Catalunya, al capdavant de la moderació de la inflació

BarcelonaDesprés d'un any marcat per la inflació desbocada, els preus van tancar el 2022 moderant-se, també a Catalunya. L'IPC es va situar en el 5,2% al mes de desembre, el més baix de tot l'any i amb una diferència d'1,2 punts percentuals respecte a la dada del novembre, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La inflació mitjana del 2022 és finalment del 8% a Catalunya, un salt més que evident respecte a l'any anterior, que va tancar amb l'IPC al 2,9%.

Catalunya és la segona comunitat on més es van relaxar els preus al desembre, després de la Comunitat de Madrid, que tanca l'any amb la inflació en el 4,9%. A escala estatal, l'IPC va caure encara una dècima més, fins al 5,7%, respecte a la dada avançada per l'INE a finals del mes passat. En el conjunt d'Espanya, la mitjana de la inflació s'ha situat al voltant del 8,4% aquest 2022, una xifra molt més elevada respecte a l'evolució dels salaris, de manera que accentua la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors.

Per a Josep Reyner, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes, el fet que Madrid i Catalunya estiguin al capdavant d'aquesta moderació dels preus s'explica pel menor pes del component energètic en totes dues economies. "Aquesta no és una característica nova d'ara, casualment es va produint en l'últim any", apunta l'expert.

Cal tenir en compte que el mes de desembre està molt marcat per l'increment del consum per les festes de Nadal i que la treva en els preus no es va notar en la inflació subjacent. Aquest indicador és el que ens mostra l'evolució dels preus deixant-ne fora els elements més volàtils, com l'energia i els aliments no elaborats. Aquesta dada va tancar finalment el 2022 en el 7%, una dècima més respecte a la primera estimació de l'INE i set dècimes més que al novembre, de manera que ens indica que hi ha molts productes que continuen disparats de preu.

Preus dels aliments disparats

Concretament, al desembre el preu dels aliments i les begudes no alcohòliques va augmentar un 15,7%, l'increment més elevat des de l'inici de la sèrie històrica de l'INE, el gener del 1994. En l'últim any, productes com el sucre han pujat de preu un 50,6%, mentre que els olis i els greixos ho han fet en un 38,1% o la llet en un 37,2%.

Reyner valora que mentre persisteixi aquesta tendència en la inflació subjacent, els bancs centrals continuaran amb les pujades dels tipus d'interès per contenir la inflació. "En aquests moments, el que hi ha darrere és el traslladat de l'increment dels costos per part de les empreses. A la llarga les empreses sempre intenten mantenir el marge de beneficis. No fer-ho podria comportar una reducció de la producció i de les plantilles i aquest seria el pitjor escenari", opina l'economista.

La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Economia, Nadia Calviño, s'ha mostrat convençuda en una entrevista a RNE que la inflació subjacent començarà a baixar al gener, gràcies a les mesures adoptades per l'executiu per abaratir el cistell de la compra. Caldrà esperar a les pròximes estadístiques per observar l'impacte de la rebaixa del 4% al 0% de l'IVA dels aliments de primera necessitat i del 10% al 5% en el cas de l'oli i la pasta.

Calviño ha remarcat que la inflació ha baixat "molt ràpidament", amb un descens de cinc punts en cinc mesos des del màxim del 10,8% del juliol. "Hem de seguir en aquesta línia el 2023", ha insistit. De fet, la dada espanyola se situa per sota de la inflació a l'eurozona, del 9,2% al desembre. El fer que a Europa sigui més alta s'explica per la influència dels països comunitaris que han patit més les conseqüències de la guerra a Ucraïna.

L'increment dels preus dels aliments preocupa els sindicats, que han tornat a demanar a les empreses que optin per la contenció. La secretària d'acció sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente, ha instat la CEOE a negociar un acord salarial per als convenis col·lectius que freni l'impacte d'aquesta crisi inflacionista en les butxaques dels treballadors. "Si el govern no pren mesures per abordar l'excés de marges empresarials, estarem entrant en una inflació de caràcter estratègic que portarà a una recessió en el consum", ha advertit la sindicalista.

Per la seva banda, el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, ha demanat una mesura més contundent per trencar amb aquesta dinàmica: multes realment "dissuasives" per assegurar que les companyies de distribució i les petrolieres no continuen "robant" als consumidors.