Catalans i madrilenys, més rics però no tant

BarcelonaCatalunya i Madrid són de les comunitats més riques d’Espanya. Són les dues que generen més producte interior brut (PIB). I les estadístiques indiquen que els seus habitants també són dels més rics. Així ho mostra l’indicador més habitual, la renda familiar disponible, que posa Catalunya en el tercer lloc del rànquing i Madrid en el quart, només superades pel País Basc i Navarra. Però només és una estadística. Un estudi mostra ara que les famílies d’aquestes dues comunitats no són tan riques com sembla.

Aquest estudi, titulat El cost de la vida a les comunitats autònomes, àrees urbanes i ciutats d’Espanya, i publicat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), mostra que posant en relació la renda familiar disponible de cada comunitat amb el cost de la vida en cada territori, la riquesa no és la que mostra l’estadística. A més, s’ha introduït en el cost de la vida un dels factors més determinants: el preu de l’habitatge.

La conclusió és que, malgrat disposar d’una renda familiar a Catalunya i Madrid superior a la de la majoria de comunitats, realment la riquesa no és tant alta quan es té en compte la paritat de poder adquisitiu (PPA). I, a més, aquesta correcció de la renda en funció del cost de la vida porta a una altra conclusió: el llindar de la pobresa és un per a tot l’Estat, però a Catalunya o Madrid hi ha risc de pobresa per sobre d’aquest llindar, perquè la vida hi és més cara.

La clau de l’estudi és el càlcul del cost de la vida. La conclusió és que entre Madrid i Extremadura hi ha 30 punts de diferència. Per calcular-ho, s’estableix un mateix cistell de la compra i es mira quant costa a cada comunitat. I si la mitjana de l’Estat és 100, comprar el mateix cistell a Madrid costa un 15,7% més que la mitjana i a Catalunya un 7,6% més, mentre que a Extremadura costa un 13,6% menys.

Els càlculs de l’estudi estan fets amb dades del 2017. El rànquing de renda familiar disponible l’encapçala el País Basc, seguit de Navarra, Catalunya i Madrid. Però quan es corregeix en funció del poder adquisitiu, Navarra avança el País Basc, mentre que Catalunya passa del tercer al sisè lloc, i Madrid del quart lloc al desè. Comunitats amb una renda familiar inferior a la catalana, com les Balears, la Rioja o Castella i Lleó, avancen Catalunya un cop es corregeix la renda familiar disponible en funció del cost de la vida.

“Actualment, l’estadística oficial d’Europa i d’Espanya no té en compte els diferents nivells territorials de preus a l’hora de calcular indicadors tan rellevants com la renda familiar disponible o el risc de pobresa”, indica aquest estudi. Els autors afegeixen que “l’estudi demostra que, amb aquestes variables, es redueix de forma important la diferència entre les comunitats autònomes” i, a més, “es capta de forma més realista el nivell de benestar de la població en l’àmbit local”.

Per aquest motiu, els investigadors consideren que les administracions públiques haurien de tenir en compte el nivell de preus de cadascun dels territoris, de forma específica, a l’hora de dissenyar polítiques socials per ser més realistes i justos.

L’estudi va més enllà de les comunitats i mira diferències també entre les àrees metropolitanes i els centres de les ciutats. La investigació demostra que el cost de la vida és més elevat al centre de Madrid que al de Barcelona però que, en el cas de l’àrea urbana funcional, és a dir, la zona metropolitana, el cost de la vida és superior als municipis del voltant de Barcelona que als de l’àrea de Madrid.

El salt de les capitals

En el cas de les capitals de província, quan s’aplica el cost de la vida a la renda familiar disponible es produeixen també salts en el rànquing. Madrid, per exemple, passa del primer lloc al sisè. En el cas de Barcelona, el salt no és tan important: del segon al quart. En el sentit contrari hi ha salts ben cridaners, com Pamplona, que passa de la novena posició a la segona si es té en compte la paritat de poder adquisitiu.

El patró que mostra l'estudi indica que la vida a les capitals és més cara que a les seves àrees metropolitanes i encara més cara que al conjunt de la comunitat. "És un patró que es repeteix en pràcticament totes les capitals, com Barcelona, on també el nivell de preus és més car que en el conjunt de Catalunya. Per aquest motiu, si volem igualar el poder de compra de les famílies d'unes i altres ciutats hauríem de compensar la població que té un cost de vida superior amb una renda més elevada", diuen els autors.