Els catalans estalvien 500 milions amb la declaració de renda conjunta

Els catalans estalvien uns 500 milions d’euros anuals amb la bonificació conjunta de l’IRPF. Així era almenys en situació de normalitat, quan l’economia no estava en plena pandèmia del covid-19, l’impacte del qual en la recaptació pot haver fet variar aquestes magnituds.

Aquesta bonificació, com s’afirma al pla que el govern espanyol va enviar a Brussel·les divendres passat, va permetre un estalvi de 2.293 milions per als contribuents, segons els càlculs de l’Airef, el supervisor fiscal. Tenint en compte que el 2018 (l’últim any amb el pressupost liquidat) els catalans van aportar un 22% de l’IRPF que es va pagar a Espanya, això implica que van estalviar 500 milions d’euros.

En cas que es retirés la bonificació, per tant, el que paguen els catalans per IRPF augmentaria en aquests 500 milions. D'aquests, 250 anirien a les arques d’Hisenda i els altres 250 se’ls quedaria la Generalitat, ja que les comunitats autònomes es queden el 50% de la recaptació per aquest tribut.

La possibilitat d’acabar amb la bonificació per la declaració conjunta apareix al document que el govern espanyol va enviar a Brussel·les divendres passat com a compromís a canvi de tenir accés als fons europeus per sortir de la crisi del coronavirus. Això va provocar enrenou durant el cap de setmana i va motivar que, diumenge al vespre, el govern central matisés que "no s’està plantejant" retirar aquesta bonificació i va emplaçar qualsevol modificació en l’IRPF a la reforma fiscal que es preveu per a l’any vinent. Ja s’ha creat un grup d’experts que faran un informe que, en teoria, servirà de base per a la reforma.

Fonts d’Hisenda expliquen que l’aparició d’aquesta mesura en un dels annexos de la llarguíssima documentació enviada a Brussel·les va ser una relliscada i que, molt probablement, "ningú del ministeri va revisar" aquella part del document. A Catalunya hi ha 531.000 declaracions de renda que es fan de forma conjunta. Aquesta xifra suposa una setena part del total de declaracions que es presenten a Catalunya.

El motiu que s’addueix a la documentació enviada a Brussel·les per justificar la supressió d’aquesta bonificació és que suposa un "desincentiu a la participació laboral del segon receptor", que molt sovint és la dona en el cas de les parelles heterosexuals, ja que tenen salaris més baixos, com mostren les dades de bretxa salarial any rere any.

"Fer la declaració conjunta només surt a compte quan un dels dos cònjuges té rendes i l’altre pràcticament no en té", explica el soci d'un gran despatx d'advocats que prefereix que no es publiqui el seu nom. "Si jo treballo i la meva dona no, potser ens surt a compte fer la declaració conjunta per tal que jo pugui gaudir de les bonificacions que ella pugui tenir –afegeix–, però s’ha de tenir en compte que això també pot fer que, en sumar les dues rendes, el tipus d’IRPF que ens toqui pagar també sigui més elevat". 

Perfil del contribuent

Quin és el perfil de les parelles que gaudeixen més d’aquesta bonificació? Segons les dades de l’Agència Tributària, el 74% de les declaracions conjuntes les presenten persones que declaren uns ingressos anuals d’entre 12.000 i 60.000 euros anuals.

Especificant més, el grup més nombrós (amb més de 144.000 declaracions presentades) és el de les persones que ingressen entre 12.000 i 21.000 euros. Aquest mateix segment de la població, que representa gairebé una de cada quatre persones que fan la declaració de la renda a Catalunya, van pagar de mitjana un IRPF del 12,1% durant el 2018.