Catalunya va aconseguir un superàvit de 171 milions abans de ser intervinguda

MadridQuan el ministeri d'Hisenda va executar la intervenció a les finances catalanes el 15 de setembre va argumentar que les actuacions dutes a terme a Catalunya "amenacen la sostenibilitat financera i, en definitiva, l'estabilitat pressupostària, en generar dubtes sobre la voluntat del govern de la comunitat d'atendre els pagaments del deute públic". S'aplicava, doncs, la llei d'estabilitat pressupostària que, en última instància, es basa en la necessitat de garantir que el conjunt de les administracions de l'Estat compleix amb els objectius de dèficit (encara sota el control de Brussel·les). Tot i això, menys de dos mesos abans de la intervenció Catalunya va aconseguir un superàvit de 171 milions d'euros, és a dir que va aconseguir eixugar el dèficit i va contribuir, per tant, al compliment dels objecitus del conjunt de les administracions.

Així ho posen de manifest les dades publicades avui pel ministeri d'Hisenda i Funció Pública, que revelen que Catalunya va passar d'un dèficit de 233 milions d'euros el juliol de l'any passat a un superàvit de 171 aquest any. En total, són nou les comunitats autònomes que han aconseguit eliminar el dèficit fins al juliol i, de fet, també ho han aconseguit en conjunt: han registrat 35 milions de superàvit. Tot i això, cal recordar que a finals d'any s'acumulen pagaments a proveïdors que poden reduir aquest marge.

Segons el comunicat que ha enviat el ministeri d'Hisenda, les comunitats autònomes han aconseguit rebaixar tant el dèficit gràcies a la liquidació definitiva del 2015 que van rebre en concepte dels recursos del sistema de finançament i que ha suposat 989 milions més del que van rebre el juliol de l'any passat en concepte del 2014. A més, també es van incrementar les entregues a compte respecte de l'any anterior.

Les comunitats que van aconseguir registrar superàvit van ser:

• Illes Balears: 332 milions
• País Valencià: 186 milions
• Cataluya: 171 milions
• Illes Canàries: 165 milions
• País Basc: 78 milions
• Galícia: 74 milions
• Astúries: 36 milions
• La Rioja: 31 milions
• Cantàbria: 12 milions

Per contra, Andalusia va quedar-se en l'equilibri pressupostari i la resta d'autonomies encara registren dèficit, començant per Madrid, amb 429 milions d'euros, seguida amb molta diferència per Múrcia, Navarra o Castella-la Manxa.

La millora de la recaptació redueix el dèficit

L'IRPF creix un 6% fins a l'agost

En gran mesura la reducció del dèficit que es nota en totes les administracions fins a l'agost es deu al bon comportament de la recaptació, sobretot de l'IRPF. Segons les dades publicades per Hisenda, la recaptació total d'aquest impost es va disparar un 6,1% fins a l'agost, fins a arribar als 53.002 milions d'euros, a causa de l'evolució de les retencions del treball i dels ingressos de la declaració anual. Tant les retencions de les rendes del treball com les de grans empreses han crescut més d'un 3%, mentre que les de les pimes s'han disparat un 7%.

Pel que fa a l'impost de societats, ha augmentat un 59% per al primer pagament fraccionat, que ha superat en 2.900 milions el de l'any anterior. Cal recordar, però, que es deu al canvi normatiu per al pagament anticipat.

Tot plegat ha impulsat una reducció del dèficit del conjunt de les administracions públiques del 2,15% del PIB la primera meitat de l'any, un 23% menys que el mateix període del 2016. Les corporacions locals aconsegueixen un superàvit del 0,16% del PIB, mentre que l'Estat també el redueix però encara es queda amb un dèficit de l'1,83%. Pel que fa a la Seguretat Social, el desviament és del 0,5% del PIB. En aquest cas, també cal recordar que la segona meitat de l'any s'acostuma a disparar perquè cauen les cotitzacions i s'ha de fer front a pagaments diversos com les pagues extres.