CONFLICTE LEGAL

Catalunya torna a quedar-se sense llei comercial pròpia

El TC suspèn la norma recorreguda pel govern espanyol

La suspensió de la llei catalana d’horaris arriba just a l’inici de la campanya de Nadal, en la qual el comerç es juga la temporada.
D.s.u.
04/12/2014
3 min

BarcelonaLa llei que regula els horaris comercials a Catalunya ha canviat sis vegades en els últims dos anys. I no ha sigut -sempre- per una hiperactivitat legisladora del Govern. El conflicte obert entre l’executiu català i l’espanyol per la legislació comercial ha provocat la majoria d’aquestes anades i vingudes, que ahir van tancar un nou capítol: la llei comercial catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya al febrer, amb un 75% de vots, va quedar en paper mullat després que el Tribunal Constitucional acceptés a tràmit el recurs del govern espanyol contra la normativa, presentat fa dues setmanes.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Això torna a deixar Catalunya sense llei comercial pròpia, i retorna la incertesa al sector. Amb la llei catalana suspesa, el govern espanyol interpreta que la normativa en vigor és la seva, que data del juliol del 2012 i suposa una liberalització horària. El Govern, però, defensa que les competències en aquest àmbit segueixen sent seves i ha fet una crida al sector -secundada per diverses patronals- perquè segueixi complint la llei del Parlament, més restrictiva pel que fa a horaris que l’espanyola, amb l’objectiu de protegir el petit comerç.

El caos regulatori, però, ja ha provocat friccions en l’aplicació de la norma: tot i que fins ara la majoria de comerços han mantingut tancat quan la llei catalana ho mana, algunes botigues, sobretot del centre de Barcelona, van començar a obrir en diumenges que queden fora d’aquesta llei. Tot plegat gràcies a la inacció sancionadora de la Generalitat, que ha retirat la majoria de multes imposades als comerços pels dubtes sobre la seva legalitat. La nova suspensió, que coincideix amb l’inici de la campanya de Nadal, amb llibertat per obrir els diumenges, fa preveure que s’incrementin els comerços que s’acullen a la llibertat que els dóna la normativa espanyola.

A la nota informativa de l’acceptació a tràmit que ahir va emetre el Constitucional, el tribunal recorda que la suspensió “no suposa un pronunciament sobre el fons del recurs”, que es resoldrà “en dates pròximes”. En qualsevol cas, ara el Govern tindrà poc marge de maniobra per fer complir la seva llei, i s’haurà de limitar, com fins ara, a intentar convèncer els comerços perquè la segueixin.

Més llenya al foc

La suspensió afegeix llenya al foc del debat competencial entre l’Estat i la Generalitat. El govern català va titllar el recurs de “nou atac del govern central al model comercial”, en una pràctica que ja comença a ser habitual: des que, el 2012, el govern de Mariano Rajoy va aprovar el que anomenaven una “llei marc” que establia els mínims legals per sota dels quals les comunitats no podien legislar. L’executiu català ja va considerar la norma una invasió de competències, i no només no va liberalitzar la seva llei per adaptar-la al nou marc sinó que va aprovar un decret per refermar l’essència de l’anterior llei del Parlament, que era del 2004. El govern espanyol va reaccionar aleshores igual que ho ha fet ara i va dur la llei al Constitucional, que també la va suspendre.

Tot i el revés judicial, el Govern va decidir-se a convertir el decret en llei, i el va aprovar al Parlament al febrer. La reacció del govern espanyol va ser la mateixa i, com es va veure ahir, la del Constitucional també.

Els comerços que es vulguin acollir a la llei espanyola podran obrir un màxim de 90 hores setmanals, en lloc de les 72 que estableix la norma catalana. A més, totes les botigues de menys de 300 m gaudiran de llibertat horària absoluta -tant pel que fa a hores d’obertura al dia com per possibilitats d’aixecar la persiana els diumenges i els festius-. Amb la llei catalana només tenen aquesta prerrogativa els comerços de menys de 150 m i que venguin menjar. Per acabar, la llei espanyola permet fer rebaixes en qualsevol moment de l’any, i la catalana les limita.

Aldi i Bon Preu obren dos nous súpers

La superfície comercial del sector de la distribució català segueix creixent a ritme elevat tot i la frenada del consum. Només ahir dues cadenes -la catalana Bon Preu i l’alemanya Aldi- van inaugurar dues botigues. Bon Preu va obrir un Esclat -la seva marca d’hipermercats- de 2.330 metres quadrats a Vilafranca del Penedès, i Aldi va inaugurar una botiga de 1.000 metres quadrats a Vilanova i la Geltrú. Amb aquestes obertures a Catalunya ja hi ha 39 establiments Esclat i 56 Aldi, mentre que el grup Bon Preu ja en té 160.

stats