressió", com publicava ahir l'ARA. De fet, les inversions del 2014 a Catalunya són les més baixes de la sèrie històrica, que s'inicia el 1999. En l'última dècada Catalunya ha rebut de mitjana el 14,7% de les inversions. L'any vinent, a més, la xifra cau en picat i se situarà en el 9,6% del total d'inversions que farà l'Estat.

Objectiu no complert

L'objectiu establert a l'Estatut, segons el qual Catalunya hauria de rebre durant set anys inversions equivalents al seu pes en l'economia espanyola (un 18,9% del total), mai s'ha complert. Tot i que l'Estatut en principi forçava l'Estat a complir aquest requisit (recollit a la disposició addicional tercera), el Tribunal Constitucional va establir que l'Estat no tenia cap obligació de fer-ho. Així ho establia la famosa sentència que el Constitucional va dictar el juny del 2010. I, efectivament, l'Estat mai ho ha complert.

En qualsevol cas, en els pressupostos del 2014 la disposició addicional tercera ja ha quedat definitivament sense efecte perquè ja han transcorregut els set anys de vigència previstos a l'Estatut (període 2007-2013).

Sigui com sigui, les dades que han aparegut fins ara són les que l'Estat ha pressupostat. La inversió, però, empitjora quan es mira l'execució, és a dir, el compliment real dels pressupostos. Entre el 2001 i el 2011, Catalunya va rebre tres de cada quatre euros compromesos als pressupostos. En canvi, dues comunitats (Castella-la Manxa i Aragó) van rebre més diners dels que se'ls havien assignat inicialment. D'altres, com Galícia i Madrid, van aconseguir que s'executessin més del 96% de les inversions compromeses.

Durant aquella dècada, de mitjana, l'Estat va executar un 86% dels diners previstos. Però Catalunya, amb un 77% executat, és la quarta comunitat on menys es van complir els pressupostos del govern espanyol. Així consta en les dades de liquidació recopilades per la Cambra de Comerç de Barcelona (vegeu el gràfic adjunt).

Des del PP s'han defensat els comptes del 2014 recordant que Catalunya és la segona comunitat que més inversió ha rebut en l'última dècada, només superada per Andalusia. Així ho ha explicat aquesta setmana Alícia Sánchez-Camacho, la líder del PP català. Efectivament, els pressupostos del període 2004-2014 recullen unes inversions de 28.200 milions, un 14,7% del total. Andalusia va ser la que més diners va rebre (32.100 milions, un 16% del global). Però aquestes són les dades pressupostades, no les executades.

A més, la inversió a Catalunya per càpita està entre les més baixes de totes les comunitats. En concret, Catalunya és la setena autonomia amb menys inversions en relació amb el seu nombre d'habitants. En l'última dècada, el govern espanyol ha destinat 3.755 euros per cada català, la meitat del que ha rebut Castella i Lleó (7.614 euros) i, en qualsevol cas, considerablement per sota dels 4.628 euros de mitjana.

Penalització al Mediterrani

Catalunya no és l'única perjudicada pel repartiment desigual que l'Estat fa dels diners públics. Les comunitats mediterrànies, sobretot el País Valencià i les Balears, també estan entre les que menys diners per càpita van rebre entre el 2004 i el 2014 i entre les que més caiguda de la inversió han patit des de l'inici de la crisi. Una vegada coneguts els objectius de dèficit d'aquest any, fa dos mesos, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va protestar que es tractava d'"un triomf de la Meseta sobre el Mediterrani". Sembla que la frase no només es podria aplicar al repartiment del dèficit, sinó també al de les inversions.

Però des de la Moncloa defensen que Catalunya no hauria de protestar gaire perquè, sense l'assistència financera de l'Estat, la Generalitat ja hauria fet fallida. Ho va assegurar Montoro aquest dilluns quan va proclamar que "Catalunya rep el tracte que li correspon, que és a través del FLA [fons de liquiditat autonòmic, el mecanisme que rescata autonomies insolvents]". Posteriorment, Sánchez-Camacho va insistir en la mateixa idea.

La Generalitat, en canvi, considera que la fallida l'ha provocat precisament aquest desequilibri entre els diners que aporta Catalunya i els que rep de tornada. A part de suposar el 16% de la població i el 18,9% del PIB espanyol, els catalans van pagar un 20,3% dels impostos que es van recaptar entre els mesos de gener i agost d'aquest any.

L'empresariat confia ara que l'Estat afluixi una mica i que, durant la tramitació parlamentària dels pressupostos, maquilli una mica la inversió a Catalunya. Sigui com sigui, el problema no és només la dada del 2014, sinó el dèficit acumulat any rere any. I això sembla més difícil de corregir.