“En lloc d'aixecar el peu de l'accelerador, va continuar premut”: així expliquen els banquers la caiguda de Catalunya Caixa
Des del maig, una comissió del Parlament intenta trobar respostes a la caiguda de l'entitat. Aquestes són algunes de les intervencions més destacades
BarcelonaEl mes de maig es constituïa al Parlament la comissió d'investigació sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres. Des d'aleshores, responsables polítics i econòmics, però també associacions de defensa dels consumidors i sindicats, han comparegut davant la comissió per donar el seu punt de vista sobre una crisi que ha posat Catalunya Caixa en mans de l'Estat i ha deixat milers d'afectats per productes com les preferents. Aquestes són algunes de les intervencions més destacades:
Adolf Todó, expresident de Catalunya Caixa
"Si els anys 2004 i 2005 el Banc d'Espanya hagués demanat al ministre d'Economia que aturés l'expansió del sector immobiliari hauria estat com si una persona entra en una festa per aturar-la just quan es troba en el moment més animat i tothom està a punt d'agafar una borratxera".
- David Fernandez: "Quin càstig creu que ha de tenir..."
- Adolf Todó: "Permetrà que no contesti"
Jaume Masana, exconseller delegat de Catalunya Caixa i actual director territorial de Catalunya Bank a Catalunya
"Un crèdit mal donat, per exemple, a un client amb pocs ingressos, és una bomba de rellotgeria i, quan esdevé impagat, explota"
Juan María Hernández Andrés, exrepresentant del FROB a Catalunya Caixa
"La feina del FROB ha fet que Catalunya Caixa sigui, a data de 8 de juliol del 2013, una entitat financera millor que la que el FROB es va trobar l'11 d'octubre del 2011, quan va ser intervinguda"
Manuel Rosell, expresident de Catalunya Caixa
"Caixa Manresa també tenia una oficina a Sevilla, i una a Màlaga, i una a les Canàries, perquè estaves abocat en aquest sistema si volies mirar en termes de competència"
Narcís Serra, president de Catalunya Caixa 2005-2010
"El gran responsable del que ha passat és la crisi, és l'atur que ha afectat les empreses"
- David Fernández: "Vostè quant ha cobrat per enfonsar una caixa?"
- Narcís Serra: "No…, bueno (sic), senyor Cañas (sic), no comparteixo el seu llenguatge"
Montserrat Delgado, representant de CCOO a Catalunya Caixa
"L'entitat donava als treballadors informació segons la qual les preferents eren un producte molt indicat per destinar els imports de venciments de fons d'inversions garantits i estalvis a termini"
Susagna Muns, delegada de la UGT a Catalunya Caixa
"Serra Ramoneda, Narcís Serra i Adolf Todó van ser uns visionaris, perquè tots ells asseguren haver vist que l'entitat estava malament però 'no van saber fer-hi res; potser no calien tants dirigents visionaris, sinó bons gestors''
Josep Maria Loza, exdirector general de Catalunya Caixa
"La fiscalització de les preferents es feia amb una empresa domiciliada a les illes Caiman perquè era l'única manera que s'autoritzés per part de les autoritats reguladores. Aquest imperatiu de domiciliació a les Caiman era una decisió que no agradava a la direcció general, ni al consell d'administració ni al president, però era l'única manera de fer-la, que jo recordi."
- José Antonio Coto (PP): "Vist com ha quedat l'entitat, ha pensat a retornar els 5,7 milions d'euros d'indemnització i plans de pensions"
- Josep Maria Loza: "No... em... És una possibilitat"
Antoni Serra Ramoneda, president de Catalunya Caixa entre el 1984 i el 2005
"Em repugnava, però si volies col·locar títols, o passaves per Caiman amb la benedicció del Banc d'Espanya i del ministre d'Economia, o no et menjaves una rosca"
"La caixa portava una dinàmica que va fer que en lloc d'aixecar el peu de l'accelerador, l'accelerador va continuar premut. Si el 2004 hi havia 1.004 oficines s'arriba a 1.200 el 2008; personal, de 6.000 a 7.000; crèdit de garantia real, de 16.000 a 35.000".