Els catalans van treure 31.400 milions de dipòsits arran de l'1-O

BarcelonaEls fets polítics del passat mes d'octubre van desencadenar un terratrèmol financer que va arrossegar els dos grans bancs catalans a la decisió d'endur-se la seu de Catalunya. Ho van fer com a resposta a la caiguda de l'acció en aquella setmana (marcada per la violència policial durant el referèndum de l'1-O i pel discurs del rei) i per la fuita de dipòsits dels seus clients.

Aquell moviment (CaixaBank a València i el Sabadell a Alacant) va tenir una conseqüència: moltes altres empreses (més de 3.000) van decidir iniciar els tràmits per treure també la seva seu de Catalunya.

Tot i que CaixaBank i el Sabadell van aconseguir frenar el moviment de clients que treien els seus estalvis oferint-los fórmules com situar els seus diners en altres comunitats espanyoles, la realitat és que Catalunya va perdre fins a 31.000 milions d'euros en dipòsits.

Així ho proven les estadístiques que el Banc d'Espanya ha fet públiques avui: els dipòsits a Catalunya van passar de 184.734 milions al final del tercer trimestre de l'any als 153.335 milions a finals d'any. La caiguda, de 31.400 milions, suposa el 17% del total dels estalvis dels catalans.

Al llarg de la sèrie històrica, que arrenca el 2008 i que per tant inclou tota la crisi, Catalunya mai no havia tingut tan pocs dipòsits bancaris. En el seu moment més àlgid, el 2010, arribava a 206.000 milions. Per contra, l'any 2016 va arribar al seu moment més baix fins ara, quan superava per poc els 180.000 milions.

Les mateixes estadístiques proven que les comunitats més beneficiades per la fuga de dipòsits de Catalunya van ser el País Valencià, que va guanyar més de 7.000 milions en dipòsits; Andalusia, amb més de 3.500; l'Aragó, amb més de 2.500 milions, i el País Basc, també amb 2.500 milions. Es dona la circumstància que Madrid va perdre uns 8.000 milions de dipòsits, probablement pel traspàs de comptes a fons d'inversió.